L'oposició frena unes ordenances fiscals amb suport de PSC i ERC
7 de novembre de 2011 a les 0:00La proposta conjunta del govern del PSC i d’ERC d’ordenances fiscals –principalment Impost de Béns Immobles (IBI) i taxa de residus- va ser rebutjada al Ple extraordinari de dissabte per l’oposició de PP, ICV/EUiA i CompromísxC, mentre CiU s’abstenia. Aquesta situació fa que l’1 de gener entri en vigor un IBI del 6’6% i la taxa de residus aprovada al 2005 i que mai s’havia aplicat.
Les negociacions entre el govern municipal i els grups de l’oposició van arribar, tal i com es preveia, fins a l’últim moment. A l’inici del Ple la proposta d’acord es modificava i el PSC assolia el suport d’ERC, però l’abstenció de CiU i el vot contrari de PP, ICV/EUiA i CompromísxC rebutjava les ordenances fiscals –impostos, taxes i preus públics-, la principal via d’ingressos propis de l’Ajuntament, per al 2012. Això implica que l’1 de gener entraran en vigor amb el tipus impositiu actual amb un augment promig del 6’6% a l’IBI i una taxa de residus de 56 euros per als habitatges i d’entre 153 i 422 euros per a comerç i restauració. Segons el govern, fins el 2012 no es podrà modificar aquesta situació amb un nou acord sobre les ordenances.
En el que si es va trobar un acord total és en el diagnòstic de la difícil situació econòmica de l'Ajuntament, la creació de la comissió de tarificació social i que la taxa de residus ha de servir per impulsar la recollida selectiva i que això suposi també un retorn econòmic per a l'Ajuntament.
La proposta del govern era, pel que fa a l’IBI, d’un increment global del 3’2%, però amb la congelació de l’impost per al 65% dels habitatges de la ciutat, tots aquells que tenen un valor cadastral fins als 135.000 euros. A partir d’aquesta xifra s’aplicaria un augment promig del 4’87% per fixar el global del 3’2%, l’IPC. El govern, que incorporava a la proposta mesures plantejades per ERC, destaca que alguns immobles tindrien fins i tot un rebut inferior al de l’any passat i que es proposava la rebaixa del tipus impositiu de l'IBI actualment en vigor.
Pel que fa a la taxa de residus, la proposta del govern era d’un import d’entre 60 i 120 euros en el cas residencial i de l’aplicació de bonificacions de fins el 50% en el cas de la taxa comercial, fet que la fixaria entre els 76 i els 211 euros.
Un altre element destacat de la proposta del govern era que la resta de taxes es decidiria més endavant a través d’una nova comissió de tarificació social integrada per regidors i tècnics municipals, cosa que va rebre el suport de tots els grups.
El regidor de Finances, Francisco Ortiz, destacava que l’IBI de Cerdanyola està “molt per sota” del de la majoria de poblacions de similars característiques i que la taxa de residus –que no s’havia aplicat abans perquè es cobrava un cànon per acollir el dipòsit de residus de l’argilera Elena- és inferior a la de la majoria de poblacions de la comarca.
La majoria de l'oposició rebutja la proposta
La majoria de l’oposició, però, va rebutjar la proposta. Els principals grups opositors, PP i ICV/EUiA apostaven per la congelació total de l’IBI –el PP, a més, assegura que l’aplicació del tipus impositiu previst suposaria un augment mitjà de l’IBI del 5’4% i no del 3’2%- i criticaven que no hi hagués les mateixes bonificacions a la taxa de residus residencial que a la comercial.
Per al portaveu popular, Manuel Buenaño, l’augment de l’IBI ha estat excessiu als últims 4 anys, del 49%, i calia per això congelar-lo, mentre el regidor d’ICV/EUiA Santiago Cayuela defensa que una pèrdua d'ingressos per la congelació de l’IBI es podria compensar amb la revisió a la baixa d’alguns contractes importants de l’Ajuntament. L’altre grup que votava en contra, CompromísxC, considerava que la pressió fiscal cal carregar-la en els trams més alts seguint el criteri del nivell de renda, no del valor cadastral.
CiU s’abstenia tot i acceptar el 3’2% d’augment mig de l’IBI però no amb increments per sobre de l’IPC a franges socials que “no són rics” i manifestar que la taxa de residus comercial era “injusta i abusiva”.
Per contra, ERC donava un clar suport a unes ordenances en les que consideren que esta recollides les seves aportacions per fer unes taxes “conseqüents amb la realitat” amb un IBI que “en alguns barris suposa una ajuda que no té preu” al congelar-se i que potencia “un comerç fort”.
Un debat tens
El debat plenari es va anar fent més tens a mida que avançaven els minuts de la sessió plenària. El regidor de Finances explicava que congelar totalment l’IBI suposaria un dèficit de 6 milions d’euros al pressupost i això afectaria als serveis que l’Ajuntament dóna a la ciutadania que reduirien qualitat o es podria tancar algun. Per a Francisco Ortiz la proposta suposa un equilibri entre l’esforç de la ciutadania -3 milions d’ingressos- i de la retallada de despeses municipals –altres 3 milions-.
Ortiz criticava que el PP votés en contra d’un augment mig del 3’2% quan “ha donat suport a augments del 12%”, destacava que era una proposta d’esquerres que suposa un augment només a una minoria amb valors cadastrals alts i recordava que si les ordenances no s’aprovaven l’IBI pujaria un 6’6. Ortiz demanava l'abstenció per permetre negociar millores en el període d'al.legacions.
L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, destacava que el govern “no s’acostarà al cafè per a tots” de la congelació total, sinó que aposta per unes taxes progressives i justes i el regidor socialista Víctor Francos insistia que congelar a tots suposa fer-ho “als que ho passen malament i als que no”, mentre la proposta del govern protegia als barris i sectors més populars de la ciutat. Francos recordava que l’oposició “tanca les portes a negociar al.legacions” i millorar una proposta que, per primer cop, incloïa tarificació social.
El portaveu popular, Manuel Buenaño, reclamava que el punt es deixés sobre la taula per mantenir les negociacions fins esgotar el termini legal –que el govern considerava que es tancava dissabte i el PP que ho farà dimecres- i que la comissió de tarificació social es posi en marxa d’immediat i no al maig de 2012. Buenaño reclamava més diàleg, conèixer el pressupost de despesa i el fraccionament del pagament de l'IBI en quatre terminis.
El portaveu d’ICV/EUiA indicava que era un “xantatge moral i demagògic” insinuar que si no donar suport a les ordenances era ser favorables al tancament de serveis ja que “si es congela l’IBI el forat és de 6 milions i si no de 5’5, segueix existent”. Santiago Cayuela insistia que la taxa de residus residencial ha de tenir les mateixes bonificacions que la comercial “perquè les famílies pateixen igualment la crisi” i en que es desconeix com serà el pressupost de despesa de l’Ajuntament ja que cal “compartir l’ajustament amb l’esforç” de la ciutadania.
CiU reclamava a PP i Iniciativa que permetessin l’aprovació de les ordenances amb una abstenció per seguir les negociacions en el termini d’al.legacions. El seu portaveu, Alfons Escoda, argumenta l'abstenció perquè s'han recollit propostes de CiU "però ni de bon tros totes" amb referències a una taxa de residus comercial que considera massa elevada i un IBI que grava a sectors socials que "no són rics". Escoda destacava la necessitat d'emmarcar el debat en la situació econòmica municipal ja que havia destacat que al pressupost s’hauran de retallar “milions i s’haurà de parlar de suprimir serveis i reduir personal”.
Compromís insistia que no donarien suport “a un mal menor” ja que aposten per polítiques correctores de “les desigualtats amb una política fiscal basada en la renda més justa i equitativa”. El seu portaveu, Carles Escolà, manifesta que no aprovar les ordenances “no és l’apocalipsi, tan sols un ajornament” i que l’IBI del 6’6% es podrà bonificar i reduir.
Des d’ERC, Helena Solà recordava que “per donar serveis cal tenir ingressos” i que la proposta es podria millorar en el període d’al.legacions amb noves bonificacions, mentre Daniel Mallen insistia en què era la proposta d’ordenances “més d’esquerres de la història d’aquest Ajuntament”, tot assegurant que el que “li molesta a ICV/EUiA és que l’hem presentat sense demanar-li permís” i que aquest tarannà és el que impedeix un govern d’esquerres a Cerdanyola.
Queixes del president de l'EMD
El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, Ramon Andreu, es va queixar que la pressió fiscal a Bellaterra ·és superior i el nivell d'equipaments és l'inferior" i ara es "vol agreujar aquesta situació". Andreu assegurava que els veïns "no ho entendran", mentre el regidor socialista Víctor Francos li responia que els serveis s'han de distribuir harmònicament al territori i que hi ha altres barris que tampoc tenen els equipaments dels que es queixa Andreu -especialment esportius i sanitaris-. Francos li recordava que l'EMD pot fer la seva proposta de taxes, mentre el regidor de Finances destacava que les ordenances es fixen "per a tot Cerdanyola i no només per a Bellaterra".
