Magdalena Llonch, la primera regidora de Cerdanyola al 1934, rep homenatge com a dona avançada al seu temps

Magdalena Llonch. És el nom d'una plaça de la ciutat. Però poques persones ho saben. És l'espai situat al costat del CAP de Serraperera que ocupa un parc infantil. Cada dia hi ha moltes persones que l'utilitzen, però molt poques coneixen el seu nom. I encara menys qui és la persona a la que es dedica. Magdalena Llonch va ser la primera regidora de l'Ajuntament de Cerdanyola. Als anys 30. Al temps de la II República. Ahir ERC retia homenatge Llonch en un acte que formava part del programa del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Magdalena Llonch va formar part de les llistes de la coalició Centre Federal Republicà-Unió de Rabassaires com a independent l'any 1933. Era la primera oportunitat que tenien les dones de votar a l'estat. Llonch no va entrar directament al Consistori. Ho va fer l'any 1934, de febrer fins a l'octubre, quan la reacció davant els Fets d'Octubre va portar a la dissolució del Consistori. Llonch tornava a ser regidora al juliol de 1936, en els primers mesos de la Guerra Civil.

L'acte de reconeixement a Llonch es celebrava aquest 7 de març a la sala Granados de la Biblioteca organitzat per ERC. Quim Oltra, vocal republicà a l'EMD de Bellaterra i professor d'història a l'Institut Banús, destacava la importància que va tenir l'accés femení al vot per primera vegada als anys 30 i la polèmica que es va generar sobre una qüestió tant òbvia com que tothom ha de tenir dret a vot. Oltra remarca que, com a mestre, continua detectant un alt grau de masclisme entre la joventut actual. 

El cronista local -ell en diu anecdotaire local- Albert Lázaro remarcava que si Llonch va arribar a ser regidora és pel seu tarannà avançat al seu temps. Lázaro indica que Llonch era de classe benestant, vinculada al sector tèxtil, però tenia fortes inquietuds socials que van fer que obrís un taller a la cooperativa La Constància, seu actual de l'autoservei Padró-Solanet, perquè calia que les dones tinguessin formació en un ofici i va participar de nombroses activitats culturals a la ciutat. Lázaro indica que Magdalena Llonch sempre estava disposada a ajudar la comunitat.

Aquesta predisposició a ajudar els altres la ratifica la família. La seva neboda Teresa Casulleras, posava diversos exemples durant l'acte de reconeixement. Com és el cas del jove que havien tancat al calabós municipal per haver robat. Magdalena Llonch va reclamar que es donés formació al noi per convertir-lo en una persona amb futur.

Calen reconeixements a més dones

Albert Lázaro destaca que Llonch és una de les poques dones a qui s'ha dedicat un carrer o una plaça a Cerdanyola, entre les que hi ha Caterina Albert o Frederica Montseny, i fa una crida a incorporar altres dones com Adelaida Monteys, que va ser llevadora i presidenta de la Creu Roja, Mercè Gallen, musa de l'escultor Josep Viladomat als anys 20 i 30, o la mestra Isabel Sarrablo. A més, Lázaro considera que hi ha moltes dones que mereixen un reconeixement destacat com Dolors Camps, Lola Ezquerra, Elisa Arimany, Marutxi Beaumont o Rosa Guallar al temps que apunta que caldria tenir aquest reconeixement a figures universals com la infermera Elisabeth Eidenbenz, la creadora de la Maternitat d'Elna, o fer una escultura pública d'homenatge a la dona treballadora.