L'escriptora Asha Miró parla dels sentiments dels infants adoptats a la Biblioteca de Ca n'Altimira

"Miró, autora del best-seller ""La filla del Ganges"" va relatar les seves vivències i va assegurar que ha plasmat la seva experiència vitals als seus llibres perquè se sent ""molt afortunada"" i quan te n'adones d'això ho has d'esplicar. Miró presentava la seva última novel.la, ""Rastres de sàndal"", escrita conjuntament amb Anna Soler. "

L'escriptora Asha Miró va visitar dijous la Biblioteca de Ca n'Altimira on va relatar les seves vivències com a nena adoptada davant d'un nombrós auditori que va realitzar preguntes sobre la seva experiència i també va fer aportacions personals. Miró es va mostrar "encantada" de ser en una biblioteca perquè "s'estableix una relació màgica entre el lector i l'escriptor" i perquè és un contacte del que surt guanyant perquè "les reflexions dels lectors ajuden a descobrir altres prismes de l'obra". L'escriptora va assegurar que ha plasmat la seva experiència vital als seus llibres perquè se sent "molt afortunada" i quan te n'adones d'això "ho has d'explicar".

Asha Miró, que en tot moment va comptar amb la complicitat dels assistents, va recordar anècdotes de la seva vida a l'Índia i així va explicar que als 5 anys un fet va marcar la seva existència. Va veure, a l'orfenat on vivia, una parella que anava a buscar a una nena per adoptar. Des d'aquell moment, la petita Asha va tenir clar que ella també volia tenir uns pares i va insistir durant un any i mig a les monges que la cuidaven que li busquessin uns pares. Per fi, després de molt de temps i infinits tràmits burocràtics, el 1974 Asha va viatjar a Barcelona on l'esperava la seva nova família. Va créixer al costat dels seus pares adoptius i d'una germana, una altra nena índia, que l'havia precedit.

La seva adaptació a la vida familiar occidental va ser fácil perquè tenir uns pares era un desig molt fort, però va ser un procés no lliure d'entrebancs. "Anava saltant reptes cada dia, però estava feliç". Va confessar que li va costar acostumar-se a portar sabates. "Encara avui dia quan arribo a casa el primer que faig és treure'm el calçat". També va detallar que a Barcelona fa 32 anys cridava molt l'atenció el color de la seva pell i tothom la mirava encuriosit. "La meva germana i jo fèiem torns per explicar la nostra història", indica,  i així va transcòrrer la seva infantesa, adolescència i joventut fins que la il·lusió per visitar el seu país la va empènyer a donar el gran pas: el 1995, quan acabava de fer vint-i-set anys, va tornar a Bombay per abraçar a la seva gent i descobrir els seus orígens.

El llibre "La filla del Ganges" és el bell testimoni d'una experiència insòlita, que va significar el retrobament d'aquesta dona jove i valent amb una terra que ella creia perduda per sempre. Una de les coses que més la van impressionar van ser les nenes abandonades al carrer perquè "neixer nena a l'Índia és una desgràcia per a qualsevol familia". Per a Asha Miró, la seva estada a l'Índia "van ser 30 dies de retrobament i de redescobriment de moltes coses perquè l'Índia provoca canvis i has de començar a viure d'una altra manera".

Anys després d'aquesta primer viatge i de la primera obra sobre el tema de les seves arrels, Asha Miró es va retrobar amb la seva germana biològica Asha Meherkhamb el mes de juny del 2003 a l'Índia, quan l'escriptora va viatjar al seu país d'origen per a rodar un documental basat en el seu primer llibre La filla del Ganges. Després de gairebé 30 anys, les vides de les dues germanes es van tornar a unir en un petit poble de l'Índia rural.

D'aquesta trobada va sorgir "Les dues cares de la lluna". Escrit en un llenguatge proper i transparent, el llibre és un commovedor testimoni que, a més de desvetllar una successió de sorpreses i emotius retrobaments, fan realitat un dels somnis no conclosos d'Asha Miró: obrir una escletxa de llum sobre l'autèntica història del seus orígens.

L'escriptora va animar a les persones adoptades a "buscar els seus orígens sense por, perquè més fons ja no podem tocar". La seva última novel.la és "Rastres de sàndal" escrita conjuntament amb Anna Soler i que tracta la història de tres nens sense futur de països amb escassos recursos que troben el seu destí gràcies a la solidaritat i que situa la seva acció a Barcelona, Bombay i Addis Abeba. Asha Miró va assenyalar que és un llibre que parla de "la globalització dels sentiments" i "denunciar el que passa en aquest món". Per a Miró, la globalització no ha de comportar una pèrdua d'identitat, "sinó una suma d'identitats".

Abans d'acabar, l'escriptora índia va dir que la seva història es repeteix perquè al mes de maig té previst un nou viatge al seu país per adoptar a una neboda seva de cinc anys a la qual portarà a viure a Barcelona.