M. Victòria Lovaina presenta 'Les dones mortes' la història de dues germanes a la Barcelona de principis del segle XX

L’escriptora cerdanyolenca Maria Victòria Lovaina acaba de presentar la seva l'última novel·la, 'Les dones mortes', obra guardonada amb el Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2024.

L’inquietant i enigmàtic títol del llibre ens introdueix en una història que parteix un dia de novembre de 1989, quan l’esperit de Madrona torna per endur-se l’ànima de Felicitat, una dona que agonitza. A partir d’aquest moment, la vida de Felicitat s’anirà desvelant, es coneixerà la història de la seva família, uns indians establerts a la Barcelona d’inicis del segle XX. Sortiran a la llum les rancúnies entre ella i la seva germana Amèrica, els silencis i alguns dels secrets familiars. Una relació entre germanes “no gaire amorosa” sinó més aviat “agre i convulsa”.

Tot i que l’acció es desenvolupa a la Barcelona de principis del segle XX, això només és l’escenari per on transiten les dues germanes, Felicitat i Amèrica i les dues espiritistes, Madrona i la seva filla Tuietes, dues dones lluitadores en una Barcelona agitada, que es mantenen fidels a les nenes que van cuidar.

L’autora cerdanyolenca comenta que el fet d’introduir el tema de l’espiritisme en aquesta novel·la té el seu origen en la documentació que va llegir sobre l’anarquisme per escriure les dues anteriors, La solitud del pianista i L'esquerda del àngel. Lovaina considera que anarquisme i espiritisme són dues corrents vinculades, perquè si bé es cert que l’espiritisme té “una dimensió de consol” en creure en la persistència de l’esperit després de la mort, ambdues comparteixen la idea de canvi social, de revolució, d’apostar per l’alfabetització de la població, de pacifisme o de la igualtat entre homes i dones. I recorda que en aquells temps hi havia a Barcelona molts centres, que podrien ser l’equivalent als centres cívics d’avui dia, on es feien conferències, es donaven classes  d’alfabetització i es feien activitats perquè hi havia demanda de canvi social.

Maria Victòria Lovaina pensa que només s’ha vist una vessant de l’espiritisme, ”la que més crida l’atenció, la de parlar amb els esperits”, però indica que hi ha una base social molt important en aquest moviment.

Maria Victòria Lovaina referma la seva aposta per anar combinant l’escriptura de novel·la amb els relats curts. De fet, després de “Les dones mortes”, en unes setmanes sortirà al carrer un recull de relats titulats “Imperfectes”, obra guanyadora del 40é Certamen Literari de la Vila de Puçol. Segons indica li agrada combinar novel·la i relat curt perquè la primera necessita molta concentració i arriba a obsessionar-se amb els personatges que viuen a casa seva durant molt de temps i els relats curts li serveixen per airejar-se.

L’escriptora serà una de els autores que estaran signant llibres a les parades de Sant Jordi de la plaça de l’Abat Oliba.

Una sòlida carrera

Maria Victòria Lovaina ha publicat les novel·les  La solitud del pianista, L'esquerda del àngel i Pell de gat. Abans de la novel·la, gènere amb el que va debutar amb Amb ulls de nina al 2008, l'escriptora de Cerdanyola havia destacat ja com a narradora amb publicacions de contes i narracions curtes com Ernesta, Hivern a Roma o L'home que camina o amb Cara de Peix, relat breu que guanya el premi Tinet, un dels diversos que ha aconseguit Lovaina, al 2018.