Maria Barbal parla de literatura repassant la seva obra

Maria Barbal fou ahir al vespre la protagonista del Cafè amb lletres, programa cultural organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col·laboració de diversos escriptors i la Llibreria l'Aranya.  Amb el suggeridor títol “Dels inicis a les branques” l’escriptora va anar repassant la seva obra publicada, una dotzena de llibres apareguts en els vint anys que fa que s’hi dedica.

Abans d’endinsar-se en els comentaris de les seves obres va parlar del fet d’escriure i quins factors fan l’escriptor. El paisatge, l’herència vital i el temps en el que viu són bàsics, tot i que n’hi ha d’altres que ajuden a confegir l'escriptor.

 

Barbal ha estat repetidament guardonada per les seves obres, que compten amb un gran suport del públic lector. La primera novel·la, Pedra de Tartera, és, potser, una de les peces cabdals de les lletres catalanes modernes. Barbal va confessar que les seves circumstàncies l’abocaren a escriure-la. Ho va haver de fer per necessitat, perquè en tenia molta necessitat de fer-ho.

Les novel·les Pedra de Tartera, Mel i metzines, Càmfora i el recull de narracions La Mort de Teresa, aplegades totes al Cicle del Pallars, són les seves primeres obres, en les quals el Pallars, la Guerra Civil i les relacions humanes, com a grans llocs literaris, hi són ben presents.

 

Les obres posteriors no s’esdevenen al Pallars, sinó a d’altres llocs o en cap determinat. Les relacions humanes centren l’atenció de l’escriptora, situant-los en contextos d’interès per l’autora. La novel·la Carrer Bolívia, a l’entendre de Barbal, marca un pont entre l’època de temàtica Pallaresa i la que no ho és.

 

El darrer llibre publicat per l’autora, País Íntim, recupera el lloc del Pallars. Fins i tot l’argument de Pedra de Tartera hi és present en el rerafons del llibre. L’obra explora les relacions entre una mare i la seva filla. Unes relacions difícils, topant uns caràcters forts d’ambdues protagonistes femenines. El cercle creatiu centrat en el Pallars i en els personatges de les obres es veu quan a Pedra de Tartera la veu narrativa és la Concha. A País Íntim ho és la seva néta, explicant la difícil relació entre Concha i la seva filla.

 

Maria Barbal va confessar que si bé en un principi va escriure per necessitat d’explicar allò que duia dins, ara ho considera un privilegi. Actualment treballa en l’acabament d’una nova novel·la, compaginant-ho, entre d’altres tasques, amb la presentació de la traducció a l’alemany de les seves obres tot fent lectures públiques a diverses ciutat germàniques.

 

La propera sessió del Cafè amb lletres, darrera de l’actual programació, es farà l’11 de desembre, amb la presència de Josep Maria Espinàs, que parlarà amb els seus lectors sobre la seva obra, formada per una vuitantena de llibres i milers d’articles periodístics.