Llum verda al planejament urbanístic de l'Hospital Ernest Lluch i del nou barri al seu entorn

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat el planejament que permetrà construir el nou Hospital del Vallès Occidental i del nou barri al seu entorn, en terrenys a cavall entre els municipis de Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet, que inclouran un màxim de 752 habitatges, dels quals 403 seran protegits. El Pla Parcial Urbanístic (PPU), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també comportarà la transformació de la N-150 en avinguda metropolitana.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque,  manifesta que la planificació dibuixa un sector destinat a acollir el nou hospital comarcal, nous habitatges, activitat econòmica complementària i una xarxa d’espais públics vertebradors i assegura que “en definitiva, es configura un nou barri viu i amb tots els serveis necessaris”

El sector escollit té una superfície total de 108.184 m², dels quals 60.278 m² pertanyen a Montcada i Reixac, 23.255 m² a Cerdanyola i 24.681 m² a Ripollet. En queden exclosos els habitatges SIVIS. Els terrenys se situen a banda i banda de l’antiga carretera N-150, entre el marge dret del riu Sec, la línia ferroviària de Rodalies i el nus de la C-58. La presència d’aquestes infraestructures, indiquen des de Territori, "ha generat un entorn molt fragmentat i desvinculat dels teixits urbans propers –els barris de la carretera de Barcelona, les Fontetes i el Turonet a Cerdanyola , i el barri de Terra Nostra a Montcada i Reixac".

El sector ja va quedar delimitat per una modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada definitivament per la Comissió de Territori de Catalunya aquest passat mes de març. El que fa el Pla parcial urbanístic aprovat ara és desenvolupar el contingut d’aquella modificació i concretar l’ordenació detallada del sector, la distribució dels sistemes públics, les condicions d’edificació i els criteris de gestió i execució.

Proposta d'ordenació del sector

Espais lliures, avinguda metropolitana i equipaments

En aquest sentit, el 75% de la superfície de tot el sector es destina a sistemes públics. D’aquests, el 26% seran per al nou sistema viari que caldrà habilitar; el 24%, per a espais lliures públics; el 22%, per a equipaments comunitaris, i el 3%, per a protecció de sistemes. Segons fonts de la Generalitat, la superfície destinada a equipaments inclou tant els sòls destinats al nou Hospital com als nous equipaments locals vinculats al nou barri.

Pel que fa a les zones edificables, representen el 25% de la superfície del sector i inclouen l’habitatge, tant el lliure com el protegit, les activitats que siguin compatibles en planta baixa i també sòls exclusius per a activitat econòmica. Hi haurà un màxim de 752 habitatges, dels quals un màxim de 403 seran protegits -la meitat, de lloguer- i 349 seran lliures. A més, del total del sostre de tot el sector, es destinarà un mínim del 20% a usos diferents de l’habitatge, garantint la barreja d’usos en el nou barri.

Segons aquestes fonts, l’ordenació que dibuixa el Pla Parcial Urbanístic (PPU) aprovat manté el que ja establia la modificació del PGM i "reforça el pes dels sistemes públics, especialment els espais lliures, la xarxa viària associada a la futura avinguda metropolitana i els equipaments".

Tres eixos: avinguda metropolitana, espais verds i nou barri

L’ordenació del sector es recolza en tres eixos. En primer lloc, l’avinguda metropolitana vol esdevenir l’element vertebrador de la mobilitat sostenible, amb una secció mínima de 30 metres d’amplada, que incorpora transport públic, itineraris ciclistes i recorreguts de vianants. Es preveu també una seqüència de places i espais públics que concentren els principals focus d’activitat urbana.

En segon lloc, es disposen franges de vegetació i sòl permeable situades transversalment a l’avinguda metropolitana, així com la incorporació de sistemes urbans de drenatge sostenible.

Finalment, apunten a Territori, es planteja un teixit edificat mixt, amb una combinació d’habitatge lliure, habitatge protegit, equipaments i usos terciaris, orientat a generar activitat urbana, cohesió social i continuïtat amb els barris adjacents.

La façana de la nova avinguda i els espais verds

Els sòls edificables se situaran a banda i banda de l’avinguda. La primera línia d’edificis que dona a l’avinguda tindrà una alineació contínua, però variable, amb porxos, retranquejos puntuals i edificacions de planta baixa i sis plantes d’alçada predominant. En segona línia es disposen edificacions més baixes, de planta baixa més tres o quatre plantes, organitzades entorn d’espais comunitaris i franges verdes que s’estenen fins al límit ferroviari.

Els usos comercials i terciaris es concentren especialment en les cantonades, les places principals i els sectors més propers a l’hospital i a la Via de Cornisa, per reforçar la vitalitat de l’espai públic i afavorir la barreja d’usos.

Els espais lliures estaran formats per parcs de vora associats al riu Sec i a les infraestructures viàries, dues places principals vinculades als equipaments locals i una xarxa de corredors verds transversals que connecten els diferents àmbits del sector. A banda de l’avinguda metropolitana, la mobilitat interna de tot el sector s’estructurarà a partir d’uns vials de caràcter cívic que concentren els accessos rodats a les parcel·les i permeten reduir la presència del vehicle privat dins de l’estructura urbana principal.

El PPU para una especial atenció a la perspectiva de gènere i l’urbanisme inclusiu. Entre les mesures previstes destaquen la millora de la il·luminació i visibilitat dels recorreguts, l’accessibilitat universal dels espais públics, la dotació d’àrees de descans, la vigilància informal associada a la barreja d’usos i la potenciació dels desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic, amb especial vigilància a les necessitats de les tasques de cura i de la vida quotidiana.

Finalment, el Pla concreta les càrregues externes d’urbanització a assumir en el seu desenvolupament:

1. Construcció d'una passarel·la sobre la línia R4 de Rodalies.
2. Execució de la vorera de l'avinguda metropolitana en continuïtat amb el municipi de Montcada i Reixac.
3. Execució de la vorera de l'avinguda metropolitana en continuïtat amb els teixits de Cerdanyola del Vallès.
4. Millora de l'accessibilitat de vianants sota la infraestructura ferroviària al carrer dels Reis.
5. Execució dels ramals de connexió amb la C-58 previstos en l'ordenació

En conjunt, s’estima que aquestes obres, així com la urbanització interna i les despeses associades al desenvolupament tindran un cost de més de 19 MEUR. La iniciativa és pública i correspon a l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a administració actuant. Es preveu un termini d’execució de 10 anys, a comptar un cop acabada la tramitació dels instruments de gestió urbanística que calguin.