Lletres de Cerdanyola per Sant Jordi: triar i remenar al gust del lector

Sant Jordi tornarà aquesta setmana a mostrar la diversitat i riquesa de les lletres cerdanyolenques amb una bona fornada de novel·les, assaigs, llibres de relats o contes il·lustrats amb autors de la nostra ciutat. L'Abat Oliba i la plaça del Pi de Bellaterra oferiran al públic l'oportunitat de contactar amb la majoria d'aquests creadors cerdanyolencs i les llibreries locals permetran accedir als seus universos literaris.

Les autores cerdanyolenques que més matinaran a la parada d’escriptors locals de la plaça de l'Abat Oliba, ja una tradició al Sant Jordi de Cerdanyola,  seran, de 9.30 a 11 hores, Arlyn C. Reina i Beatriz fuerra, amb dues obres molt diferents.

Arlyn C. Reina presenta Reset no disponible, obra d'autoficció basada en fets reals que narra el procés personal de l'autora davant de la menopausa anticipada i un diagnòstic de càncer. És un relat humà sobre la reinvenció, l'aprenentatge després de la crisi i la superació de tabús, abordat amb humor i sinceritat. Reset no disponible el procés de reconstruir-se quan la vida canvia sense demanar permís.

Beatriz Guerra presentarà La guardiana del árbol, segona novel·la de la saga Guardiana de las runas que combina elements històrics, mitològics i fantàstics amb una profunda exploració de les emocions i les destinacions humanes.

La guardiana del árbol ens transporta a un món on les antigues llegendes encara respiren, l'equilibri entre la llum i la foscor és a punt de trencar-se. Una novel·la de màgia, amor i sacrifici, on cada decisió té un preu i el destí mai no concedeix segones oportunitats.

Entre clans ancestrals, antigues aliances i un llegat que desperta amb la sang, la protagonista Faith es veurà obligada a acceptar una veritat impossible: el món feèric la reclama. I la seva elecció alterarà per sempre l'equilibri entre la llum i les ombres. El seu cor quedarà dividit entre l'amor, la lleialtat i un destí que mai no va triar.

Prendran el relleu, d’11 a 12.30 hores, Isa Martos i dos dels guanyadors dels premis literaris de Cerdanyola: Sergi Félez i Francesc Cabiró.

Isa Martos arriba amb Déjame quererte sota el braç, la seva primera obra totalment de ficció, una novel·la en què fa una crítica al món de l’aparença, la buidor de la superficialitat i el fenomen de les xarxes socials a través de la història d’una dona que ha de superar una cuirassa emocional per trobar l’amor.

Al relat, Carol va patir assetjament escolar i això li va fer desenvolupar una cuirassa emocional per protegir-se del dolor. Al créixer, Carol busca compensar l’autoestima perduda a través del luxe amb relacions superficials amb homes amb diners, però només accedeix a una vida buida. Un fet sacseja la seva vida i la dona, a poc a poc, aconsegueix trencar aquesta cuirassa emocional i trobar una existència amb més autenticitat.

Sergi Félez, autor d’Indòmit, obra guanyadora del XVI premi Caterina Albert de Narrativa Breu per a Joves, apunta que el seu relat "parla de l’amor per les muntanyes i la natura" i que l’escriptura li ha permès "reflexionar i passar comptes amb mi mateix". Indòmit   parla de l'amor pel Pirineu, però sobretot de ser "fidel a un mateix i mantenir un esperit salvatge”. El jove autor remarca que l’art té la capacitat de veure el món amb els ulls d’un altre persona i que fer que algú reflexioni o crear emocions “ ja val molt la pena", tot agraint el suport institucional "per impulsar la creació literària".

Francesc Cabiró, autor d’Aquell any a Xangxun, XXXI premi de novel•la Valldaura - Memorial Pere Calders,explica que la novel·la sorgeix "d’un viatge laboral de fa molts anys" i que l’obra tracta "de relacions familiars, infidelitat i treball" i on hi ha espai per l’acció i el romanticisme. Cabiró que el protagonista, Fidel, és "una persona que es deixa portar pels esdeveniments però que al final haurà de prendre una decisió" i ressalta que la novel·la ve marcada per la “insatisfacció” dels personatges, Fidel, que vol “escapar de la closca familiar”; Sun-Lin, intèrpret de la fàbrica on treballa, la noia per la qual se sent atret, i que “no vol ser utilitzada ni marginada”; i la Cristina, la dona d’en Fidel, aclaparada “per una sobrecàrrega domèstica”.

Abans del descans del migdia, entre les 12.30 i les 14 hores, la parada d’autors locals tindrà a Victòria Lovaina, Miquel Sánchez, Danny Romero i Nuria Castellano firmant llibres.

Victòria Lovaina presenta el seu últim treball, (Im)perfectes, volum que inclou 21 relats, independents però amb connexions diverses, que protagonitzen persones malferides que conviuen en una perifèria de la ciutat, separada del barri per un riu, i que comparteixen la lluita contra la marca d’una pobresa, un dol o un patiment fins esdevenir herois que emergeixen de la foscor.

L’autora explica que els relats s’ambienten en una perifèria que suposa un “entorn a mig fer” i que vincula a tots els personatges, però que no és l’únic fil de lligam entre relats, com podria ser també la música. Un llibre amb protagonismes compartits on Lovaina explica que les connexions entres personatges de diferents relats que el lector va trobant a mida que llegeix fa que sigui necessari  respectar l'ordre de lectura.

Miquel Sánchez, historiador i escriptor cerdanyolenc a qui, juntament amb Clementina Arderiu, es dedica enguany la Marató de Lectura de Sant Jordi, presenta en aquesta ocasió dos llibres: Masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia i Sant Ramon, un carrer amb vocació de poble.

L’historiador presenta el tercer volum de la seva col·lecció de llibres sobre els Masos de Cerdanyola, una recerca que cobreix un buit historiogràfic sobre una part del nostre terme municipal avui desconegut. El volum estudia una cinquantena de masos distribuïts entre Cerdanyola, Montcada, la Ferreria i Ripollet, alguns dels quals han desaparegut amb el temps. Entre els trets comuns a aquestes masies, destaca la institució de l’hereu, la col·laboració familiar i la preservació del patrimoni agrari, evitant la venda de terres per no empobrir el mas.

D’altra banda, Sant Ramon, un carrer amb vocació de poble és un llibre amb 18 capítols dedicats a la història de la gènesi de Cerdanyola de Dalt; 13 narracions de ficció sobre pagesos, botiguers, nouvinguts i antisocials i 15 poemes sobre el poble i la pagesia local. 

Danny Romero és un habitual de la diada de Sant Jordi. L’autor de Red hot & blue: 70 relatos de lo insólito o The plot twister, presenta 15/160/2026 Antologia on continua capbussant-se en la irrupció d’allò inesperat en la nostra vida, extraient de la quotidianitat històries que sorprenen i impacten. Antologia combina relats d'actualitat, textos introspectius i narracions que juguen amb la frontera entra la realitat i la ficció.

Nuria Castellano presenta La Claudia té la clau, una història de superació que, en forma de metàfores tracta el tema de  la malaltia i que neix del pensament que tots els nens mereixen un conte, sigui quin sigui el seu diagnòstic. La Claudia té la clau  és la història d’una illa que viu tranquil.la fins que esdevé la seva invasió. Ningú sembla adonar-se dels estralls silenciosos que succeeixen fins que el volcà, que romania dorment, desperta terriblement enfadat. L’illa, bella i natural, no ha estat protegida. Només una nena, valenta i intuïtiva, serà capaç de retornar la pau a l’illa.

Entre les 16 i les 17.30 hores, la parada comptarà amb la presència de Jose Luis Trujillo, Amadeo Bergés, Teresa Sallent i Jaume Torres Barquín.

A quatre mans, Jose Luis Trujillo i Amadeo Bergés han escrit Destino Azulada. Un viaje a las entrañas, una història plena d’intriga, misteri i viatges de transformació personal. Destacant temes com la resiliència, la cerca de la veritat i el poder perdurable de la connexió humana enmig de l'adversitat, Destino azulada emfatitza la cerca de justícia per a una de les víctimes i els esforços d'alguns personatges per descobrir la veritat. La història aprofundeix els estats emocionals dels seus participants, explorant la por, la ira, l'amor i la lleialtat.

L'aventura d'un venedor professional i madur, una mica cansat de la seva professió i fins i tot una mica cansat de la seva pròpia vida, que descobreix nous amics, amb qui viurà emocions que ja no esperava. Una història de com el poder ho pot aconseguir gairebé tot, però… no tot.

Teresa Sallent porta a Sant Jordi L’home a qui deien Plató, una novel·la que parteix del fet que “quan no podem intuir la persona darrere el marbre, no tenim cap altra sortida que imaginar-la” i aquest és el cas d’una de les figures cabdals de la cultura occidental: Plató. L’autora cerdanyolenca fa un acostament en la seva  novel·la  a la figura del filòsof en el seu llit de mort moment en què Plató repassa tota la seva vida, “des dels seus èxits i motius per a l'alegria fins als seus fracassos i les seves debilitats”. Aquesta trajectòria vital és “travessada pel desig en tots els seus vessants”, ja sigui la passió amorosa, l’afany de coneixement o la il·lusió utòpica d’una nova Atenes. Com més s’acosta la mort, i la seva figura apareix més dèbil i desvalguda és quan Sallent veu més present l’home a qui deien Plató.

La primera novel·la de Jaume Torres Barquín és Julio y El Cubo, escrit una història sobre el sentiment de culpa que ens pot acabar destruint, i tot explicat a través d’un narrador molt poc fiable, una mica en la línia del Humbert Humbert de Nabokov a Lolita, que explica una visió dels fets que acaben generant més dubtes que certeses.

Julio és un professor de secundària que s’enfronta al doble dol per la mort del pare i la separació de la seva parella durant 10 anys, i amb la seva mare marxa a una petita població de l’Espanya buida on mai s’acaba d’adaptar i que l’aboca a un pou de bogeria del qual és plenament conscient, desencadenant-se una sèrie de fets marcats per l’ambigüitat que imprimeixen diferents punts de vista.

De 17.30 a 19 hores firmaran exemplars Emilio Arnáiz, Miriam González, Josep Maria Oyonate, Andrea Ziritt i Juan Maldonado Espinosa.

Emilio Arnáiz presenta El levitador magnético y otros relatos, un llibre d'històries eclèctiques plenes d'amor, d'humor i de gran originalitat que comença amb el robatori a uns magnats traficants d'influències i estupefaents a mans de tres personatges amb extraordinàries qualitats i un líder carismàtic. Posaran en perill la cúpula del poder ajudats d'un artefacte molt especial: El Levitador Magnètic, finalista del XVII Certamen internacional de Relats Pilar Baigorri 2020.

El segueixen quaranta-vuit relats que transiten entre la realitat i la imaginació de l'autor, que a més aconsegueix embastar-los de manera singular, dotant-los d'una màgica coherència amb un estil molt personal i autèntic.

Les novel·les romàntiques de Miriam González no fallen a la cita de Sant Jordi. Després de Todo lo que tengo es tuyo i Todo lo que un día fuimos, González presenta Todo lo que siempre soñé amb dues ànimes ferides, un somni compartit i una celestina que no accepta un “no” per resposta.Una novel·la per descobrir que la llar no és un lloc, sinó la persona que et fa sentir que, per fi, has arribat.

La Sandra té una missió. Saül té un secret. Creu que el seu temps per a l'amor ha caducat. Ell creu que la calma és l'única cosa que li queda. Però en aquest petit poble el temps corre a un ritme diferent i les casualitats tenen nom propi: Antònia. Acompanyada de les seves inseparables amigues i d'una bossa que reparteix veritats com punys, Antònia mourà els fils necessaris perquè la Sandra i el Saül descobreixin que els seus camins no només es creuen, sinó que encaixen.

El meridiano de los Monegros és aquella construcció que, com un arc de Sant Martí, passa per sobre de l’autopista al passar per aquesta part d’Aragó. I també és el títol de la novel·la històrica que aporta Josep Maria Oyonate que es capbussa en els convulsos temps previs a la guerra de Cuba i la crisi del 1898. Una aventura històrica contextualitzada a la Conferència Internacional del Meridià (1885) que va fixar el meridià de Greenwich com a meridià 0.

Patricia Vives viatja amb els seus amics al Camí de Sant Jaume. En el trajecte cap a l'inici de la seva primera etapa troben un objecte que va pertànyer a un dels bandolers de la banda del Cucaracha, actius als Monegres durant el s.XIX. Seguint la pista de la troballa descobreixen una de les majors riqueses pendents de lliurar al seu hereu legítim.

Molt diferent és el llibre d’Andrea Ziritt. Quilla, la polilla és un conte infantil il·lustrat que convida els més petits a descobrir la màgia d'ajudar, compartir i posar-se al lloc dels altres. Escrit amb un llenguatge proper, il·lustracions encantadores i un missatge clar, aquest llibre per a nens no només entreté, sinó que també sembra la llavor de l'empatia i la importància d'ajudar els altres.

En aquesta història plena de valors, una brisa porta Quilla lluny de casa seva. Durant el recorregut, coneixerà nous amics que necessiten una mà —o millor dit, unes ales— per resoldre els seus problemes. Amb cada trobada, els nens aprendran que un gest amable pot alegrar qualsevol camí.

Juan Maldonado Espinosa busca sorprendre al lector a Historias para después del cafè, trenta-quatre relats que contemplen situacions, costums i incidents dels quals el lector traurà la seva conclusió. Han passat realment, o tot és degut a la imaginació de l'autor?

L’última estació de la parada d’autors locals serà de 19 a 20 hores amb Marc Solanes, Antonio Lopera, Anna Maria Méndez i Pilar Molina. 

Les nenes de Elna, de Marc Solanes, és un llibre de periodisme literari que es capbussa en els misteris de la pròpia família de l’autor, trenca silencis i obre escletxes de llum en un relat íntim i familiar al temps que històric i polític. El llibre, que neix de la visió d’una foto desconeguda de la besàvia de Solanes amb tres filles a la Maternitat d’Elna, reivindica la figura d'una mare, la Maria Ferrer, obligadament oblidada pel mur de silenci d'una època fosca.

Maria Ferrer, militant republicana a la Guerra Civil, va morir en estranyes circumstàncies a Saragossa al 1940. Era l’únic que sabia la família sobre aquesta desaparició. Les seves filles, Teresa, Lluïsa i Núria, no en sabien més i havien teixit un mant de silenci sobre la figura de la seva mare. Una quarta filla, Pilar, havia mort al 1935.

Molts anys després, el periodista de Cerdanyola Marc Solanes va escoltar un comentari de la seva àvia, Lluïsa, mentre veien un documental sobre Elisabet Eidenbenz i la Maternitat d’Elna. Posteriorment, Solanes va trobar una fotografia d’una dona, la seva besàvia Maria, amb tres filles en aquesta històrica institució humanitària i això va despertar el seu instint periodístic perquè ni la besàvia estava embarassada ni les nenes eren tan petites com per estar a la Maternitat d’Elna -la més jove, Núria, havia nascut al 1933-.

Una pregunta que es fa molta gent és Com sobreviure al batxillerat sense perdre la salut mental? I a ella respon Antonio Lopera a un llibre que vol ajudar a sortejar una cursa d'obstacles on ningú t'ha donat el mapa... fins ara.

L’autor explica que, entre el Treball de Recerca (TDR) que sembla no acabar mai, unes PAU que decideixen el teu futur en tres dies de fúria, i la pressió constant de treure la nota de tall, és fàcil sentir que t'estàs ofegant. I per això aporta un manual que ofereix una guia estratègica, honesta i sense filtres per navegar pel sistema educatiu català. Des de com "hackejar" la teva productivitat i dominar l'ansietat, fins a com negociar amb uns pares que no entenen que el món ha canviat.

L’escriptora cerdanyolenca Anna Méndez presenta El gat de l’Orient, un conte nadalenc il·lustrat per Davínia Pujol que vol posar en valor les tradicions catalanes i donar-les a conèixer als infants d’una manera divertida, imaginativa i molt actual. El gat de l’Orient', il·lustrat per Davínia Pujol, combina el folklore i les tradicions catalanes amb un to fresc i humorístic.

Pilar Molina presenta Bifurcación, novel·la ambientada a l'Espanya de finals dels anys setanta, en plena transició democràtica, que narra una història intensa sobre l'amistat, el despertar emocional, la primera vegada que estimem de debò i el valor necessari per abandonar el lloc on vam creure estar condemnats.

A Bifurcación, un petit poble gris dominat per una cimentera que cobreix de pols cada racó, créixer significa sobreviure. Álex, un adolescent sensible que somia escapar-se a través de la fotografia, viu atrapat entre la pobresa, la violència de les bandes rivals i la duresa d'un entorn on el futur sembla condemnat per endavant.

Al costat dels seus inseparables amics Iván i Toni, comparteix refugis clandestins, somnis impossibles i l'anhel de fugir d'un lloc que asfixia el cos i l'ànima. Però serà Loren —el seu primer amor, net i intens— qui desperti una esperança nova i la certesa que una altra vida és possible.

Parada d'autors locals a la plaça del Pi

Bellaterra tindrà la seva pròpia parada d’autors locals aquest Sant Jordi, a partir de les 16 hores. La primera de les escriptores que passaran per aquest espai serà Montse Beca que presenta El cor valent, un conte terapèutic per acompanyar els infants a transitar la pèrdua i ensenyar-los que aquest llaç invisible mai es trenca, sinó que es transforma en força interior. 

El relat de la psicòloga Montse Beca vol abordar què passa al cos d'un nen quan troba a faltar algú. quan les paraules no basten per explicar el buit i el seu sistema nerviós busca un refugi.

Mar Pastor presentarà Persones normals, que explora amb cruesa temes com la pèrdua, la culpa, la corrupció i la hipocresia, i ens interpel·la sobre què som capaços de fer davant d'una situació traumàtica.

Al districte barceloní de Sant Andreu, apareix morta una noia de disset anys: Marina. Aquest succés interromp la normalitat de la seva família i provoca una investigació policial. Alejandra, la seva mare, devastada per la pèrdua, s'aferra a una única obsessió: descobrir per què va morir la seva filla. Guiada pel dolor, es llança a una cerca frenètica que transcorre al llarg de vint-i-quatre hores intenses. A mesura que avança la investigació —tant l’oficial, liderada per la inspectora Clara Estruch, com la personal i desesperada d’Alejandra—, surten a la llum els secrets i les mentides de la família.

Després de Giros, Gustau Folch presenta Desaparecidos, novel·la que s’interroga sobre una part fonamental de la història del segle XX des d'una altra perspectiva. Va acabar la Segona Guerra Mundial tal com estableixen els manuals?

Jordi es bolca a la recerca de la seva estimada núvia russa, Lena. Pel camí s'enfronta a perills constants, mentre Boris, el seu ex marit i perillós cap de la màfia, va darrere d'ella.  Paral·lelament, s'intercalen dues històries, una que comença el 1942 a l'Alemanya Nazi i l'altra el 1961 als Estats Units. Aquestes dues històries convergeixen amb la cerca de Lena i la figura de Boris.

Finalment, Magdalena Albero també firmarà exemplars del seu llibre a Bellaterra, entre ells de Pájaros de papel, premi Mujer al viento, una història ambientada en el Japó que parla d’un xoc cultural, d’incomunicació, d’amor i de la complexitat d’un món on la modernitat conviu amb un pes clau de la tradició.

Estiu de 2014 Un matí, l'anciana Tomoko es posa un vestit vermell i surt de casa per dirigir-se a Ginza Six, el centre comercial més luxós de Tòquio. Héctor, un jove llicenciat en precarietat laboral, viatja a Tòquio convidat per Akiko, l'estudiant d'espanyol a Salamanca de qui està enamorat. Un cop allà, viu uns dies d'incomprensió i de sorpresa. La trobada amb l'àvia i la germana d'Akiko, i el problema familiar en què es veu embolicat, el portaran a conèixer les contradiccions del Japó modern. Héctor també arribarà a entreveure els temors i desitjos de les tres dones amb què es troba.

Però hi ha altres autors locals que arriben amb novetat editorial a Sant Jordi. Es el cas de Luis Ezquerra, Elisabeth Anglarill i Iván Manrique.

Després de Noche de barrio Húmedo, El asesino del puto perro del huraño o Las cárceles de Lucía, Luis Ezquerra abandona momentàniament la novel·la per passar a la narració curta amb Relatos negros, un llibre on el bé i el mal són un simple accident i on una mirada pot desatar la violència.

Luis Ezquerra, que també conrea la poesia amb títols com Íntimos y tocamientos, Mañanitas o Neopoesía, considera que el gènere negre és el que ajuda a retratar millor la nostra societat i per això li agrada especialment practicar-lo, però explica que a  Relatos negros també hi ha espai per a l’humor, la sàtira, la paròdia i l’esperpent. L’autor de Cerdanyola indica que també vol abordar dilemes morals perquè al cap i a la fi al nostre món bé i mal sempre van junts com el yin i el yang.

La periodista, documentalista i guionista Elisabeth Anglarill, acaba de publicar la seva primera novel·la, Los malos muertos (Siruela), que són aquells morts que apareixen en els llocs on no haurien d’estar i que pertorben la tranquil·litat d’una comunitat.

La novel·la està protagonitzada per l’Alex Sabell, policia local de L’Escala, que es veurà obligada a furgar en el passat, desenterrant secrets i traumes. La narració avança en capítols alterns de dos plans temporals, 1912 i 2012, tot i que l’origen de la novel·la era la trama que transcorre al 1912, fins que “en un moment donat va sorgir la necessitat de lligar aquella història a l’actualitat, per no tancar-me en una novel·la estrictament històrica i perquè em venia de gust ser contemporània, lligant i encaixant dues trames que circulen en paral·lel”.

Qui ja hagi llegit Tres horas a Madrid es retrobarà amb dos vells coneguts a la nova novel·la d'Ivan Manrique: Donde fuimos de verdad, una novel·la, però, “amb prou entitat pròpia per ser llegida sense conèixer la precedent”. Manrique diu que “la primera part, molt cinematogràfica, seria l’espurna, i la segona seria l’incendi, amb una història que parla de les segones oportunitats sense idealitzar-les”.

Autors ja més que consagrats com Isidre Grau, a qui es va dedicar la passada edició de la Marató de Lectura de Cerddanyola, o Joan Todó i d’ells trobarem també obra a les llibreries locals.

L’últim treball literari d'Isidre Grau fins el moment ha estat Què ens queda dels nostres" on evoca paisatges -de la naturalesa i humans-, costums i tradicions, treballs i oficis, cases ... i família, sobretot família, aquells que ja no hi són però que segueixen, d’una manera o altra, en nosaltres. Una casa, apunta Isidre Grau, on tots eren bona gent, però els costava d’entendre’s.

Una novel·la de no ficció on alguns silencis parlen i que compta amb tres grans parts: un acostament al territori i les persones, el paisatge viscut; el naixement de la història d’amor entre els seus pares, en plena guerra civil; i la memòria de les persones que vivien amb el petit Isidre: els pares, l’àvia i la tieta. Una història personal que igualment és col·lectiva al llarg d’un convuls temps proper i desaparegut. Però no del tot.

Pel que fa a Joan Todó, el seu últim llibre és el flamant últim Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana: La dolçor de viure, onze narracions sobre fets quotidians escrits amb una prosa serena i madura en què, sota una premissa irònica, narra la incomoditat i la foscor contemporànies, obrint noves vies dins la tradició del conte català.

Als 11 relats de La dolçor de viure hi trobarem un pare que coneix el xicot de la filla; un fill que torna a casa dels pares; un matrimoni que cada tarda surt a passejar; una noieta que escriu una carta a l’oncle; un nen que juga mentre els grans treballen; un noi que va cada dia a la feina pel mateix camí; dos germans que acudeixen a un dinar familiar; o un home que escriu una carta als fills, totes elles narracions de la quotidianitat, un material poc èpic per la literatura, temps d’avorriment però feliços i Todó es pregunta de què està feta aquesta felicitat.