Letras Galegas en defensa de la sisena llengua més parlada al món

El Día das Letras Galegas a Cerdanyola va ser una crida a la defensa de la llengua gallega com a motor d'identitat i de progrés. L'acte comptava amb un homenatge a Xosé María Díaz Castro com a poeta total de la bellesa, la veritat i la bondat.

El Día das Letras Galegas es celebra cada any des de 1963 com homenatge als millors escriptors en gallec o a persones que hagin destacat per la seva defensa d'aquesta llengua. Des de Rosalía de Castro, primera homenatjada, s'ha reconegut el geni de les més importants figures de les lletres gallegues, com Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, Ramon Otero Pedrayo, Celso Emilio Ferreiro, Ramon Cabanillas, Eduardo Pondal, Curros Enriquez o Álvaro Cunqueiro, entre molts altres.

La Irmandade Galega O Botafumeiro celebra cada any aquesta efemèride. L'escriptor, activista cultural i professor de Filologia gallega i portuguesa a la Universitat de Barcelona Camilo Fernández Valdehorras va ser el conferenciant de la jornada. El ponent feia una crida a la responsabilitat de cada persona en la defensa de la pròpia llengua i la importància d'aquesta per al desenvolupament de la persona i dels pobles. Fernández Valdehorras afirma que la llengua és primordial per refermar la identitat personal i social de Galícia i com a "vehicle de progrés com a poble". L'escriptor i lingüísta recorda que el gallec té més de 1.200 anys d'antiguitat i que forma part d'un tronc lingüístic que parlen més de 450 milions de persones arreu del món.

Per a Fernández Valdehorras, Galícia mai no ha tingut una situació política més propícia per defensar la seva llengua, per això la seva decepció davant l'actuació dels responsables polítics del país que provoquen una situació de risc per al gallec. El filòleg remarca, però, que tots els gallecs també són responsables d'aquesta defensa i assegura que, en aquesta obligació, "no s'està a l'altura de la terra".

Un poeta del transcendental

Un dels defensors ferms de la llengua gallega va ser al llarg de tota la seva vida, va morir al 1990, el poeta i traductor Xosé María Díaz Castro, un políglota que coneixia 17 llengües però que mai no va fer creació literària en cap altra llengua que no fos el gallec. El seu poemari Nimbos, amb només 33 poemes, està considerat un dels cims de la literatura poètica gallega contemporània.

Camilo Fernández Valdehorras considera la poesia de Díaz Castro com la d'un poeta que transfigura les seves vivències amb l'objectiu que "la seva vida interior sigui de tots". El conferenciant considera que la seva poesia "no és materialista, cívica, política o revolucionària" sinó que considera que és un "poeta total" i integrador que compta amb l'humanisme cristià com a centre de la seva creació.
La triada terra, temps i llengua marca l'obra de l'escriptor homenatjat en el Día das Letras Galegas 2014. Camilo Fernández Valdehorras remarca que Díaz Castro és un poeta "del trascendental: la bellesa, la veritat i la bondat". Així, Xosé María Díaz Castro concep la poesia com una celebració de la vida en què l'home és part conscient d'una creació immensa de la que hem de gaudir.

En la presentació de l'acte, l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va remarcar la tasca en defensa de la cultura gallega però també de la catalana de la Irmandade local, mentre el president de l'entitat, Teodoro Álvarez, remarcava la importància de la defensa de la llengua en la presentació d'un lipdub, realitzat per un institut de la localitat pontevedresa de Chapela, amb una crida a evitar que el gallec esdevingui una llengua morta al seu propi país.

L'acte va comptar amb la participació del trio de clarinets de l'Escola Municipal de Música Aulos que va interpretar el Menuet de Jacques Bouffil i de la coral de la Irmandade O Botafumeiro que van cantar Meus Amores, de Salvador Golpe, i la Foliada de Cambados i els himnes nacionals de Catalunya -Els Segadors- i Galícia -Os Pinos-.