L'experiment de Miller-Urey s’instal·la a l’Autònoma
27 de febrer de 2007 a les 0:00"Dins de l'Any de l'Evolució de la UAB, la Facultat de Biociències celebrarà demà la jornada ""Evolució Prebiòtica"". La diada inclourà diverses xerrades i la inauguració, a les 11,20 h, de la reproducció de l'aparell de Miller-Urey que s'instal·larà de manera permanent a la Facultat de Biociències."
A l'acte d'inauguració intervindran Joan Carbonell, vicerector d'Estudiants i de Promoció Cultural de la UAB, Jordi Barbé, degà de la Facultat de Biociències de la UAB; Jordi Bartrolí, degà de la Facultat de Ciències de la UAB; Xavier Parés, catedràtic de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB; i Josep Lluís Ferré, director de màrqueting d'AFORA S.A.
L'experiment de Miller-Urey
L’experiència de S. L. Miller i H. C. Urey (1953) va significar una prova substancial de la hipòtesi sobre l'evolució química i l'origen de la vida formulada per A. I. Oparin i J. B. S. Haldane, els quals havien proposat que les condicions de la Terra primitiva (atmosfera reductora i energia dels llamps, dels volcans i de les radiacions) eren les desencadenants de la síntesi de compostos orgànics, unitats bàsiques de les macromolècules biològiques, a partir de precursors inorgànics.
Miller i Urey, a la Universitat de Chicago, van construir un aparell que simulava aquestes condicions. A partir de vapor d'aigua (H2O), metà (CH4), amoníac (NH3), hidrogen (H2) i descàrregues elèctriques van obtenir diverses molècules orgàniques, entre les quals hi havia 13 aminoàcids. L'experiment va demostrar que en les condicions abiòtiques previstes per Oparin-Haldane es podien sintetitzar les unitats constituents de les proteïnes i, alhora, va establir la metodologia per a que altres investigadors, variant les condicions, obtinguessin uns altres tipus de biomolècules essencials per a l'organització de les formes vives.