López Tena veu esgotada la via autonomista i pregona la independència

El diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat per la Independència (SI) i ex membre del Consejo General del Poder Judicial, Alfons López Tena, va oferir ahir vespre, convidat per Bellaterra per la Independència, una xerrada-col.loqui entorn a la independència de Catalunya i les raons per les quals aquest escenari ha esdevingut un clam cada vegada més popular, després de més de 100 anys de fracassos per aconseguir l’anomenat encaix dins Espanya.

Per a López Tena tota col.laboració catalana amb Espanya i l’intent d’explicar pedagògicament el fet diferencial ha estat històricament un fracàs.

Arribats a aquest punt, López Tena creu que s'ha de tenir en compte dos aspectes. Un de molt positiu, com és el fet que a Espanya, gràcies a la seva modernització i europeïtzació, ja no són possibles cops d’estat o dictadures militars i, per tant, la decisió dels catalans sempre prevaldrà. I l’aspecte més negatiu, és que l’Estat és a hores d’ara, no d’una manera teòrica sinó real, molt més fort, entre d’altres coses, econòmicament, enfront al progressiu afebliment de Catalunya per l’elevada acció recaptatòria per part d’Espanya a Catalunya.

Segons López Tena, Catalunya està vivint actualment una situació insòlita: amb una taxa d’atur més elevada que al Marroc, una emigració cada cop més evident per la manca d’oportunitats, més alumnes per aula, menys llits hospitalaris, menys autopistes, autovies, i un llarg etc. respecte a Espanya, fa que la situació sigui cada cop més inviable.

Només queda la independència

Un cop comprovat que l’autogovern no és la solució, malgrat haver provat totes les combinacions polítiques possibles, tan a Espanya com a Catalunya, i vist que la via de la violència ja no és possible i que els impediments econòmics no són obstacle per estar en un mercat europeu, només queda el camí per a la independència, segons Tena.

Segons López Tena, per arribar a que hi hagi una majoria política que opti per la independència cal que es donin tres circumstàncies: una hegemonia intel·lectual, és a dir, la convicció entre els agents que creen opinió que els riscos de un canvi són inferiors a que tot segueixi igual; una mobilització popular, com van ser les consultes o la manifestació per l’Estatut, per part de les entitats i tot el gruix social; i, finalment, una majoria independentista a les institucions i per això cal, segons ell, votar en clau independentista enfront altres paràmetres.

Finalment, López Tena assegura que quan un país decideix mobilitzar-se cap a un objectiu, llavors el procés ja és irreversible, si bé en el cas de Catalunya la diferència respecte d’altres països és que el que està en joc és la supervivència o l’extinció.