Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Especials

Llibert Fortuny - Músic

12 d'octubre de 2002 a les 0:00

Fa un any i mig que Llibert Fortuny ha tornat dels Estats Units on ha passat tres anys estudiant a l'Escola de Música de Berklee, el sonmi de molts músics. Allà ha perfeccionant la seva tècnica amb el saxo alt, actuant en clubs i concerts al costat de figures com Chic Corea.


Llibert Fortuny Músic

Fa un any i mig que Llibert Fortuny ha tornat dels Estats Units on ha passat tres anys estudiant a l'Escola de Música de Berklee, el sonmi de molts músics. Allà ha perfeccionant la seva tècnica amb el saxo alt, actuant en clubs i concerts al costat de figures com Chic Corea.

Des del seu retorn ha tingut temps per formar un quartet, participar en diversos festivals fora i dins del país, tocar de forma habitual en sales deganes com Jamboree o la Nova jazz cava, i de formar-se un nom en l'escena barcelonina rebent elogis de la crítica especialitzada que el considera més que una jove promesa del jazz.

Finalment, els aficionats al jazz de Cerdanyola podran escoltar-lo per primer cop actuant a la seva ciutat dins el XV Festival Internacional Blues de Cerdanyola.

Què penses quan llegeixes que ets una jove promesa del jazz?
Bé, això ha canviat una mica en les darreres entrevistes perquè ja he passat de promesa a ser una realitat. La veritat és que ni m'ho plantejo. Em sento afalagat però no tinc massa temps per rumiar el que diuen les crítiques. Jo sóc músic i la meva feina és tocar i compondre. Tot l'altre ve a partir d'això. Si algun dia em qualifiquen de trista realitat, jo seguiré tocant.

Com et sents actuant amb el teu grup per primer cop a Cerdanyola?
Molt bé. Actuar a casa després d'haver rodat per mig món és una sensació mol especial i més quan es tracta d'un festival tan important com aquest. Em sento content i amb moltes ganes de tocar.

Què opines del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola?
Que no s'ha de perdre perquè costa molt arribar a fer 15 anys amb la repercussió social que té aquest festival. La gent del meu entorn de treball relaciona Cerdanyola amb el festival de blues i això és molt bo per a la ciutat. A més, com a amant de la música en viu, penso que s'ha de recolzar des de tots els sectors de la ciutat.

Tornant al jazz. Creus que és un estil de música per a un públic minoritari?
No. Per escoltar jazz no és necessari ser intel·lectual o entendre de música. Com tota creació artística t'ha d'agradar. En un concert algunes persones es queden amb el ritme del grup, en un sol instrumental o amb la melodia. La qüestió és que el que ve a una actuació de jazz viu la música en directe, que és pura energia.

Tenint en compte el predomini de la música més comercial, creus que la gent molt jove torna a estar interessada pel jazz?
Si. De fet, en el meu darrer concert bona part dels assistents eren joves, el que significa que el jazz es manté viu i mentre hi hagi gent interessada en aquesta música continuaran existint locals que programin actuacions i músics que s'interessin per aquest estil.



Si hi ha públic, per què no hi ha més sales on escoltar jazz?
No ho sé, però pensa que a Barcelona i rodalies som el número 1 en aquests moments a nivell nacional, tant pel que fa a la quantitat d'aficionats com a la qualitat de músics.

De fet, després d'un temps de sequera estan sorgint nous valors dels quals tu n'has format part. Ara que ja ets una realitat t'has decidit a gravar un compacte. Quan el podrem escoltar?
De moment no et puc dir massa coses al respecte perquè encara estem en procés de negociacions amb la discogràfica. He gravat amb el meu quartet original i amb la col·laboració de Perico Sambeat.
Totes les peces incloses són meves a excepció d'una que és estàndard. Estic content amb els resultats i espero que properament pugui sortir al mercat.

Hi ha pros i contres en la teva dedicació al jazz ?
Si. Els pros són saber el que tens i valorar que, tot i que és difícil el que fas, ho portes endavant. Per altra banda, el jazz et dóna una llibertat que altres estils no tenen i això per a un músic és la màxima expressió. Si a tot això li afegeixes que de moment puc viure de la meva música, doncs és genial.

I els contres?
Que no tens una estabilitat econòmica i altres coses que per a mi són secundàries. De totes formes, jo pel moment m'he desfet de l'ambició econòmica, potser perquè no tinc càrreges familiars que m'obliguin a replantejar-me la meva carrera i faig el que vull. En contra també està el fet que la música que fas no arriba a un gran públic, però bé, algú ho ha de fer i pensa que som un bon grapat de músics que continuem creient en el jazz.

Així, es pot dir que el jazz no només forma part de la teva vida sinó que, en aquests moments, és la teva vida?
És curiós, però en algun moment m'he sentit molt lluny d'aquest estil perquè és una música que aqui no té massa tradició. En aquests moments, però, és de les coses que faig amb les que em sento més realitzat.