Marta Pessarrodona homenatja el Dia de la Poesia

Cerdanyola commemora el Dia Mundial de la Poesia amb un recital a càrrec de la poeta Marta Pessarrodona, Premi Nacional de Literarura 2011, demà, dimartsm a les 19.30 hores al MAC.

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo, la poeta Marta Pessarrodona ha escrit el poema Poesia: una visió personal, que s’ha traduït a vint llengües

A Cerdanyola commemorarem el aquesta data amb un recital de poesia amb la poeta Marta Pessarrodona. L’acte es farà dimarts 22 de març a les 19.30h al Museu d'Art de Cerdanyola Can Domènech.

En el recital poètic "Homenatges" la poeta Marta Pessarrodona estarà acompanyada pel violoncel de Joan Palet. En l’acte també participaran alumnes del Servei Local de Català.

Una trajectòria de gran prestigi

Marta Pessarrodona i Artigues va nèixer a Terrassa al 1941. Poetessa i crítica literària, ha publicat Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985). Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, entre d'altres, Marguerite Duras. La seva poesia destaca pel seu realisme i està considerada càustica i una mica lapidària. Sense artificis retòrics aparents, l'obra `poètica de Pessarrodona també destaca per la seva ironia i la capitat de meditació.

Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin (1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions (1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989). El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment està investigant sobre l'exili republicà a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat.

Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, va ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.