Municipals 2015. L'esport local debat el seu futur amb els candidats
9 de maig de 2015 a les 19:21L'aposta per un model esportiu integrador que fomenti tant l'esport federat com l'escolar, el de lleure i el saludable, la col·laboració creixent entre Ajuntament i entitats i clubs amb models de cogestió d'equipaments i la necessitat de mantenir, millorar i recuperar les actuals infraestructures en un moment de dificultats econòmiques per fer grans inversions són les principals conclusions de l'exposició de propostes de política esportiva que realitzaven la majoria de candidatures que es presenten a les eleccions municipals. La pista d'atletisme, un nou pavelló i una piscina reglamentària són els equipaments més plantejats com necessaris en la celebració del I Congrés de l'Esport d'aquest dissabte.
Audios
09-05-2015 Esport Carme Carmona (PSC).mp3
09-05-2015 Esport Manuel Buenaxo (PP).mp3
09-05-2015 Esport Abel Moreno (ICV-EUiA-MES).mp3
09-05-2015 Esport Josep Grau (CiU).mp3
09-05-2015 Esport Conxi Haro (CompromisxC).mp3
09-05-2015 Esport Daniel Mallen (ERC).mp3
09-05-2015 Esport Maria Valle (C's).mp3
09-05-2015 Esport Guillem Ortega (BLOC).mp3
Representants del PSC, PP, ICV/EUiA/MES, CiU, CompromisxC, ERC, i Bloc han participat en aquest fòrum de reflexió i debat a l'entorn de l'esport organitzat per l'Associació de l'Esport de Cerdanyola, una entitat creada amb l'objectiu d'aglutinar persones i col·lectius que volen millorar la situació de l'esport local. L'associació ja porta dos anys impulsant la Nit de l'esport on es premien els millors esportistes i clubs locals, ha fet aquest Congrés i celebrarà al setembre una Fira de l'esport perquè les entitats puguin donar a conèixer les seves activitats a la ciutadania.
Amb un format distès i moderat pel periodista cerdanyolenc Manel Rodríguez, els representants de les candidatures van exposar els eixos de les seves propostes en relació, principalment, al model esportiu que volen impulsar a cerdanyola, la política en relació ales instal·lacions esportives i el model de gestió de les infraestructures.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
La candidata a l'alcaldia del PSC, Carme Carmona, va destacar la necessitat d'impulsar l'esport escolar com a element de foment de la salut i de valors positius entre la canalla, al temps que aposta per fer una pla global d'esport inclusiu amb mesures de xoc que potenciïn l'accés de les persones amb diversitat funcional i ampliar la tarifació social per garantir l'accés universal a l'esport sense que afectin les raons de renda.
Aquest model esportiu que fomenti valors socials s'ha de fer amb el treball conjunt d'Ajuntament i entitats, però Carmona remarca que el protagonisme ha de ser de la xarxa ciutadana amb l'Administració com element facilitador. Així, l'alcaldable del PSC manifesta que el Consell Municipal d'Esports ha de tenir més capacitat de decisió.
Carmona destaca la necessitat de revisar el Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM) per diagnosticar les necessitats reals d'equipaments en l'actualitat i no fer "brindis al sol" amb compromisos irreals. La candidata socialista comenta que "el temps de les vaques grasses ha passat" i considera "agosarat" fer promeses d'instal·lacions perquè "s'ha de ser seriós".
Així Carme Carmona indica la necessitat de millorar l'aprofitament d'espais ja existents ampliant el programa de patis oberts de les escoles que podrien adequar-se a una millor practica esportiva. En aquest sentit, Carme Carmona destaca que la prioritat en matèria d'instal·lacions ha de ser recuperar i millorar instal·lacions ja existents seguint l'exemple del nou camp de futbol de Les Fontetes. En aquest complex, indica la candidata del PSC, hi ha pistes adjuntes que podrien cobrir-se i fins i tot convertir-se en petits pavellons adaptats a un ús multifuncional.
Una altra aposta del PSC és per models de mancomunació de serveis i equipaments amb altres poblacions que són "pràcticament un continu urbà" amb Cerdanyola on tots els municipis i les seves ciutadanies surtin beneficiats.
Pel que fa al model de gestió, Carmona insisteix que tant la gestió directa com la indirecta són models de gestió pública en que "no hi ha externalització". L'alcaldable del PSC insisteix que el que s'ha de mirar és la forma de donar el millor servei i sempre comptant amb les entitats que han de ser copartíceps d'aquest model.
Partit Popular (PP)
L'alcaldable popular, Manuel Buenaño, va defensar les propostes del seu partit amb crítiques al conflicte entre Ajuntament i Federació catalana d'Handbol en relació al PEM Guiera, una situació que considera "trist que no s'hagi resolt després de dos anys" i també el projecte d'esports de raqueta a la zona del riu Sec. Buenaño destaca que el projecte inicial del Pla Urban comptava amb les pistes de tennis i un pavelló i que s'ha fet una priorització errònia quan "el que demanaven les entitats era el pavelló" multiusos que serviria per descongestionar les instal·lacions del PEM Guiera i Can Xarau.
Pel que fa al model de gestió, el PP aposta perquè les entitats gestionin les instal·lacions amb suport de l'Ajuntament mitjançant un conveni. Igualment, Buenaño considera que caldria crear un Patronat Municipal d'Esports, seguinjt l'exemple de poblacions com Ripollet.
Buenaño aposta per remodelar la regidoria d'Esports i substituir l'actual responsable tècnica i recuperar el carrusel esportiu a Cerdanyola Ràdio i la informació esportiva a Cerdanyola.info com element de difusió.
Iniciativa per Catalunya-Verds/Esquerra Unida i Alternativa/Moviment d'Esquerres (ICV/EUiA/MES)
Abel Moreno, número 5 de la candidatura i expresident del Cerdanyola FC, defensava les postures d'Iniciativa. Moreno indica que cal potenciar l'esport de lleure i de salut amb millora de l'espai públic per posar-lo al servei de la practica esportiva, al temps que s'han de preparar instal·lacions adients per a l'esport escolar i federat que també ha de comptar amb suport en la formació de tècnics. Moreno aposta per potenciar el Consell Municipal d'Esports com espai de diàleg i reflexió entre administració i entitats.
El candidat d'ICV/EUiA/MES aposta per definir el MIEM amb consens entre partits polítics i entitats per planificar el futur i decidir un Pla d'Inversions que marqui les prioritats d'equipaments futurs. Moreno, que remarca la necessitat de mantenir i millorar les instal·lacions actuals, destaca que la situació econòmica és difícil però que projectes que són realitat com el nou camp de futbol de Les Fontetes o les pistes de tennis de la zona del riu Sec demostren que es poden buscar recursos. En matèria d'instal·lacions, la pista d'atletisme i el pavelló serien les prioritat deixant en tercer terme una nova piscina amb mida reglamentària.
La mancomunació d'instal·lacions també és una aposta d'aquesta candidatura ja que permet millorar finançament i tenir més capacitat d'inversió, al temps que reclama aprofitar més les instal·lacions de la UAB amb un acord entre la Universitat i l'Ajuntament.
Pel que fa a la gestió, Moreno aposta per la gestió directa en serveis bàsics i amb tarifació social per garantir l'accés universal a l'esport i buscar espais de gestió compartida d'equipaments amb les entitats.
Convergència i Unió (CiU)
Josep Grau, candidat a l'alcaldia per CiU, aposta per un model esportiu "integrat i integrador" que compti amb les escoles i entitats -federades o no-, l'oferta privada i els col·lectius de persones discapacitades i que tingui en compte també la practica esportiva de lleure. Per a Grau, l'Ajuntament s'ha de limitar a facilitar els mitjans als protagonistes: esportistes i clubs.
En aquest sentit, Grau aposta perquè les Ampes protagonitzin l'activitat esportiva a les escoles però comptant amb el suport i assessorament de les entitats de la ciutat. Fer una fira de l'esport per donar a conèixer les entitats i millorar la comunicació dels èxits esportius serien altres aspectes proposats per CiU.
El candidat convergent destaca com a prioritats la realització d'un Pla de xoc per resoldre els dèficits d'instal·lacions esportives i cobrir la demanda existent, la realització d'una auditoria econòmica i tècnica per conèixer l'estat real de les instal·lacions i la creació d'un Pla esportiu per a tothom que garanteixi l'accés a l'esport, sigui federat o no.
Per a CiU, les prioritats d'instal·lacions serien un nou pavelló, reformar el de Can Xarau i fer una piscina amb superfície reglamentària. Grau també manifesta la necessitat d'establir convenis amb el Patronat Flor de Maig i la UAB perquè veïns i entitats de Cerdanyola puguin fer servir les seves instal·lacions esportives.
En relació a la gestió, CiU aposta per crear un Patronat Municipal d'Esports amb participació de tots els estaments del sector que garanteixi que el model funcioni al marge de la situació política de l'Ajuntament.
Compromís per Cerdanyola (CompromísxC)
La candidata que va representar Compromís va ser una Conxi Haro que aposta per un model esportiu d'accés universal amb instal·lacions lliures per la practica de l'esport de lleure i infantil com a pas previ a l'esport federat i on l'esport escolar tingui tant foment a l'etapa de secundària com a la de primària.
Conxi Haro aposta per garantir l'accés a les persones amb diversitat funcional i eliminar els prejudicis de gènere en la pràctica de l'esport ja des de l'escola.
Haro considera "irresponsable" fer promeses excessives d'equipaments pel deute municipal existent -entre el que xifra 27 milions de l'Ajuntament, 45 provinents de la urbanització del Centre Direccional i 7 dels aparcaments soterrats- i remarca que s'ha de fer un manteniment adequat d'unes instal·lacions actuals que considera que en alguns cassos han estat abandonades. En aquest sentit, i responent una pregunta, Haro manifesta que la pista d'atletisme és una mancança important però no pot ser un compromís a curt termini.
La gestió que planteja Compromís és 100% pública amb la participació del teixit social, clubs i esportistes, perquè respongui a "les necessitats reals" del sector i no fer grans projectes "com el del PEM Guiera que al final és un gimnàs". Conxi Haro manifesta que s'ha d'apostar per un model de cogestió en què l'Ajuntament porti les tasques d'administració i la tècnica sigui portada pels clubs, però sempre des de la transparència i la gestió totalment pública.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
L'actual regidor i número 2 de la candidatura d'Esquerra, Daniel Mallén, destaca que l'esport és clau en el benestar personal i per aconseguir una vida plena, però també tenir una societat sana i per això s'ha de reforçar la seva vessant social amb el foment de l'esport base i l'augment de les persones i col·lectius que el practiquen.
Mallén critica la gestió actual de la política esportiva i les instal·lacions -tot i reconéixer la dedicació i passió del regidor d'esports, Marc Guillamon- i assegura que un dels grans reptes del proper mandat serà "endreçar" aquest tema amb mesures com "desencallar la situació del PEM Guiera paralitzada per motius polítics". El candidat d'ERC manifesta que cal incrementar el control de les instal·lacions i denuncia que s'han tingut que rescatar dues concessions de zones esportives -la del Bosc Tancat, a més de la de Guiera-.
Daniel Mallén indica que serà molt difícil fer inversions, "i encara menys rellevants", en el pròxim mandat a causa del deute municipal -el de l'Ajuntament al que suma el del Centre Direccional- que considera que portarà a una intervenció de l'Ajuntament per part del govern. ERC aposta per optimitzar recursos per ser més eficaços amb les eines existents, el compromís de millora i manteniment dels actuals equipaments i una gestió transparent i controlada perquè "si no és així surt més car, i molt".
En relació a la gestió d'equipaments per part d'entitats, Esquerra creu que l'Ajuntament no ha "d'embarcar cap associació en una aventura" que potser la supera, li pot portar a endeutar-se i a posar en risc la seva supervivència. Tot i que cada cas és diferent, Mallén explica que, per exemple, les noves pistes d'esports de tennis i pàdel del riu Sec haurien de tenir gestió 100% pública. Si no és així, la situació
Ciutadans (C's)
L'alcaldable de Ciutadans, María Valle, indica la necessitat de fomentar l'esport de base com element integral i de valors com l'esforç, la disciplina, el treball en equip o la superació i l'objectiu d'implantar hàbits de vida saludable.
Potenciar les relacions amb les Ampes obrint les instal·lacions en horaris extraescolars i la integració de les persones amb discapacitat són prioritats en aquest sentit per a Ciutadans que també aposta per publicitar més els èxits dels esportistes locals i la formació de tècnics i directius.
María Valle indica que les instal·lacions esportives estan obsoletes, però no es poden fer compromisos d'equipaments sense conèixer realment la situació econòmica municipal i per això faran una auditoria per saber "què i com es pot invertir". La pista d'atletisme seria un dels equipaments necessaris, segons Valle.
Pel que fa a la gestió, Ciutadans aposta per un model cooperatiu, amb transparència i externalitzat, "sense intervencionisme municipal". La responsabilitat seria compartida entre Ajuntament, que portaria la coordinació, orientació, planificació, reglamentació i control, i el teixit associatiu i empresarial de la ciutat, que portaria la gestió de la instal·lació i els programes".
Bloc Municipal (Bloc)
El cap de llista de Bloc Municipal, Guillem Ortega, indica que falta un model esportiu clar a Cerdanyola, al marge de qui governi i per això s'ha de desenvolupar un Pla Estratègic on les entitats tinguin un gran pes a l'hora de marcar un full de ruta per a l'esport local. Per al Bloc, l'esport també ha de ser clau en la generació d'activitat econòmica, apostant en aquest camp com a ciutat tecnològica.
Per a Ortega, calen instal·lacions que garanteixin l'accés universal en una ciutat "amb mancances evidents" d'equipaments i realitzar un Pla d'usos per diagnosticar les necessitats existents. L'Ajuntament, indica Ortega, s'ha de fer seves les demandes de les entitats. Ortega indica que la pista d'atletisme s'hauria pogut fer en els terernys de l'antic camp de futbol de santa anna -l'actual parc Xarau- sense una gran inversió i ara és una inatl·lació prioritària, juntament amb la reforma de Can Xarau.
Bloc aposta per un model de gestió en què les entitats es facin càrrec de les instal·lacions públiques