L'escriptor Rafel Nadal reivindica el dret a la nostàlgia al Cafè amb Lletres

Nadal, primer protagonista de la programació del darrer trimestre de l’any del cicle Cafè amb lletres, afirmava al MAC-Can Domènech que el seu llibre, Quan érem feliços, premi Josep Pla 2012, és un exercici de nostàlgia per un món que ja no existeix.

L’escriptor i periodista Rafel Nadal va reivindicar ahir a Cerdanyola el dret a la nostàlgia dels temps passats, sempre i quan no se sigui esclau d’aquest sentiment. 

Quan érem feliços és una història real en la Girona dels anys 50 i 60; la vida d’una família de 12 membres de la petita burgesia de províncies de la qual en parla un dels fills, el propi escriptor, des de la seva visió com a infant i posteriorment com adolescent. 

Nadal es mostra convençut que la societat actual és molt millor que la de l’època de postguerra. Malgrat tot, creu important recordar i revisar alguns aspectes del passat que, fins i tot, es podrien ara rescatar. L’escriptor reivindica el dret a la nostàlgia d’un record d’infantesa, segurament mitificat. 

Quan érem feliços és una obra que parteix de fets reals però estructurada amb tècniques de ficció. Són 400 pàgines classificades en diversos capítols que, segons explica Nadal, tenen sentit propi, independent a la resta de text. Són les diferents etapes de la vida de l’autor explicades amb un text planer i gens retòric. 

De família nombrosa i burgesa

Nadal pertany a una família de la burgesia de províncies; una burgesia que per a l’escriptor, malgrat reconèixer els privilegis, es basava en la llei de l’esforç i del sacrifici. 

Rafel Nadal explica que si s’ha d’extreure una conclusió política del llibre podria ser que aquesta burgesia “no era tant com semblava” i els seus propis membres van contribuir per a que desaparegués. I així ho demostra, segons l’autor, que molts dels seus membres es dediquessin amb el pas del temps a professions lliberals. 

Rafel Nadal, periodista i escriptor, ha treballat durant 2 anys en l’elaboració del llibre Quam érem feliços; un període en el que ha rescrit el text en moltes ocasions. Això ha donat com a resultat un llibre que llegit sencer té un sentit general però que també, segons Nadal, es pot alterar l’ordre dels capítols perquè per sí sols tenen significat. Són com a petites històries individuals emmarcades en la història d’una única vida, la de l’autor.  

Nadal afirma que l’obra és un homenatge als pares de la guerra que van haver de treballar molt i fer molts esforços per tirar endavant les seves famílies. Però, sobretot, és un homenatge a les dones, a les mares, a les àvies... molt importants per a l’autor. 

Rafel Nadal prepara ja un nou llibre també basat en fets reals, la història del seu besavi que va marxar a França, estructurat amb tècniques de ficció.

L’autor va tancar la seva participació al Cafè amb lletres responent a les preguntes del públic assistent i amb una reflexió, com a periodista, crític i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, sobre la situació econòmica i política actual.