L'escriptora Elisa Riera presenta al MAC 'Els colors de la nit'

Riera presenta aquesta tarda al MAC, a partir de les 19h, un poemari intimista en el que fa un recorregut de la seva obra des dels seus inicis com a poeta, a finals dels anys 80, fins a l'actualitat.

Elisa Riera explica que Els colors de la nit es tracta d'un recull de poemes en els que l'autora mostra els seus sentiments i emocions en diferents etapes de la seva vida. I tal i com diu el pròleg de l'obra, escrit pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Francesc Parcerisas, una poesia que "ha estat destil•lada amb gran esforç" i que "sempre mira endavant".

Riera explica que el títol del poemari, El color de la nit, respon a la seva voluntat de jugar amb les paraules i els sentiments perquè, segons assegura, encara que el cel estigui negre, la nit la pots imaginar de molts colors. Tot depèn del que l'espectador, en aquest cas l'escriptor, pensi o senti.

En la seva anterior obra, Els reptes de l'Alba, que es presentava a Cerdanyola a l'octubre de 2013, Riera assegurava despullar la seva ànima, posar sobre el paper i expressar bona part dels seus sentiments i pensaments jugant amb les paraules d'una manera intimista i sincera. Ara, en El color de la nit, torna a repetir l'experiència i torna a mostrar el seu interior a través dels poemes.

El Priorat, la inspiració

L'autora montcadenca assegura que les terres del Priorat li han servit al llarg de la seva trajectòria literària com a refugi per retrobar-se amb sí mateixa, connectar amb la natura i, en definitiva, com a font d'inspiració.

Són més de 20 anys de trajectòria en els que, segons Elisa Riera, el contingut dels seus poemes ha anat variant, passant de les composicions en les que l'amor era el protagonista a les obres més descriptives i introspectives i a la descripció de paisatges. Són poemes d'etapes de la vida molt diferents i que mostren maneres de veure aquesta vida també diferents.

Elisa Riera va ser guanyadora del Premi Divendres Culturals l'any 1994 amb l'obra La corba de l'oblit i finalista del mateix premi dos anys abans, al 1992, amb el llibre Racons d'enyor. Aquesta van ser els seus inicis en el món de la poesia i els recorda amb especial emoció perquè aquests reconeixements van ser els que li van engrescar i donar-li l'empenta necessària per continuar escrivint.