L'Espai Enric Granados acollirà dues conferències-col.loqui sobre les armes de destrucció massiva i el conflicte la Xina-Tibet
27 de novembre de 2007 a les 0:00"Les activitats s'organitzen en el marc de l'exposició fotogràfica ""imatges de la Xina"", organitzada per l'Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet i que es pot veure fins a l'11 de desembre a l'Espai Enric Granados. El duilluns, 3 de desembre tindrà lloc la xerrada titulada “El repte del Dret Internacional Humanitari davant l’amenaça de les armes de destrucció massiva”, a càrrec de Francesc Roset, director institucional del Gabinet de Drets Humans i Centre de Dret Internacional Humanitari de la Creu Roja a la província de Barcelona. I el dimarts, 4 de desembre, es farà la taula-rodona titulada “Xina-Tibet: el conflicte que no acaba”, amb la participació de Josep Lluís Alay, Élia Susanna i Maria Alba Gilabert"
En el marc de l’exposició fotogràfica “Imatges de la Xina”, organitzada per l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet (AFOCER), la propera setmana se celebraran a l’Espai Enric Granados dues activitats organitzades per Creu Roja i Amnistia Internacional. El dilluns, 3 de desembre, tindrà lloc la xerrada titulada “El repte del Dret Internacional Humanitari davant l’amenaça de les armes de destrucció massiva”, a càrrec de Francesc Roset, director institucional del Gabinet de Drets Humans i Centre de Dret Internacional Humanitari de la Creu Roja a la província de Barcelona. I el dimarts, 4 de desembre, es farà la taula-rodona titulada “Xina-Tibet: el conflicte que no acaba”, amb la participació de Josep Lluís Alay, Élia Susanna i Maria Alba Gilabert.
Francesc Roset ha comentat que la finalitat de la xerrada col·loqui “El repte del Dret Internacional Humanitari davant l’amenaça de les armes de destrucció massiva és “sensibilitzar la ciutadania sobre les amenaces que representen aquestes armes i que la gent vegi la necessitat d’exigir que es compleixin els tractats intrenacionals de prohibició o limitació d’aquestes armes perquè hi ha vulneracions d'aquests convenis per part de molt estats".
Per al representant de la Creu Roja, l’existència d’armes de destrucció massiva segueix representant una grau amenaça a pesar dels esforços esmerçats per la comunitat internacional per eradicar-les. Segons ha explicat, pel que fa a les armes biològiques i químiques no haurien de ser motiu de preocupació perquè diverses convencions prohibeixen l’us, el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge, però per a les nuclears només hi ha limitacions i no prohibició.
Roset ha indicat que diferents estats vulneren els tractats. Així, ha explicat que només 5 països estan autoritzats, segons el Tractat de no proliferació d’armes nuclears de 1968, a tenir armes d’aquest tipus, però que hi ha països com l’India o el Pakistan que en posseixen, o com Corea que ja ha fet la primera prova amb aquest tipus d’armes. I pel que fa a les armes biològiques o químiques ha recordat l’exemple d’Iraq.
Francesc Roset ha reconegut que és difícil evitar les vulneracions dels tractats per part de diferents estats perquè alguns d’aquests convenis tenen mancances perquè prohibeixin l'ús, però no la fabricació o l'emmagatzematge o com, per exemple el Tractat de la Convenció d’Armes Biològiques de 1972 que no estableix cap mecanisme de verificació de quie les prohibicions es compleixen.
Taula-rodona Xina-Tibet, el conflicte que no acaba
El dimarts, 4 de desembre, a dos quarts de vuit, la sala Enric Granados acollirà la taula-rodona titulada Xina-Tibet: el conflicte no acaba”, organitzada per Amnistia Internacional Cerdanyola-Sant Cugat.
L’activitat posarà sobre la taula la situació actual de la zona, una situació que per als tibetans és de greus restriccions dels seus drets a la llibertat de religió, d’expressió i d’associació, a més de discriminació en àmbits com el laboral. Molts d’ells, inclosos monjos i monges budistes són detinguts i empresonats per practicar la seva religió o expressar les seves opinions. Així ho ha explicat la representat del grup d’Amnistia Internacional Cerdanyola-Sant Cugat, Montse Garriga.
El govern xinès no ha complert la seva promesa de millorar la situació dels drets humans del país, a menys d’un any de començar els Jocs Olímpics. Per a Montse Garriga, els jocs representen una gran oportunitat de millorar la situació dels Drets Humans al país i així ho ha demanat Amnistia a les autoritats xineses ai l Comitè Olímpic Internacional, però ha reconegut que hi ha moltes actuacions del govern de la Xina que estan en contra dels principis que recull la Carta Olímpica com ara el fet que la Xina sigui el país amb més execucions del món i que continuï la repressió contra activistes dels Drets Humans.
Garriga ha assenyalat que la recent visita del Dalai Lama a Barcelona ha contribuir a tornar als mitjans de comunicació el conflicte Xina-Tibet, però que és un tema oblidat, tot i els casos continus de violació dels drets humans dels que té coneixement Amnistia Internacional, com el recent de 5 menors tibetans empresonats per llançar consígnes a favor de la independència del Tibet.