L'oposició fa evident la minoria del govern en el debat d'Ordenances

L'oposició va deixar en evidència la minoria del govern municipal -9 de 25 regidors- rebutjant la majoria de punts -els més importants- del Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola i va obrir el camí d'un possible bloqueig institucional similar al final de l'etapa Morral. En la primera sessió després de la ruptura del govern local l'oposició en bloc -només ICV/EUiA es va desmarcar en alguns punts- va refusar la proposta d'Ordenances Fiscals, la revocació del contracte dels Serveis Funeraris -tanatori-crematori-reforma del cementiri- i la denúncia del conveni de remediació de l'abocador de Can Planas, davant les acusacions d'irresponsabilitat per part d'un govern que acusa l'oposició d'avantposar els interessos de partit als de la ciutat.   

El rebuig a les Ordenances Fiscals, els impostos municipals, taxes i preus públics que suposen la part més àmplia dels ingressos de l'Ajuntament va ser el colofó a una sessió del Ple municipal en què el govern municipal no va poder tirar endavant la majoria de propostes.

L'alcalde, Carles Escolà, va tancar el debat del punt d'Ordenances acusant d'irresponsabilitat als grups de l'oposició dels que afirma que no han aportat cap proposta i només volen "bombardejar" l'acció de govern. Escolà indica que s'ha rebutjat una proposta ben elaborada amb millores per a la ciutadania i assegurava que l'oposició estava "menystenint" els seus votants que "només volen que millori Cerdanyola". L'alcalde indica que seguiran defensant els drets de les persones "per sobre dels econòmics i de partit".

El regidor d'Hisenda, Daniel Mallén, presentava el projecte d'Ordenances Fiscals com d'esquerres i realista per mantenir la recaptació de l'Ajuntament per poder garantir els serveis municipals amb la reducció de la pressió fiscal al 95% dels domicilis i l'augment d'un 1% al 5% restant de propietats.

Mallén, que insistia que només ICV/EUiA havia plantejat propostes al govern,  explica que es graven els valors cadastrals alts i s'augmenta l'IAE a les empreses perquè és un dels més baixos del país i de manera assumible. La taxa de residus, que va ser la més debatuda i Mallén va defensar que s'apliqués tenint en compte els valors cadastrals perquè a les zones amb més densitat d'habitatges el cost de la recollia és menor.

Contxi Haro, des de Compromís, insistia també en considerar la proposta "progressiva i progressista" amb la rebaixa de l'IBI i una lleugera pujada d'un IAE dels més baixos de la zona. 

L'únic grup que va donar suport va ser el d'ICV/EUiA. Maria Reina va manifestar que presentaran al·legacions per incorporar les sevs propostes que passen perquè no hagi baixades lineals de l'IBI, es demani una nova revisió cadastral i els barems de la taxa de residus siguin més suaus.

El portaveu socialista en temes econòmics, Francisco Ortiz, criticava la baixa del 8% del valor cadastral que es va produir de manera lineal l'any passat comporta una reducció d'ingressos de l'IBI quan s'havia d'haver reclamat una ponència de valors reals. Ortiz acusava el govern d'irresponsables per portar a Ple una proposta d'Ordenances sense tenir suports per aprovar-la i destacava que "el que s'han de replantejar és el govern" en conjunt.

Des de Ciutadans, Sonia Rodríguez reclamava una reducció més gran de l'IBI que hauria d'anar acompanyada de reducció de despeses supèrflues i va trobar a faltar mesures per atraure teixit empresarial i la promesa de gravar els habitatges buits.

El portaveu del PP, Manuel Buenaño, insistia que la taxa de residus no pot estar vinculada al valor cadastral sinó calcular-se en funció de les persones empadronades per evitar increments excessius.

La mateixa crítica feia Marc Costa des de CiU, que també remarcava la necessitat de vincular la taxa al volum de reciclatge per barris o es queixava d'un augment de l'IAE a les empreses sense tenir en compte els resultats que poden ser en negatiu o els serveis que reben les empreses.

El regidor no adscrit, Jordi Miró, es va abstenir lamentant la manca de diàleg del govern i el president de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu,  es va queixar pel desequilibri entre els impostos que es paguen al barri i els serveis que reben. Andreu comentava que tenen el "rècord del món en redistribució ja que a Bellaterra es generen 3'8 milions en impostos i es reben menys d ela meitat en serveis.