L'homenatge a Txiki reivindica la lluita contra la dictadura i denuncia la impunitat del franquisme

L'acte d'homenatge a Txiki, organitzat per entitats ciutadanes i Ajuntament de Cerdanyola, es va convertir en una reivindicació de la memòria dels lluitadors contra la dictadura franquista. L'acte va sumar intervencions recordant Juan Paredes Manot als 40 anys del seu afusellament a prop del cementiri de Collserola, actuacions musicals, la lectura de la darrera carta escrita per Txiki i un reconeixement a la seva família, representada pel seu germà Diego Paredes.

L'homenatge a Txiki va omplir a vessar la sala d'actes del MAC Can Domènech, amb molt assistents seguint les intervencions dempeus, i va servir per reivindicar la memòria com eina contra la impunitat. L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va donar la benvinguda als presents i va manifestar la intenció de poder dedicar un carrer a la memòria de Juan Paredes Manot Txiki, un dels darrers afusellats pel franquisme el 27 de setembre de 1975.

Iñaki Mújica Arregui, exmilitant d'ETA(pm) que va acabar essent crític amb la lluita armada per apostar per la via política, va recordar l'arribada de Txiki a Zarautz quan era un nen de 9 anys i com es va integrar amb tota naturalitat. Mújica Arregui va voler trencar amb dades els tòpics que parlen de la societat basca com una societat elitista que exclou a la població que arriba de fora. També va explicar que el clima que es vivia amb el procés de Burgos i una repressió quotidiana "són elements que van radicalitzar a bona part del jovent, com va ser el cas de Txiki, que a més va viure la mort d'un amic seu crivellat a trets per la Guàrdia Civil".

L'excap de redacció d'Egin i exDiputat General de Guipúscoa, Martin Garitano, va estar visitant l'indret en el qual van afusellar a Txiki el 27 de setembre de 1975 i va recordar com la notícia de la mort de Txiki, quan ell tenia 12 anys i va veure plorar als seus pares, li va canviar la vida, tal com creu que va canviar la vida de molta gent.

L'exdiputat de la CUP, David Fernández, va dir que "sense memòria no hi passat, present ni futur i a més es manté la impunitat dels crims del franquisme, una situació inaudita entre països que han patit dictadura". Fernández creu que la mort de Txiki "exemplifica el tarannà d'una estructura política criminal com el franquisme i de com la violència quotidiana s'acarnissa molt especialment en la classe treballadora emigrada implicada en la lluita per la llibertat política de la terra que els acollia".

L'advocada Magda Oranich, juntament amb l'advocat Marc Palmés, va passar amb Txiki les 12 darreres hores de la seva vida, destacant la serenitat que va mantenir en tot moment i com li va encarregar que expliqués a tothom el que havia passat. Oranich recorda aquelles 12 hores com "les més llargues de la meva vida, una mena de malson, surrealista, d'una crueltat insuportable". Lligat amb cadenes a un trípode, amb el jersei blau que li havien fet un grup de preses polítiques, va morir cantant l'Euzko Gudariak mentre l'escamot de voluntaris va disparar fins a 12 trets, d'un en un i a parts no vitals, provocant una agonia amb la que va acabar el tret de gràcia.

El diputat al Congrés per ERC, Joan Tardà, va qualificar la democràcia espanyola "de democràcia low cost entre les democràcies que han revisat el seu passat recent marcat per règims dictatorials per refermar els valors democràtics, en aquest sentit la democràcia espanyola seria una veritable anomalia i tot un model d'impunitat del feixisme".

El que fora director d'Euskaldunon Egunkaria fins al seu tancament judicial, Martxelo Otamendi, va insistir en la impunitat del feixisme a l'Estat espanyol en contraposició al tractament que s'ha fet dels assassins i militars a l'Argentina i altres països d'Amèrica Llatina, als que es pretenia exportar el nostre model de Transició.

Ramon Sauló i Manel Gil Inglada van interpretar les cançons ...i el mar esperant i Euskal Herrian euskeraz en un acte que va acabar amb els assistent dempeus cantant Euzko Gudariak i Els Segadors.