Maria del Mar Bonet: bany musical a la Mediterrània

Banyar-se de música i saber-se amarat per les diverses tradicions de la Mediterrània és el que hom sent quan assisteix a un concert de Maria del Mar Bonet. Amb disc nou al mercat, Amic, Amat, actuà dissabte al Teatre de l'Ateneu en el marc de la programació nadalenca organitzada per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. La ciutat respongué a la crida i la sala s’omplí d’un públic delerós per assaborir les propostes musicals de la cantant.

Bonet, acomboiada per uns músics excel·lents, presentà cançons del nou disc i repassà algunes composicions històriques del seu repertori. Destacar en l’apartat dels músics Feliu Gasull, guitarrista capaç de parlar de tu a tu amb la veu de múltiples registres de la cantant, i en Dani Espasa, pianista, acordionista i segona veu versàtil, presentà cançons del nou disc i repassà algunes composicions històriques del seu repertori. Ambdós, junt amb la cantant, oferiren al públic un dels moments més agosarats de la nit, quan feren un coixí fet de sons onomatopeics per a una de les cançons de la Bonet. Senzillament, esplèndida feina.

Ramon Llull i mossèn Cinto

El nou treball de la cantant mallorquina ens acosta a Ramon Llull a través de la particular visió que en feu Jacint Verdaguer. L’un, un visionari capaç de crear tot un univers particular, l’altre, mossèn Cinto, poeta del poble, autor d’obres de referència de la literatura catalana contemporània, com el poema èpic l’Atlàntida.

Fem-ne un tast, reproduint el fragment del poema L’amor és mar desfeta, que obre el disc. Diu : “l'Amor és mar desfeta d'onades i de vents, que no té port ni riba pels pobres bastiments”. Intensitat, claredat, imatges d’una gran clarividència per a situar el lector, i ara, l’espectador, en l’univers lul·lià – verdaguerià. Sorprèn la vigència dels seus textos triats i cantats ara per Maria del Mar Bonet. Traspuen sentiments i mar, sempre el mar. Lloc comú de tots tres on qui s’hi acosta també és ben rebut.

Sentiment i emoció

La cantant oferí sentiment i emoció al públic cerdanyolenc. Ho feu acostant-se a la música tradicional, amb un tast de les cançons pròpies del camp, cantades per una Bonet que s’acompanyà del guitarró. Explorà la Jota marinera i s’endinsà en el món més íntim entre mare i fill presentant una cançó de bressol tradicional, encara avui en dia vigent i ben vigent a sa roqueta.

Maria del Mar Bonet oferí cançons noves i d’altres del seu repertori més conegut. Hi destacà una emotiva versió del Cant dels ocells, presentada per la Bonet com el tema més escaient per les nadalenques . Reté el seu particular homenatge al poeta Joan Vinyoli i emocionà la sala amb el Què volen aquesta gent, cançó prou significativa d’un moment polític superat. O no, perquè la cantant, que intervingué poc en el concert per a parlar amb el públic, sí que tingué paraules de suport a les persones recentment amenaçades per la seva defensa de la unitat de la llengua. És el cas del poeta de Llucmajor Sebastià Alzamora, qui fou delegat del llibre del Departament de Cultura de la Generalitat i ara és enquadrat a l’Institut d’Estudis Baleàrics. La cantant, partidària de la unitat de la llengua, explicà que quan hi ha soroll sobre el tema aprofiten per a sortir aquells que fan pudor a resclosit, a “fatxa”. Una situació que es produiria, avui per avui, al País Valencià i a les Illes. Per Alzamora i per la unitat de la llengua, cantà La Balanguera, de Joan Alcover, una de les cançons que arrencà més aplaudiments entre el públic. Recordà Alcover, “una persona que sempre va creure en la unitat de la llengua”, amb un altre poema, Desolació.

Mare Nostrum

Obrint-se a la Mediterrània feu volar el respectable damunt de la geografia comuna amb Des de Mallorca a l’Alguer, reelaboració d’una cançó popular sarda i tota una reivindicació de l’espai comú. La cantant també oferí, entre d’altres cançons, un fragment de la rondalla d’en Gabriel Janer Manila L’amor de les tres taronges i un tast del cant de la sibil·la, composició paralitúrgica que es canta, entre d’altres indrets, a les esglésies mallorquines. Un dels cants més celebrats és el dels Blauets del santuari de Lluc.

Una hora i mitja de concert, amb dos bisos inclosos, convenceren el públic, que marxà satisfet l’espectacle. Maria del Mar Bonet, capaç de connectar les arrels d’una rica tradició mallorquina, cada cop més amenaçada, amb els poetes propis i els de les terres banyades per la Mediterrània, cantà i convencé tothom de la seva proposta artística.