L'esperança de vida de la població de Cerdanyola arriba als 82 anys

Un informe d'indicadors de Cerdanyola, realitzat per la secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública de la Diputació de Barcelona, mostra una disminució en la natalitat i un increment de l’esperança de vida entre el període 2000 i 2009.

L’Ajuntament de Cerdanyola va sol·licitar a la secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública de la Diputació de Barcelona l’elaboració de l’Informe d’Indicadors de Salut Local de la ciutat. Aquest estudi va ser presentat els passat 11 de febrer pels tècnics de la Diputació de Barcelona als regidors i regidores municipals. L’anàlisi dóna a conèixer l’estat de la salut de la població local a partir de 90 indicadors.

D’aquest informe es desprèn que Cerdanyola ha experimentat un creixement de població de l’11,3% entre el 2000 i el 2009, arribant als 58.747 habitants l’any 2009 (50,5% de dones i 49,5% d’homes). Aquest mateix any, el grup d’edat d’entre 30 i 34 anys era el més nombrós, amb una població total de 5.347 habitants, seguit del grup de 35 a 39 anys i el grup de 40 a 44 anys.

L’esperança de vida al municipi es va veure incrementada durant el mateix període tant en homes, que va passar de 75,7 a 80,4 anys, com en dones, que va anar de 82,7 a 85 anys. A Catalunya, l’any 2009, l’esperança de vida va ser de 78,9 anys en els homes i 84,8 en les dones. Ara bé, viure més temps no implica viure millor, així, si bé les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes, les dades mostren que l’esperança de vida tant en bona salut com en la lliure de discapacitat són més elevades en els homes que en les dones. Pel que fa a les causes específiques de mortalitat, les principals van ser les malalties isquèmiques del cor (7,8%), malalties cerebrovasculars (7,8%) i els tumors malignes de tràquea, bronquis i pulmó (6,7%).

D’altra banda, la natalitat ha disminuït durant el 2000-2009 situant-se lleugerament per sota de la mitjana catalana. L’any 2009 van néixer 565 nadons a Cerdanyola el que significa 9,6 nascuts vius per cada 1.000 habitants. A Catalunya l’indicador va ser d’11,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants.

El 21% de la població empadronada a la ciutat el 2009 era de nacionalitat espanyola. El grups més elevats de persones amb nacionalitat estrangera va ser el de Romania (6,4%), el Marroc (6,2%) i Colòmbia (5,25) seguides d’Itàlia, Colòmbia, Equador, Polònia, Bolívia i Xina.

L'objectiu d'aquest informe és identificar possibles necessitats i desigualtats en matèria de salut pública i avaluar-ne les polítiques municipals.