L'Institut de Comunicació de la UAB certifica la crisi dels mitjans catalans

L'Informe de la comunicació a Catalunya 2011–2012, una obra biennal de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) , certifica la crisi dels mitjans a Catalunya.

Marta Civil, coeditora de l'Informe, explicava en la presentació de l'obra que aquests últims anys han estat marcats "per la crisi i les accelerades transformacions tecnològiques que estem vivint". L'informe s'ha estructurat en quatre grans apartats - anàlisi dels diversos mitjans, polítiques de comunicació, recerca i estudis universitaris de comunicació i reptes de futur- i que presenta una visió global i sintètica de la situació dels mitjans i dels diversos sectors de la comunicació durant els anys 2011 i 2012.

Per sectors, la premsa viu un període marcat per la davallada dels ingressos publicitaris i de difusió i l'aplicació de reduccions de plantilla generalitzades; la ràdio viu una evolució de signe contradictori: una forta reducció de la inversió publicitària però un augment de la penetració d'aquest mitjà entre l'audiència catalana; pel que fa a la televisió, el període està marcat per una reducció de canals catalans i un augment de canals estatals. En aquest sentit, Civil destaca "la forta concentració de la propietat en mans de Mediaset i Atresmedia, dos actors que posseeixen 20 dels 35 canals terrestres estatals". La investigadora manifesta sobre internet que l'accés a la xarxa "ha deixat d'estar vinculat a un espai físic" i que més del 70% dels catalans es connecta a internet. Finalment, sobre la inversió publicitària generada a Catalunya, va destacar que aquesta "cau un 26%, després de la tímida recuperació viscuda al final de 2010" i que la televisió ha deixat de ser el líder dels suports publicitaris per volum d'inversió superada per la publicitat personalitzada.

Sobre la situació de la llengua als mitjans, va afirmar que la presència del català ha tornat a millorar lleugerament, seguint la tendència de biennis anteriors, "tot i que el castellà predomina en tots els àmbits analitzats". Com a mitjà més normalitzat destaca la ràdio, seguit per la televisió i la premsa escrita.

La coeditora de l'informe va finalitzar amb els reptes de futur, entre els quals es proposa l'elaboració d'un pla nacional de comunicació, que compti amb les aportacions del sector, l'administració pública, la societat civil i la universitat "per donar compte de la transcendència del seu debat i disseny per al país".