Manuel Castells defensa les institucions de la dignitat al ser investit honoris causa per la UAB

El sociòleg Manuel Castells ha impartit una lliçó sobre la crisi de la democràcia i la necessitat que es construeixin institucions que garanteixin la dignitat en la seva investidura com  a doctor honoris causa per la UAB. Per al sociòleg, "la democràcia, com a dignitat, no consisteix en procediments, sinó en la defensa dels drets humans bàsics" segons les circumstàncies de cada lloc i cada moment.

El catedràtic de sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya ha estat apadrinat pels professors de Comunicació Joan Manuel Tresserras i Enric Marín i presentat per Tresserras com "probablement l’autor que en els darrers vint anys ha tingut més incidència en la renovació i actualització de la teoria crítica”, particularment en comunicació. Per als seus padrins, Manuel Castells és "a qui devem les més interessants avaluacions dels nous hàbits de comunicació associats als nous dispositius digitals, la seva transcendència en la remodelació de l’ecosistema de comunicació i cultura i, en conseqüència, el seu impacte en el conjunt de l’organització social”.

Crisi de la democràcia i construcció d'institucions de la dignitat

A la seva lliçó magistral, Castells ha abordat la seva recerca actual referent al que ha qualificat com a "centre dels conflictes i contradiccions del nostre món caòtic", és a dir, la crisi de la democràcia. El sociòleg apunta diversos elements  sobre la crisi de legitimitat de la democràcia representativa i les fonts socials de la crisi com ara les mancances de la separació de poders, el fet que es faci política de cara als mitjans o la percepció de la corrupció com un fenomen generalitzat. Castells afegeix que "el vincle" entre institucions i ciutadania "s'ha trencat". 

El nou doctor honoris causa de la UAB  sobre les tentatives de "reformular la democràcia" tant pel que fa a reformes de la democràcia representatitva –com per exemple controlar la influència dels diners en la política, incrementar la proporcionalitat dels sistemes de representació o democratitzar els partits- com a plantejar alternatives com ara la democràcia participativa, la democràcia electrònica o l'ús d'internet.

Castells constata, en relació al futur de la democràcia, que "'dignitat' és la paraula clau pronunciada per tots els moviments socials recents". Per al sociòleg, "les institucions de dignitat, les han de construir els subjectes humans que viuen en les seves circumstàncies específiques". Així, Castells insisteix que “la dignitat humana és universal. No obstant això, les institucions de dignitat, les han de construir els subjectes humans que viuen en les seves circumstàncies específiques. Ja n’hi ha prou d’imperialisme de cap concepte donat de democràcia, sia democràcia representativa o democràcia participativa, que correspongui a cultures i institucions que eren dominants no perquè fossin més civilitzades, sinó perquè eren més avançades tecnològicament en termes militars".

El nou doctor honoris causa de la UAB conclou que "seran les demos, cada una de les múltiples demos, les que decidiran la seva pròpia cràcia". Per a Castells, “per aquesta raó no hi ha un model, ni un déu, ni uns amos. Simplement, hi ha éssers humans a la cerca de la seva humanitat”.

Defensa de l'autonomia universitària

Seguint la lliçó magistral de Castells, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, defensa l'autonomia de les universitats per definir la seva forma de govern perquè, segons ha afirmat, "hem de ser capaços de pensar en les millors estructures i sistemes de direcció" per tal d'assolir un govern "que s'adapti als compromisos democràtics i representatius" que caracteritzen una institució com la UAB.

L'actuació del Cor de la UAB, que ha interpretat la canço de Raimon D'un temps, d'un país i el tema Universitas, de Poire Vallvé i Rafel Simó, ha amenitzat un acte en què han estat presents, entre altres autoritats acadèmiques i institucionals, la degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, María José Recoder; el rector de la UOC, Josep A. Planell; i l'expresident del Parlament, Ernest Benach.