L’etern retorn del Centre Direccional

Des de 1976, amb el Pla General Metropolità (PGM), el debat sobre el destí dels terrenys entre el nucli urbà de Cerdanyola i Sant Cugat és una de les discussions importants sobre la ciutat. El nou Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional està en període d’exposició pública, fins el 9 de desembre, i s’han realitzat tres sessions informatives en què impulsors i detractors del projecte han tornat a plantejar els mateixos posicionaments favorables i contraris sobre els que Cerdanyola porta dècades de debat.

La tercera sessió de presentació del PDU del Centre Direccional, celebrada a la Biblioteca, va tornar a repetir els mateixos paràmetres de la primera, celebrada al Museu d’Art. De fet, part important dels assistents van ser els mateixos i els arguments exposats, a favor i en contra, també van ser molt semblants.

El director del Consorci del Centre Direccional, Pere Solà, va començar la seva exposició abordant la problemàtica dels abocadors. “No tenim res a amagar”, deia Solà que admetia que el resultat del dipòsit Elena, abocador de bales d’ecoparc, no va ser l’anunciat en el moment de la posada en marxa per les administracions impulsores, que genera gas com a resultat de la descomposició de la matèria orgànica present als residus –que ara es crema amb xemeneies- i que per això encara no està clausurat. Solà explica que l’actuació prevista és la construcció d’una barrera –pendent de licitació amb un pressupost de 631.000 euros- per evitar la sortida d’aquest gas que, a més, es convertirà en metà i s’injectarà a la xarxa en una actuació de 2’2 milions a càrrec de l’empresa Naturgy, l’antiga Gas Natural.

Pel que fa a Can Planas, Solà va fer un repàs cronològic a les actuacions al voltant d’aquest abocador, el més gran dels existents al Direccional. El director del Consorci esmenta els estudis realitzats sobre el que hi ha al seu interior –l’informe IDOM de maig de 2008- que concloïa que la contaminació, que inclou sals d’alumni, no suposa risc per a la salut pública, però fa inviable la construcció d’habitatge i equipaments en 18 hectàrees de superfície afectada. Solà subratlla que l’estudi proposava retirar aquests edificis i fer una barrera perimetral per evitar la sortida de gasos. L’estudi recomanava també retirar part dels residus, fer una barrera hidràulica i un segellat superficial.

Posteriorment, indica, s’estudia sobre el que passa a l’exterior –l’estudi hidrogeològic de 2012  -  que, apunta Solà feia retirar encara més els edificis i ampliava el perímetre de l’abocador, al temps que proposa la realització de la barrera hidràulica per evitar l’entrada d’aigua al vas de l’abocador i que generi lixiviats, i un segellat de triple capa per impermeabilitzar totalment l’abocador i confinar els residus .

Solà destaca el tercer estudi d’alternatives a l’abocador, fet al 2016, que desaconsella la mineria d’abocador –és a dir, l’extracció de residus- total o parcial per la “possible perillositat” d’aquesta extracció i per la “inviabilitat econòmica”, al temps que consideren la barrera hidràulica –ja en execució- i el segellat tricapa –en tràmit ambiental- com una opció “coherent”.

Però aquestes explicacions no satisfan a assistents a la jornada, entre ells integrants de col·lectius Cerdanyola sense abocadors -que han penjat a internet també informacions sobre el tema- o Refem el Direccional, que asseguren que en aquestes xerrades s'ha donat informació errònia i es pregunten que si la solució de l’abocador Elena tenia el vistiplau de l’Administració i el suport d'estudis tècnics i ha fracassat, donat que continua generant gasos, “perquè ens hem de refiar ara”.

Així, Miguel Molina reclama responsabilitats, afirma que la barrera hidràulica no és la millor opció, sinó la més barata, esteu posant preu a la salut de les persones” i qualifica Can Planas de “bomba química”, tot assegurant que l’estudi Idom parla de cubetes amb residus que en reacció poden tenir risc d’explossió, cosa que nega Solà. En aquest sentit, Mercè Cisneros, que subratlla que també és científica i llicenciada en ciències ambientals, insisteix en la perillositat de construir al Centre Direccional sense descontaminar Can Planas, és a dir, sense extreure els residus de l’abocador. Aquests veïns consideren que es menysprea el risc per a la salut de les persones i parlen de males olors procedents dels abocadors, mentre des del Consorci  els seus tècnics insisteixen que els científics diuen que la qualitat de l’aire és acceptable i no suposa un risc. Hi ha també veïns, però, que consideren que cal confiar en els professionals de la ciència, mentre d’altres demanen la celebració d’una consulta entre la ciutadania "i que la gent decideixi".

El debat més enllà dels abocadors

Però el PDU del Centre Direccional és molt més que els abocadors. Suposa la construcció d’un barri molt ampli, amb aspectes molt importants en relació a l’activitat econòmica al Parc de l’Alba, la construcció de 5.377 habitatges, la xarxa de mobilitat i transports que ha de servir tot això i els espais verds. I tot això també té gent a favor i en contra.

Solà parla d’un barri on es vol protegir la biodiversitat amb el corredor de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç tocant el municipi de Sant Cugat, la restauració ecològica de rieres i espais degradats i suport a l’agricultura potenciant la producció ecològica i els horts ciutadans. I ha veïns, però, que destaquen que les zones verdes són els terrenys ocupats per abocadors, com el de Can Planas on no es pot edificar, i ja ocupats per la natura en aquests moments.

Pel que fa al barri residencial, el director del Consorci destaca la necessitat de donar oferta a la demanda d’habitatges de Cerdanyola, on l’alt preu de compravenda i de lloguer expulsa els joves de la ciutat. Per Solà destaca que dels 5.377 habitatges, el 53% són de renda lliure i el 47% amb protecció oficial, al temps que s’han de fer residències per a ús universitari que baixin els lloguers a la ciutat. Aquest espai va des de Serragalliners a la part baixa del castell de Sant Marçal, tenint a l’espai que toca a la B30 un centre comercial que ha reduït dimensions envers la planificació de 2014 i espai per a equipaments sanitaris, educatius o esportius.

Veïns com Puri Palomar insisteixen que “no cal un altre barri, sinó controlar el preu dels lloguers a la ciutat, Miriam Robles, del col·lectiu Refem, destaca que no es fan molta superfície de pisos de protecció, “sinó que es fan petits” per augmentar el número, mentre que Sergi Méndez, veí i arquitecte, considera que s’està fent un guetto aïllat de la resta de la ciutat quan cal construir a l’actual trama urbana. Méndez indica: s’està fent una Bellaterra sense poder adquisitiu”. En aquest sentit, Roblñes també creu que la connexió del nou barri residencial a l’actual nucli és molt insuficient. “Amb tres ponts no hi haurà cohesió”, assegura Robles, mentre al Cosnosri expliquen que l’anomenat Boulevard dels Gorgs, que es construirà des del PTV a la rotonda vella de la UAB, farà de cremallera per lligar els dos barris, el futur i el ja existent.

Pel que fa a la zona d’activitat econòmica, Pere Solà destaca l’espai d’empresa en forma de L seguint la connexió de la UAB amb el Sincrotró i el PTV, insistint que les projectes que neixen als centres de recerca del campus han de saltar l’autopista per instal·lar-se com empreses al Parc de l’Alba per configurar un recinte de firmes innovadores, científiques i d’alt valor afegit “que no té cap altra població del país”.

Un aspecte destacat de tot el planejament és el de les necessitats de mobilitat que comporta i que, de fet, van suposar l’anul·lació del PDU de 2014. Els responsables del Consorci destaquen que hi haurà vies per a trànsit rodat, amb capacitat per a transport públic i també vies de prioritat de vianant, apostant pel carril bici en molts d’aquests eixos. Solà indica que es millorarà la connexió amb la C58 i la AP7/B30 que actualment són vies ja molt congestionades amb l’ampliació dels accessos i, en transport públic, es farà una línia d’autobús que enllaci les actuals 4 estacions de tren –Bellaterra i UAB als FGC i Universitat i Centre a Renfe-, es farà un bus d’alta capacitat –amb carrils que podria ocupar en el futur el tramvia- i la proposta de perllongar subterràniament la línia dels FGC des de la UAB amb dues estacions més a la interconnexió amb Cerdanyola-Universitat de Renfe i a l’alçada de la carretera de Sant Cugat.

Veïns presents a l’acte, però, tampoc es refien d’aquesta planificació dels transports ja que depenen d’inversions que no estan assegurades i per les deficiències de l’actual transport públic. “No tenim un bus urbà amb cara i ulls i tindrem demà aquests serveis?”, apuntaven.