Mai Més: el crit d'un viatge de memòria per evitar repetir els horrors de la història

La delegació de Cerdanyola a la commemoració del 80 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis ha tornat a la ciutat després de participar en l’homenatge a les Brigades Internacionals en l’última jornada d’aquest viatge a l’horror de Mauthausen i la defensa de la memòria de la barbàrie per no repetir-la

Una experiència colpidora però enriquidora. El balanç d’aquest nou viatge a l’horror dels camps d’extermini nazi en què han participat una delegació de l’institut Forat del Vent -els alumnes Noa Obispo, Samuel Amelines, Abril Gómez i Mariam Zitouni i la seva professora Anna Alarcón- i de l’Ajuntament de Cerdanyola sota el paraigües i la guia de l'Amical de Mauthausen i la xarxa de municipis Mai Més, és el d’una experiència dura, però necessària, en què es descobreix la cara més fosca del nazisme i el feixisme i també que és imprescindible que no torni a passar.  

La regidora de Memòria Democràtica, Pilar Adell, manifesta com un fet positiu la gran representació institucional de països de tot el món en aquests actes commemoratius i la importància del seu impacte mediàtic, però insisteix que cal també un treball constant de reconeixement a les víctimes i de recerca necessària per recuperar la memòria de la maquinària industrial de l’horror i l’assassinat, sistemàtica i planificada, del règim nazi.

Adell explica, a més, que aquesta maquinària es nodria de ma d’obra esclava que beneficiaven grans marques industrials que avui es mantenen i que no només eren alemanyes sinó on també hi havia la complicitat de multinacionals nord-americanes.

Crònica d'un viatge a la memòria

Després de col·locar una placa en memòria dels quatre deportats de Cerdanyola - Amadeu Comas, Juan Gómez, Miguel Garcia i Lluís Castells- al Memorial de Gusen -un dels subcamps del sistema Mauthausen-, construït a un dels seus antics crematoris- i visitar al llarg dels últims dies el castell d’ Hartheim , escenari de l'assassinat sistemàtic de les persones considerades no aptes pel règim nazi; la casa d’Anna Pointner, la dona que va amagar els negatius de les fotos que Francesc Boix que van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg; el camp de concentració KZ Ebensee; o la pedrera de granit de Mauthausen, coneguda com la pedrera de la mort; i participar en diversos homenatges a les víctimes dels camps d’extermini, l’última jornada va suposar una oportunitat per fer una darrera visita, amb més silenci i intimitat, als espais d’horror de Mauthausen -camp on s’estima que més de 118.000 persones van ser exterminades-, des de les barraques dels presos a les dutxes o els crematoris amb el guiatge d’especialistes que van explicar la duresa de la deportació en els camps nazis.

A més, delegació de l’institut i municipal van participar també en els últims reconeixements amb la col·locació  d'una placa en record de les Brigades Internacionals que van lluitar a la Guerra Civil d’Espanya per defensar la República amb la lectura del discurs de comiat que va fer a aquestes tropes Dolores Ibárruri, La Pasionària a l’octubre de 1938; un darrer homenatge a les dones i homes que van lluitar per la llibertat a Espanya i Europa; i al monument de l’Holocaust del poble jueu -la menorah- que hi ha a Mauthausen i on es van fer lectures de textos de deportats jueus, com Primo Levi, l’autor de Si això és un home, considerat un dels llibres de memòria més rellevants del segle XX.  

La regidora cerdanyolenca explica que ha estat un honor viure aquest viatge commemoratiu acompanyant les víctimes i les seves famílies que "han fet l’impossible" per recuperar aquesta memòria amb "la magnífica tasca de l’Amical de Mauthausen i altres entitats memorialistes com l’Amical de les Brigades Internacionals" que enguany ha col·locat una placa en record dels seus deportats a Mauthausen.

Adell manifesta que el viatge als camps d’extermini és colpidor amb la commoció que suposa visitar els escenaris de la barbàrie, però també esperançador per la presència de joves de nacionalitats molt diverses, entre ells alumnes de l’institut Forat del Vent, teixint vincles de manera espontània i fraternal.

Aturar l'horror amb el crit Mai Més

La regidora de Cerdanyola espera que “si la història ens dona eines per interpretar el present potser es podrà “aturar l’avenç de la ultradreta i l’horror instal·lat a diferents parts del món, com Gaza o Ucraïna”. Adell subratlla la importància del “crit d’aquest viatge commemoratiu: Mai Més”.