'Mare i filla', de Jenn Díaz, aquestes coses que són la vida

Jenn Díaz i la seva novel•la 'Mare i filla' han estat les protagonistes de la darrera sessió del cicle Cafè amb Lletres, que no tornarà a ocupar la Biblioteca Central fins passat l'estiu. Jenn Díaz va irrompre en el món literari al 2011 amb només 22 anys i ara publica la seva primera novel•la en català, Mare i filla, un implacable melodrama familiar dominat per dones enfrontades entre sí, presoneres d'un temps pretèrit carregat de convencions masclistes.

Mare i filla és una novel·la sobre les coses que són la vida, sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra, les paraules i els silencis que apropen o separen a quatre dones i el homes que les orbiten. Jenn Díaz va explicar que portava temps escrivint al voltant de les relacions entre mares i filles des de diverses perspectives, i quan va veure Sonata de otoño, d'Ingmar Bergman, va decidir que volia escriure d'una manera natural sobre relacions entre dones que no són gens idíl·liques i no vinculades necessàriament a un home.

Mare i filla està narrada per una tercera persona molt propera a les protagonistes, però que no és cap de les protagonistes del llibre, una veu externa que arrossega als lectors a les interioritats familiars que s'exposen. Jenn Díaz diu que aquesta veu en tercera persona ha estat un descobriment que ha fet d'ella mateixa com escriptora en el qual vol continuar aprofundint. De fet, Díaz va començar a escriure la novel·la en primera persona, i com no avançava va canviar a la tercera persona "però intentant mantenir la proximitat que dóna una narradora que participa de l'acció i la distància i prudència d'una narradora externa".

Jenn Díaz deixar créixer i respirar als seus personatges a mida que va escrivint la novel·la, sense determinar el seu destí des del principi, obrint-se a tot tipus d'estímuls i a les situacions amb les que es van trobant tal com avança l'acció. Una vegada està tot dit comença un procés de reescriptura que converteix moltes d'aquestes certeses en intuïcions.

Mare i filla és una novel·la d'interiors, on costa respirar, amb unes dones d'una època indeterminada emmarcades en espais físics sempre en penombra, que conviuen entre elles, en una convivència tensa, i "amb tot un seguit de frases fetes, generalitzacions i convencions fruit d'una societat masclista, amb poques escletxes per a la felicitat".

La novel·la parla també de models de família, decisions personals, gent humanament imperfecte, les diverses opcions de maternitat i de com convivim amb els nostres morts, en definitiva i en paraules de Mercè Rodoreda, aquestes coses que són la vida. Jenn Díaz, que col·labora en les revistes Granite & Rainbow i Jot Down, té columna a El Periódico i escriu un conte setmanal a Catorze.cat, treballa sobre una nova novel·la que espera tenir enllestida per al 2018.