Lletra dedica un web al centenari de la novel.la 'Solitud'
7 de juny de 2005 a les 0:00El portal de literatura catalana dedica un web especial a Solitud en commemoració del cenetenari de la seva publicació. Solitud és la novel·la de Caterina Albert, Víctor Català, publicada en fulletons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del 19 de març de 1904 fins al 20 d’abril de 1905. Els fulletons, relligats, configuren la primera edició, posada a la venda l’agost de 1905. Enguany es celebra, per tant, el primer centenari de l'obra mestra d'una escriptora que va passar part de la seva vida a Cerdanyola i que va batejar la zona on residia amb el nom de Montflorit.
L’obra se centra en el trasbals interior d’una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per a tenir cura d’una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l’amor, el sentiment maternal i l’emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment, la pròpia realització li representa assumir la solitud.
Lletra, a més d’un resum de l’obra, ofereix també l’entrevista que Baltasar Porcel va fer l’any 1965 a l’autora de Solitud, Caterina Albert, i diversos enllaços relacionats amb l’obra, com Cent anys de Solitud, Solitud al cinema, Un llibre per al centenari...
Lletra
Lletra és un portal de literatura catalana que inclou pàgines dedicades a autors, obres, moviments, editorials i col·leccions, revistes, premis i gèneres, i també exposicions virtuals, debats i altres activitats digitals. Va ser creat a mitjan desembre del 2000 des dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, amb el suport inicial de la Institució de les Lletres Catalanes i amb l'objectiu de contribuir a la divulgació de la literatura catalana.
Lletra ha anat creixent gràcies a la col·laboració de tot un seguit d'institucions públiques —com ara el Govern de les Illes Balears i diversos ajuntaments— i privades —com el Grup Enciclopèdia Catalana, el Grup 62, el Centre Català del PEN Club, Serra d'Or o la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives. Actualment rep unes 83.420 visites mensuals (uns 28.000 usuaris únics) i serveix més d'un milió de pàgines a l'any. El NewsLletra, el butlletí d'informació del portal, té uns 3.000 subscriptors.
Homenatges cerdanyolencs a Caterina Albert
El 27 de juliol de 2001 l’associació de veïns del barri de Montflorit, amb el suport de l’Ajuntament, entitats i veïns, va impulsar un homenatge a la Caterina Albert, Víctor Català, que es va dur a terme al Centre Cívic del barri.
La recent visita de la poeta terrassenca Marta Pessarrodona visitava recentment la ciutat per a parlar d’un llibre dedicat a la Mercè Rodoreda. Donat el centenari de Solitud i la vinculació de Caterina Albert amb Cerdanyola com a autora del nom del barri de Montflorit, llençà una petició a l’Ajuntament perquè organitzi, abans no acabi l’any, un acte d’homenatge a l’escriptora abans no acabi l'any. Dit i fet. El compromís el recollia la regidora de Cultura, Consol Pla, present a l’acte, qui convidava Pessarrodona a participar-hi.
Durant la seva estada a la Torre Riera, Caterina Albert va escriure un poema dedicat a Montflorit. És el següent:
Montflorit! La gaia terra
del bell viure i del bell nom!
espargida entre pla i serra
per millor plaure a tothom.
Per tothom ets temptadora
com terra de promissió
que en tu grilla i fruita alhora
la llavor de la il·lusió.
A recés de Barcelona
sents ronca'l mar allunyat
i l'espai te don corona
dels blaus pics de Montserrat.
Betes d'aigua cristallina
van faixant-te cims i conreu
i entre ells el carril camina
amb l
'esquerp pas de guineu.
Anys enllà als íbers vegeres
ran de tos cims crestejar
i parlar a grans fogueres
amb els de Puig Castellar.
Gregs i Romans els seguiren
de llur glòria i retaló
i en ta gleva enseboliren
misteris i resplandó.
Al baixar ells de l'altura
mateix que màgica allau,
com un mantell la boscura
cobreix tota l'ample afrau.
En son si'l sengallar espunta
l'ullal en l'alt pinatell
i no bé el sol apunta
tot són refilets d'aucell.
Per ço al hom que desvarieja
reclòs dintre la ciutat
de cop li revé l'enveja
de la joia que ha deixat.
Car ets tu massa atraienta
per romandre en solitud
i en ta solitud plaenta
hi veu ell gaudi i salut.
Amb l'or de tes ginesteres
pur dels afanys que dón l'or
en daurar vol ses quimeres
i enriquir a seny son cor.
Amb ta flaire embaumadora
d'espígol, menta i timó
gams de la ciutat traïdora
li clamen bon guaridó.
Montflorit! la gaia terra
del bell viure i del bell nom!
espargida entre pla i serra
per millor plaure a tothom.
Qui s'apropa s'enamora
del més màgic fadament
i sols a la teva vora
sap trobar contentament.
Montflorit d'una veu calda
cantarem tot dole, encís.
Reb-nos com mare en sa falda
reb l'infant enyoradís!