Llibert Fortuny compartirà la creació de nous temes amb el públic a la Sala Circus

Llibert Fortuny & the Gas Band estaran tocant i experimentant a la Sala Circus de Cerdanyola els propers dijous 10 i 24 d’abril, a partir de les 22 hores i amb entrades a 6 euros. El saxofonista Llibert Fortuny estarà acompanyat per Raul del Moral (guitarra i veu), Titi Bonasera (baix i sampler) i David Gómez (bateria i Pad).

Llibert Fortuny ha decidit escollir la Sala Circus com a laboratori per rodar la seva nova proposta, Llibert Fortuny & the Gas Band. En la sessió del 10 d’abril presentaran sis temes nous per veure com funcionen en directe i treballar amb ells fins donar-los forma definitiva o descartar-los. La Gas Band és una formació sense gaires prejudicis i arrelada al groove que busca divertir i fer ballar al públic.

Ja fa uns quants anys des de que Llibert va presentar a Cerdanyola el seu primer disc, Un circ sense lleons, una carta de presentació del que eren alguns dels referents d’aquella jove promesa formada al Berklee College of Music de Boston. A partir d’aquell debut lloat per la crítica, Llibert ha realitzat una carrera meteòrica basada en el gust pel risc a la recerca d’una veu pròpia, tocant en diversos formats, incloent-hi una Big Band, i apropant-se al que poden oferir les noves tecnologies.

Llibert Fortuny recorda com una mena de revelació haver assistit a un concert dels Bloomdaddies de Seamus Blake, amb Jorge Rossy a la bateria, descobrint una àmplia gamma de possibilitats per enriquir els colors del saxo. Després vindrien les col·laboracions amb Gary Willis i les sessions What the Fuck al Jamboree. Una llarga i intensa trajectòria que ara es resumeix a The Gas Band, donant a les màquines un protagonisme sustentat en anys i anys de directes i aprenentatge continu.

Llibert Fortuny creu que "el jazz és una música abonada a l’experimentació i la improvisació, una música ideal per trencar regles, per rebel·lar-se contra allò establert, en la que gent criticada en el seu moment per trencar esquemes, com John Coltrane, Charlie Parker o Miles Davis, són ara clàssics reverenciats. Es una música que no admet puristes, perquè no tenen cap sentit". Llibert sempre s’ha sentit lliure a l’hora d’obrir la ment i deixar-se anar, no fent gaire cas dels qui se’l miraven sorneguers quan ja a Berklee el consideraven un friqui dels ordinadors i les màquines, "en aquest sentit sí que potser sempre he anat una mica per davant de la majoria, assumint alguns riscos, però convençut del que feia".

Llibert Fortuny confessa que als seus 37 anys, quan mira enrere, a vegades té la sensació que tot ha anat massa ràpid. Als 14 anys ja carregava maletes estant de gira i als 16 impartia tallers de música. Ara ha decidit parar, oblidar-se de gires per l’estranger i centrar-se només en allò que li ve de gust en cada moment. Com per exemple tocar dues nits a casa seva, a la Sala Circus, envoltat per amics còmplices i fer del directe i el feedback amb el públic un procés creatiu compartit.