Les víctimes de Brito i Picatoste demanen que es condemni la Generalitat com a responsable civil subsidiària
20 de desembre de 2006 a les 0:00Els representants legals dels dos mossos d'esquadra tirotejats en la fuga de Francisco Javier Picatoste -ajudat per Manuel Brito- l'octubre de 2001, del jove que van assassinar al camí de Can Catà i de la seva companya -que va patir una agressió sexual- han defensat al Tribunal Suprem els recursos pels quals reclamen un augment de les penes i que la Generalitat sigui condemnada com a responsable civil subsidiària dels fets.
Segons les acusacions particulars, la manca de control sobre les activitats dels presos per part de l'administració catalana va facilitar la fuga dels dos reclusos del centre de Ponent. El fiscal ha demanat que es mantinguin les condemnes imposades per l'Audiència de Barcelona, mentre que la defensa de Manuel Brito ha reclamat que se l'eximeixi del delicte d'agressió sexual.
La sentència de l'octubre de 2005 dictada per l'Audiència de Barcelona va condemnar Brito i Picatoste a 138,5 anys de presó pels delictes d'assassinat, violació, assassinat en grau de temptativa, detenció il·legal, tinença il•lícita d'armes i robatori comesos durant la fuga, i va absoldre la Generalitat com a responsable civil subsidiària perquè considerava que l'única infracció reglamentària apreciada –l'ús de mòbil per part de Brito sense control- no va tenir incidència causal en els fets.
Segons indica una informació de l'agència ACN, els representants dels mossos d'esquadra Javier M. –que va quedar paralític a causa de les bales rebudes-, Eduard C. –el mosso que l'acompanyava-, Sergio M -assassinat a Collerola- i la seva companya sentimental –que va ser agredida sexualment-, han reclamat que s'augmentin les penes per als condemnats i que es consideri la Generalitat com a responsable civil subsidiària, perquè consideren que la manca de control per part de l'administració catalana va facilitar la fuga.
Segons les acusacions particulars, la Generalitat va ometre diversos preceptes del reglament de presons ja que no va mantenir un control estricte sobre les relacions entre els presos ni tampoc van controlar el compliment de les condicions del permís penitenciari a Picatoste, que estipulaven que l'havien d'anar a buscar a presó els seus pares quan, en realitat el va anar a buscar el germà de Brito.
L'advocat de Sergio M i la seva companya ha posat de manifest la lentitud de reacció de les administracions davant la fuga de Picatoste. Segons ha relatat, el pres no va retornar al centre el 5 d'octubre, però el jutjat no en va tenir constància fins el dia 10. El dia 14 es va produir la fuga de Brito i el tiroteig, però fins al dia 19 no es va comunicar al jutjat. El dia 24 d'octubre es va introduir l'ordre de recerca i captura a la base de dades de la direcció general de seguretat ciutadana, i fins el dia 26 no va arribar a la Policia Nacional. D'acord a aquesta informació, van passar dies des que es va fugar el pres fins que les forces de seguretat en van tenir notícia.
Les acusacions particulars sostenen també que la Generalitat no va controlar les trucades de Brito, que en podia fer un màxim de cinc per setmana d'una durada no superior a cinc minuts i va fer 91 trucades en 14 dies, algunes de les quals de més de 20 minuts. Tan sols el dia de la seva fuga, ha afegit el representant del jove assassinat, va fer sis trucades.
Per la seva banda, la representant de la Generalitat ha recordat que segons la sentència de l'Audiència de Barcelona cap d'aquests elements és 'causal' per determinar el resultat dels fets i ha apuntat que no es podia vulnerar el dret constitucional dels reclusos respecte la seva correspondència.
Pel que fa a la concessió del permís de Picatoste, ha assenyalat que es va fer efectiu de forma 'reglamentària i correcta' ja que els pares de Picatoste van comunicar al centre que no es podien desplaçar per recollir-lo, per la qual cosa 'es va permetre que l'intern sortís' sense aquesta referència.
També ha apuntat que els beneficis penitenciaris havien permès ampliar el règim de trucades telefòniques a Brito, però ha assenyalat que aquest fet no és decisiu perquè amb una sola trucada 'hagués estat suficient per preparar la fuga'.