Maria Barbal tanca el cicle del Pallars al Cafè amb Lletres

Maria Barbal es va donar a conèixer l'any 1985 amb Pedra de tartera, que s’ha convertit en un dels clàssics populars de la darrera literatura catalana i que obria la construcció d’un personal univers literari del Pallars. El va continuar amb   Mel i metzines i el tanca amb la novel·la que presenta aquest dijous, 12 de desembre a les 19.30 hores, al Cafè amb lletres de Cerdanyola 'A l'amic escocès' (Ed. Columna).

Dos soldats ferits s’estan curant a un hospital. Un té mudesa temporal, l’altre només sap una mica de castellà. Però fan amistat. Benet, un jove nascut a un poble del Pirineu, fa un dibuix al jardí i el dedica “A l’amic escocès, és el George, brigadista a la Guerra Civil. La història d’aquesta amistat és l’arrel de la darrera novel·la de Maria Barbal que relata com es retroben els dos amics 30 anys després. Els blancs i els negres de la vida són protagonistes de A l’amic escocès.

Aquest és l’argument sobre el que gira el llibre que Barbal presentarà aquest 12 de desembre a la Biblioteca de Cerdanyola dins el cicle literari Cafè amb Lletres, una novel·la que té fonaments en la realitat ja que neix d’unes cartes escrites per un soldat a la guerra que es va fer amic d’un brigadista escocès i es situa en l’univers geogràfic del Pallars, d’on és natural l’escriptora de Trem. Aquest fet atorga a la novel·la una riquesa lingüística extraordinària i ajuda a tancar el cercle literari obert per Pedra de Tartera, una d’aquelles novel·les que marquen la trajectòria d’un autor i que, en el cas de Barbal, va ser la primera.

No és aquesta la primera vegada que Maria Barbal participa al cicle literari de Cerdanyola, una ciutat a la que va estar molt lligada ja que va ser professora a l’Insttitu Forat del Vent. Durant la presentació de la seva anterior novel·la, En la pell d’un altre, va recordar aquesta etapa com una època en que calia construir una nova forma d'educar al país després del Franquisme.

Presentació de 'En la pell de l'altre' a Cerdanyola

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), Emma (2008) i En la pell de l'altre (2014). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).