Maria Carme Roca reafirma l'homenatge a les dones de la postguerra que lluitaven per decidir el seu destí

Maria Carme Roca presentava "A punt d'estrena" al Cafè amb lletres de febrer com un homenatge a la força de voluntat de les dones que van lluitar per conquerir la seva llibertat personal en les circumstàncies més adverses de la fosca postguerra de la dictadura franquista. Roca indica que la novel·la vol retratar un moment en què, paradoxalment, enmig de la misèria moral del moment, l'alta costura lluïa el màxim esplendor.

A punt d'estrena, premi L'illa dels llibres 2016, relata la vida d'Eulàlia Rovira, una noia que somnia ser maniquí en una època, els anys 40 i 50 del segle passat, on ser-ho estava mal vist. La novel·la ressegueix aquest viatge vital des de que és dependenta als desapareguts magatzems de can Jorba fins que acaba sent maniquí de Manuel Pertegaz, tot un referent de l'alta costura.

Maria Carme Roca apunta que va voler mostrar en A punt d'estrena el contrast existent entre "la misèria i la falta de llibertat" de la postguerra i el moment de màxima brillantor d'una alta costura que als anys 60 ja entra en davallada amb la irrupció del prêt-à-porter.

Eulàlia Rovira aconsegueix el seu desig de ser maniquí en un moment en què no tenien el protagonisme que van aconseguir després les models en un trajecte de dècades que va des de figures com Alícia Borràs o Montse Bulnes a Teresa Gimpera i ja, més tard, noms com els de Judit Mascó.

Dones que lluiten per decidir el seu destí en una època fosca

A punt d'estrena mostra una època en què les dones patien la repressió política, moral i social de la dictadura molt més que els homes Maria Carme Roca recorda que en aquell moment les dones havien de demanar permís per gairebé tot i destaca que la novel·la volia posar de relleu la força de voluntat de moltes dones que lluitaven per decidir el seu destí, triar la professió o estar al costat de la persona que estimes en circumstàncies que no podien ser més adverses.

En aquest sentit, la novel·la també vol homenatjar les costureres que treballaven pels grans modistes, en petits tallers o a casa fent treballs exquisits d'alta costura o traient una meravella d'un petit bocí de roba, ja que, com apunta l'autora, les dones de la postguerra "sabien molt de reciclatge".

Maria Carme Roca remarca la importància que té, en aquesta novel·la i en qualsevol altra on hi hagi un intens treball de documentació, l'equilibri entre el pes argumental i les aportacions històriques. Per a l'autora, especialista en novel·la històrica amb títols com Intrigues de palau, Barcino o L'enigma Colom, "l'important és el nus argumental perquè el lector el que vol és que li expliquin una història" i si acumula coneixements "és un a més, a més".

Aquest intens treball es veu en cada pàgina d'A punt d'estrena submergint al lector en la quotidianitat de l'època reflectint aquest dia a dia des de la presència de la religió a la vida de les persones fins als programes o anuncis de la ràdio passant per l'olor de la xocolata desfeta de les granges del carrer de Petritxol o l'obra exacta que es representava en aquell moment als teatres d'una Barcelona que també és un dels personatges del llibre. De fet, Roca, nascuda al barri gòtic de la Ciutat Comtal, reconeix que sempre que pot parla de la ciutat en les seves obres i al llarg de diferents èpoques perquè "és una ciutat singular com poques de la que n'estic enamorada".

Un altre dels treballs realitzats per l'autora, filòloga, a la novel·la és l'adequació del català als diferents espais en què transcorre l'acció. Roca explica que en la part de la novel·la que passa a Manresa "es parla més bé" i manifesta que quan es diu que la protagonista viu al carrer Fernandu -i no Ferran ni Fernando- és perquè "és així com ho deia la gent".

Jocs literaris i personatges

Maria Carme Roca explica que en cada novel·la intenta fer algun joc literari, l'estructura o el treball lingüístic, per exemple, han de ser diferents. En aquest sentit, A punt d'estrena obre cada capítol amb la paraula Que i un paràgraf que és una sinopsi del que succeirà en aquest capítol que, sempre, té un títol relacionat amb el món del tèxtil. L'autora comenta la importància que ha tingut aquest sector a Catalunya i el pes que això ha tingut en la llengua amb nombroses frases fetes -Anar de 21 botons, Estriar el fil, Tocar el voraviu...- vinculades al tèxtil.

Roca mostra gran estima pel personatge de l'Eulàlia Rovira, però assegura que en cada obra els seus personatges són diferents perquè intenta reflectir en ells la pluralitat humana ja que "tothom és únic i irrepetible". Aquest intent de mostrar sempre personatges interessants però diferents és un dels reptes que té una autora especialitzada en novel·la històrica, però també en literatura infantil i juvenil, un gènere que considera poc valorat. Roca manifesta que hi ha llibres "bons i altres que no ho són tant", però manifesta que explicar històries "no té edat i em sap greu que això es menystingui".

Precisament, una de les seves últimes creacions, la novel·la Selfies al cementiri, premi Barcanova de literatura juvenil 2017 encara està per publicar, a l'igual que la novel·la La noia del club, ambientada en la II República i el món de l'esport i la dona, amb una protagonista que és una nedadora.