Llum sobre la mort del maquis Antoni Franquesa, a qui es vol dedicar un memorial

El col·lectiu Mala Herba Cerdanyola ha posat en marxa una campanya de recollida de suports per poder tenir un memorial Antoni Franquesa a la nostra ciutat. Franquesa va ser un maquis llibertari que va morir a Santa Maria de Montcada després d’haver realitzat una acció a Cerdanyola amb el grup d’en Josep Lluís Facerías. L’activista i cronista local, Albert Lázaro, ha aportat un testimoni vital per esclarir la mort d’Antoni Franquesa, sobre la qual existien diverses versions.

El col·lectiu Mala Herba Cerdanyola reivindica la memòria de la lluita antifeixista a Catalunya i es centra en alguns dels lluitadors que més han patit les conseqüències de la història oficial i l’oblit: els maquis. En aquest context de recuperació de la lluita que van dur a terme contra la dictadura, s’inicia una campanya de recull de suports a tenir una memorial dedicat a la figura de l’Antoni Franquesa, tal com ja tenen altres maquis com Quico Sabaté a Sant Celoni i Josep Lluís Facerías a Barcelona.

Antoni Franquesa va marxar a l’exili al final de la guerra per acabar amb el seu pare al camp d’Argelès. Antoni Franquesa va escapar del camp de concentració, mentre el seu pare va morir al camp de treball de Neuengamme, a Hamburg. Incorporat a la lluita clandestina va ser detingut i empresonat a La Model del 1941 al 1944. Va ser passador als Pirineus fins a caure greument ferit en un enfrontament amb la Guàrdia Civil. Una vegada recuperat va tornar a Catalunya, formant part del grup d’en Josep Lluís Facerías fins a la seva mort l’any 1950.

La Carme Franquesa, neboda de l’Antoni, explicava com la figura de l’oncle va viure anys en el silenci i la por de la família a les represàlies, "desconeixent exactament les circumstàncies de la seva mort, on va ser enterrat i què es va fer de la seva companya, una dona de Cerdanyola, i els seus fills bessons, el Jordi i el Gerard".

El 19 d’abril de 1950, Antoni Franquesa, Josep Lluís Facerías i Cèsar Saborit atraquen el forn Sisquella, a l’actual cantonada entre avinguda de la Primavera i carrer de Santa Teresa. Fugen en cotxe cap a Sant Cugat, aparquen el vehicle prop de l’estació dels ferrocarrils i tornen a peu per la Riera Major per despistar als possibles perseguidors. La nit és molt fosca quan arriben a Santa Maria de Montcada i es produeix el tiroteig en el qual morirà Franquesa. La història oficial, tal com publica la premsa de l’època, parla d’un enfrontament amb la Guàrdia Civil, que s’adjudica “la mort del cap d’un grup de terroristes”. Entre els cercles llibertaris es parla d’un Franquesa que, greument ferit, prefereix suïcidar-se abans que lliurar-se a l’enemic. Alguns testimonis també havien parlar de la participació en els fets de guàrdies jurats.

I aquí entra la memòria del cronista Albert Lázaro, que tenia 19 anys quan es van produir els fets. Lázaro explica que quan els maquis van arribar a Santa Maria, van alertar als vigilants que la comunitat de propietaris havia contractat per evitar robatoris a les cases, la majoria segones residències de gent de Barcelona, i que els van prendre per lladres. A les fosques, i sense saber qui era qui, els vigilants donen l’alto, els maquis responen amb trets que són contestats pels vigilants que es llancen a terra. Després d’uns instants interminables arriba una dotació de la Guàrdia Civil que tenia un control al Coll de Montcada i ha escoltat els trets. Es quan troben el cadàver d’Antoni Franquesa, ferit mortalment de bala. Albert Lázaro ho explica tal com li va explicar el seu padrastre. El seu padrastre era un d’aquell dos guàrdies jurats.

La militant del Compromís per Cerdanyola, Maribel Rodríguez, explicava que la seva formació recolza la iniciativa del memorial Antoni Franquesa "perquè considerem un deure fer visible tota aquella lluita per la llibertat que la història oficial escrita pels vencedors buscar esborrar de la memòria per perpetuar l’estat de les coses".

Totes les persones o entitats que vulguin adherir-se a la campanya de suport Memorial Antoni Franquesa ho poden fer entrant a la pàgina http://maquiscerdanyola.wordpress.com. El IV Homenatge Maquis a Cerdanyola es farà els dies 13 i 14 de juny, amb una xerrada sobre el maquis a Catalunya a càrrec de Pep Cara (divendres 13, a les 19-30 hores, al Casal Buirac) i la Marxa per Collserola, enguany seguint el camí de Passelada entre Cerdanyola i Montcada (dissabte 14, amb sortida a les 9.30 hores des de la plaça de Josep Viladomat).