L'exposició 'Abans de l'Alba' comença la seva itinerància al Museu de Sant Cugat

'Abans de l'Alba' mostra el patrimoni històric descobert a la Pla del Castell des del Paleolític fins a la Guerra civil. L'exposició, que es pot veure al Museu del Monestir de la ciutat veïna fins al 12 de juny, comença així la seva itinerància després de romandre al Museu de Ca n'Oliver l'any passat durant diversos mesos

L'exposició Abans de l'Alba s'inaugura avui dimecres al Museu del Monestir de Sant Cugat  per mostrar als visitants fins al 12 de juny tots els treballs de recerca històrica que s’han dut a terme fins al dia d’avui al territori del Parc de l’Alba.

La mostra, organitzada pel Museu i Poblat Ibèric Ca n’Oliver, amb la col·laboració dels Museus de Sant Cugat, fa avui dimecres la seva inauguració oficial amb una visita comentada a càrrec del comissari de l’exposició, Joan Francès.

Petjada de més de 300.000 anys

Abans de l'Alba, que es va veure al Museu de Ca n'Oliver durant el 2015, explora el dens patrimoni històric que s'ha descobert a la Plana del Castell al llarg de dècades d'excavacions arqueològiques en què s'han fet troballes que van des del paleolític a la guerra civil resseguint la petjada humana per més de 300.000 anys tal i com explica el director del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, Joan Francès.

20 plafons informatius expliquen aquest viatge per la història de la humanitat sense abandonar el territori de Cerdanyola i 11 vitrines exposen 85 objectes descoberts a la zona i entre els que destaquen des de les peces de cultura campaniforme del Calcolític, a la gran col·lecció del poblat ibèric de ca n'Oliver, passant per figures de l'època romana o l'etapa dels masos i el castell. L'exposició deixa clar que aquest territori és clau de futur com també ha estat centre de poder al llarg dels segles.

Aquesta presència humana constant ha permès la realització de troballes interessants i importants que ara, un cop interpretades, es poden donar a conèixer de forma global.

Les darreres excavacions s'han realitzat fa només uns mesos aprofitant les obres d'urbanització del Centre Direccional. A només uns metres del Sincrotró es va descobrir un hipogeu de l'edat del Bronze amb restes humanes de fa més de 3.500 anys i peces materials que han estat objecte d'un laboriós treball científic d'alta tecnologia que ara es pot comparar amb el d'altres jaciments de l'entorn, com el de les sitges de la UAB o l'hipogeu del calcolític del carrer Paris.

L’exposició reconstrueix la història d’aquest territori, situat entre les serres de Collserola i Galliners i els nuclis urbans de Cerdanyola i Sant Cugat, tot apropant-se a la vida de les comunitats humanes que el van habitar. A més, també es mostra el fràgil llegat històric del que sovint només en queden unes poques fosses i alguns objectes, i remarca la responsabilitat de transmetre’l a futures generacions, tant des de la societat civil com de les administracions.