Martí Anglada recomana fer amics per caminar cap a la independència

Catalunya necessita tenir l’amistat de països importants de la Unió Europea, la Mediterrània i dels Estats Units si vol assolir la independència. Així ho creu el periodista Martí Anglada, especialista en relacions internacionals i corresponsal de diversos mitjans a Washington, Berlín, Londres o l’Orient Mitjà.

Martí Anglada afirma que una nació que vulgui arribar a la independència ha de fer-ho a través de la democràcia, la pau, una majoria de suport suficient, però també necessita tenir “amics”. Anglada posa l’exemple del poble kurd que mai ha assolit la independència per falta de suports internacionals. Les amistats que més requereix tenir Catalunya són les d’Alemanya, França i, en menor mesura, la Gran Bretanya, a la Unió Europea. El periodista creu que Catalunya té bona imatge internacional i ha realitzat una “feina continuada de consolidació d’amics”, però això ha tingut bons resultats amb Alemanya i Gran Bretanya, però no sembla haver-los tingut amb França, un estat que, afirma, hauria de considerar Catalunya com la Bèlgica del sud . En aquest sentit, Anglada explica que la bona imatge fa néixer l’amistat, però “es consolida amb l’interès” i això s’ha de buscar.

Per a Anglada, les relacions internacionals no han de dependre de qui governi, sinó que han de ser obra del consens i tenir continuïtat. Així, assegura, ho van fer els presidents Pujol i Maragall i ha servit perquè Catalunya tingui una bona imatge a l’exterior refermada en altres elements com les consultes populars sobre la independència, la prohibició de les curses de braus o la multitudinària manifestació de la Diada. Per això, Martí Anglada considera que en la pròxima legislatura caldria crear una conselleria d’Acció Exterior que impulsi una política d’estratègia comuna.

El dubte sobre la incorporació de Catalunya com estat de la Unió Europea és real, segons Anglada, que destaca que caldria arribar a un acord amb l’estat matriu del que es secessionaria Catalunya –tal i com passa amb Escòcia- o tenir el suport dels grans països europeus. “I com Madrid no és Londres, cal tenir amics”, insisteix el periodista.

Martí Anglada considera que els funcionaris de la Unió Europea “tenen una gran imaginació jurídica per resoldre els temes més irresolubles” i explica que Alemanya, a través del Club de Berlín en què també hi participa França, vol reobrir els Tractats Europeus per reforçar una política de Defensa i Exteriors comuna que impulsi una autèntica Europea federal en la que podrien tenir un paper pioner com nous estats Catalunya, Escòcia, Flandes i Tirol del sud.

En relació als Estats Units, Anglada considera que “no serà un problema” que dificulti la independència de Catalunya i valora com a molt positiva la tasca de l’Institut Ramon Llull en l’activació de la Fundació Farragut que actua com un lobby català, al temps que tampoc creu que seria un problema l’actitud d’Israel ni la del Marroc, de gran influencia pel seu pes veïnal i mediterrani. L’amistat de països de Llatinoamèrica com Mèxic, Brasil i Argentina, amb els que hi ha bons contactes comercials, cal també intensificar-la.