Marc Artigau i els records com eina de supervivència en un món absurd

El Cafè amb lletres de novembre ha convidat al Marc Artigau per parlar de la seva novel•la La vigília, Premi Josep Pla 2019, una història sobre el poder infinit de l’amor, el valor dels nostres records, l'empatia i les veritats que resideixen en diferents punts de vista sobre un mateix fet.

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit. Un dia, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia, o més exactament perquè reescrigui la seva vida. Amb aquesta premissa, Marc Artigau parla d'un dels mecanismes de la memòria, "el que preserva els records que ens permeten sobreviure al nostre passat més incòmode, sacrificant, si cal, la veritat a canvi de la felicitat".

La novel·la té diferents trames que s'intercalen, es combinen i inclouen els petits contes que el protagonista escriu i narra a la ràdio, i que fan de mirall dels personatges. Un joc entre realitat i ficció, perquè Artigau creu que "necessitem la ficció per explicar fets terribles i poder entendre, que no significa compartir, quines raons hi han al darrere".

Marc Artigau està convençut de que tots els escriptors només parlen d'ells, de les seves pors, de les seves pulsions i dilemes, i que "en el fons totes les històries estan explicades, perquè no hi ha tants temes a tractar més enllà de l'amor, l'odi, l'enveja, l'ambició, la mort... i el més important està en com s'expliquen les històries, dotar-les del nostre punt de vista". I un element imprescindible per adobar-ho tot seria l'humor, "la capacitat de riure de tot en aquest viatge absurd que és la vida".

Per acabar l'any, el dijous 12 de desembre, a les 19 hores, el Cafè amb Lletres comptarà amb la presència a la Biblioteca Central de la Maria Barbal i el seu llibre A l'amic escocès, en el que és la novel·la més pròxima al seu gran èxit Pedra de tartera.