L'exposició 'El llarg camí de l'exili' retrata el drama dels homes i les dones que van fugir per defensar uns ideals

L’entitat Turó Solidari ha organitzat una exposició al vestíbul de l’Ateneu sobre l’exili republicà. ‘El llarg camí de l’exili. 75è aniversari’ ofereix una àmplia selecció de llibres sobre el tema, una petita mostra de l’obra pictòrica de Josep Franch Clapers i el conte 'L’ametller no va poder fugir' de Pepi Soto, promogut pel comitè català d’ACNUR per parlar de la crua realitat dels exilis i els refugiats d’avui mateix. L’exposició es complementa el dilluns 14 d’abril amb la projecció de documental 'El retratista', un treball sobre la memòria i el silenci a través de la recuperació del record del mestre Antoni Benaiges.

Jo vull la pau però no vull l’oblit és un vers d’en Màrius Torres que serveix per presentar El llarg camí de l’exili. 75è aniversari, que romandrà al vestíbul de l’Ateneu fins al proper 11 de maig. La intenció de l’exposició és, segons la presidenta de Turó Solidari, Encarna Larrey, saldar part del deute moral contret amb els homes i dones que van haver de fugir per defensar els ideals de la II República.

L’exposició vol anar especialment adreçada a les escoles, per tal de donar a conèixer als més joves el drama de l’exili viscut a aquest país, un drama que continua vigent en les onades de refugiats que continuen generant a tot el món la manca de llibertat i justícia. A vegades, assegura Larrey, la memòria és el millor antídot per no ser immunes al dolor dels altres i la millor manera de reforçar el nostre compromís ètic amb la vida.

Encarna Larrey creu que a dia d’avui, darrere el decorat de benestar del món occidental, encara hi ha moltes platges d’Argelès al món, un món on encara hi ha tancats de filferro per confinar i barrar el pas a les persones. L’exposició guarda un petit racó a l’obra pictòrica sobre l’exili d’en Josep Franch Clapers, una manera de reivindicar el poder de l’art, capaç de germinar entre la tragèdia i esdevenir testimoni commovedor d’unes històries que es repeteixen en el temps.

La producció literària de l’exili i sobre l’exili també hi és present a l’exposició, amb destacada presència de les grans oblidades als relats històrics: les dones. Neus Català, Teresa Pàmies, Rosa Chacel, Mercè Rodoreda, Maria Zambrano i Anna Murià són alguns dels noms d’aquest exili femení, sense oblidar l’enorme tasca de l’Elisabeth Eidenbenz a la maternitat d’Elna, un espai de dignitat i tendresa enmig de la barbàrie.

Encarna Larrey creu que encara hi ha por a recordar certes coses i que hauríem de ser capaços d’entendre que el nostre present és fruit d’un passat del que no som responsables, però sí és la nostra responsabilitat conèixer aquest passat per bastir el nostre compromís i combatre totes les injustícies i horrors que es produeixen al nostre voltant.

L’exposició es complementa el dilluns 14 d’abril amb la projecció de documental El retratista, un treball sobre la memòria i el silenci a través de la recuperació del record del mestre Antoni Benaiges. Benaiges va ser un mestre català destinat a Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos, on va impartir classes seguint el mètode Freinet, que convertia els alumnes en part activa de l’ensenyament. Amb el cop d’Estat militar del 18 de juliol, Benaiges va ser detingut, torturat i assassinat pels falangistes.

El retratista té el seu origen en el treball fotogràfic Desenterrant el silenci d’en Sergi Bernal, que presentarà la projecció de la pel·lícula. Precisament l’exposició fotogràfica Desenterrant el silenci, que documenta l’exhumació d’una fossa comú a les muntanyes de La Pedraja, a Burgos, on van aparèixer els cossos de 104 afusellats pel feixisme, es podrà veure a Cerdanyola al mes de novembre.

Una altra activitat complementària a l’exposició serà la visita del cor de l’Agrupació Musical, el 4 de maig, al cementiri de Cotlliure, la platja d’Argelès i la maternitat d’Elna, on cantaran en homenatge i record de l’exili republicà.