Lynn Margulis presentarà a la UAB la seva visió revolucionària de l’evolució de les espècies

Considera que l’evolució no és fruit de les mutacions genètiques sinó dels processos de simbiogènesi

Lynn Margulis, una de les més prestigioses investigadores del món en el camp de la microbiologia, pronunciarà el dimarts 16 de gener, a les 17,30 hores, a la sala d'actes del Rectorat de la UAB, la conferència "Revolució en l'evolució", que obre el segon trimestre de l'Any de l'Evolució a la UAB, dedicat a l'origen de l'espècie humana. Margulis explicarà la seva visió sobre l'evolució de les espècies, que defuig les versions ortodoxes i en la qual juga un paper revolucionari l'aparició de les formes de vida eucariotes en el món microbià.

Origen i evolució de la vida

Margulis és una de les més destacades figures mundials en l’estudi de l'origen i l'evolució de la vida. L'evolucionisme es centrava en l'estudi d'animals i plantes considerats actors de les innovacions que han conduït als actuals nivells de complexitat i d’especialització. En canvi, Margulis ha destacat la importància del món microbià en l'evolució. En la seva recerca, va formular que són els bacteris (que fins aleshores només despertaven l'interès de la bacteriologia mèdica) els artífex d'aquesta complexitat. A la concepció clàssica de veure les entitats pluricel·lulars com a èssers individuals, contraposa la visió de comunitats de cèl·lules autoorganizades, atorgant a les cèl·lules la màxima potencialitat evolutiva. Segons la seva teoria de l'endosimbiosi en sèrie, en algun moment de l'era proteozoica (entre 1.600 i 570 millones d'anys enrere) alguns organismes procariots (és a dir, formats per cèl·lules que no tenen nucli) es van associar per endosimbiosi (la instal·lació dels individus d'una espècie a l'interior de les cèl·lules d'un altre) i van formar les cèl·lules eucariotes.

Visió enfrontada amb el neodarwinisme

Margulis està radicalment enfrontada al neodarwinisme. Defensa que l'origen de les espècies està en la simbiogènesi (l'aparició d'una nova espècie a través de l'associació de dues precedents) i no pas en la mutació genètica; que no existeixen proves, ni l'observació de la natura, ni els treballs de laboratori mitjançant els quals es pugui deduir que les mutaciones genètiques a l'atzar són les responsables de l'eclosió de les diferents espècies.

Margulis es va llicenciar a la Universitat de Chicago i es va doctorar a la Universitat de Califòrnia. És membre de la National Academy of Sciences i de la Russian Academy of Natural Science. L'any 1999 va rebre, de la mà del president nordamericà Bill Clinton, la Medalla Nacional de la Ciència. És mentora de la Universitat de Boston i ha estat nomenada doctora honoris causa per nombroses universitats. Actualment treballa com a professora al Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts.

Las seves aportacions a la biologia i a l'evolucionisme són múltiples: a més de descriure l'origen de les cèl·lules eurocariotes i formular la seva teoria sobre la simbiogènesi, ha classificat, junt amb K. V. Schwartz, la vida a la Terra en cinc regnes agrupats en dos grans nivells (bacteris i eucariotes); ha donat suport, des del primer moment, a la hipòtesi Gaia, del químic James E. Lovelock, segons la qual l'atmosfera i la superfície de la Terra es comporten com un tot coherent on la vida s'encarrega d'autorregular condiciones essencials com la temperatura o la salinitat dels oceans; i ha realitzat una summa de treballs concrets sobre organismes bacterians i formes de vida simbiòtiques.