Literatura eròtica: les dones al poder

El boom de la literatura eròtica al voltant d'èxits editorials com la nissaga d'Ombres de Grey reflecteix els canvis en la sexualitat que s'ha donat en què les dones cada cop reclamen un major protagonisme abandonant el masclisme imperant a la literatura eròtica clàssica. Aquesta és una de les primeres conclusions de la taula rodona que obria ahir el semestre del cicle literari Cafè amb Lletres al MAC-Can Domènech.

L’escriptora i periodista Roser Amills moderava ahir al vespre una taula rodona en què es van abordar qüestions com la presència de l'erotisme a tota la història de la literatura, la importància d'aquest tipus de relats per alimentar la fantasia i afavorir canvis en la sexualitat amb una major tolerància o la importància de viure la sexualitat amb joia.

La psicòloga i codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona, Carme Sánchez, destaca l'ús que en fa de la literatura eròtica a les teràpies. Sánchez constata que el sexe és natural però la sexualitat s'aprèn i que moltes dones arriben a la seva consulta conscients d'haver tingut una educació sexual nul.la. La psicòloga indica que la literatura eròtica aborda "una sexualitat que les dones reclamen cada cop més" amb major consciència de si mateixes i del paper protagonista que tenen.

L'escriptor Miquel Esteve, autor del thriller eròtic El joc de Sade, incideix en què la literatura eròtica ha tingut al llarg de la història una visió masclista de la sexualitat i llibres com els de la nissaga d'Ombres de Grey, tot i descriure pràctiques maquillades, atorguen "el comandament a les dones que deixen de ser subjectes passius de la sexualitat" com passava abans. Fet, indica Esteve, que causa "por escènica" entre els homes perquè la dona "s'ha alliberat i busca unes expectatives que abans no hi eren".

La filòloga i directora de la Institució de les lletres catalanes Laura Borràs insisteix que fins ara la sexualitat s'ocupava del desig masculí, no del femení, "que no computava, no tenia perquè tenir-ho", i que l'horitzó d'expectatives ha canviat amb una tensió en positiu que busca l'equilibri.

Altres canvis no són tan positius. Laura Borràs indica que la hipersexualització de la societat actual fa que els nens puguin veure condicionat el seu accés a la sexualitat per la facilitat d'accés a través, per exemple, d'internet, i la precocitat amb què es fa. Això, manifesta Borràs, pot fer que es vegi "com habitual el que no ho és".

No obstant això, els ponents a la taula rodona insisteixen que el sexe és vida i, per tant, no pot ser aliè a la paraula i està a la literatura des de sempre, fins i tot a la Bíblia. Laura Borràs repassava capítols històrics destacats com els de la lírica trovadoresca medieval o llibres claus com El Decameró o Tirant lo Blanc amb registres que van "des de la insinuació fins a moments de gran explicitat".

La taula rodona sobre literatura eròtica obria ahir el semestre del cicle Cafè amb lletres que convidarà fins a desembre al poeta local Francesc Garriga amb el seu llibre Tornar és lluny, premi Carles Riba; en Jaume Cabré i la seva novel·la Jo confesso; i l’actriu Montserrat Carulla presentant les seves memòries, El record és un pont al passat.