Les víctimes de l'amiant continuaran lluitant perquè es reconegui aquesta malaltia i els seus drets

Cerdanyola ha estat el punt d’inici de la Trobada internacional de víctimes de l’amiant, que s’ha celebrat a Barcelona entre el 4 i el 6 d’aquest mes d’octubre, amb una recepció institucional a les associacions de víctimes a la sala de la Biblioteca Central, amb presència de persones directa o indirectament afectades per la malaltia, vingudes de Catalunya, Espanya i d’altres països europeus.

L’advocada del Col·lectiu Ronda, Raquel Lafuente, assegura que l’amiant i, sobretot, l’ambició econòmica de les empreses que l’utilitzaven han provocat molta mort i dolor als familiars. Un fet que es podia haver evitat ja que des de l’any 40 es sabia els efectes negatius de l’amiant però, malgrat tot, es va continuar la seva utilització durant dècades. Per tot plegat, creu que s’han de fer actes com aquest, perquè les empreses mai demanaran perdó i s’han  d’adonar del mal que han fet.

De la seva banda, el doctor Josep Tarrés, responsable de molts estudis de les patologies relacionades amb l'amiant, es mostrava orgullós de que el treball del seu equip hagi contribuït a fer possible que es parli de la malaltia que provoca l’amiant. Una malaltia que en temps passats va ser ignorada i silenciada.

Calen fer accions

El doctor Tarrés creu necessari i urgent portar a terme un seguit d’accions com ara: un registre d’afectats i exposats; aconseguir un major reconeixement social i jurídic; crear un fons nacional de compensació; una millora en el tractament mèdic tot creant unitats específiques de seguiment, ja que, ara per ara, només existeix una en tot l’estat espanyol, concretament a El Ferrol (Galícia). Una reivindicació que porta 20 anys demanant sense cap mena de resultat.

El vicepresident de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAC), José Luís Gómez, creu que ja era hora de que a Espanya es parli obertament de l’amiant i recordava els molts anys que s’ha estat treballant a l’ombra i sense cap recolzament oficial. Per això, diu, cal lluitar per denunciar el que anomena el més gran genocidi laboral i social mai vist.

Els alcaldes de Cerdanyola i Ripollet, Carles Escolà i Josep Maria Osuna, respectivament, han promès que continuaran treballant per retirar les restes d’aquest material que encara hi ha a les ciutats, lluitant perquè es reconeguin els drets de les víctimes i aconseguir ser municipis lliures d’amiant.