Martí Marín: "la dictadura és la responsable de les morts a les riuades del 62"

L'historiador considera que els 20 anys d'una dictadura que tenia abandonada la població en condicions de vida deplorables i que mantenia una gran deixadesa sobre les necessitats urbanístiques i mediambientals van tenir con a resultat el miler de víctimes mortals de la riuada del 25 de setembre de 1962.

El professor d'Història Contemporània de la UAB i especialista en l'època franquista Martí Marín acusava ahir al règim de Franco, des del Cap d'Estat a les autoritats locals, de ser responsables de la major tragèdia de la història contemporània a la nostra comarca."1 mort és una tragèdia i pot ser un accident; 1.000 morts són una tragèdia, però no és un accident". Martí Marín treia ahir la careta a la responsabilitat del règim franquista en la dramàtica riuada de 1962, que va causa 640 morts segons les xifres oficials, però que les últimes estimacions pugen a prop d'un miler de víctimes. Terrassa i Rubí van ser els epicentres més destacats de la tragèdia, que també va colpejar molt durament Sabadell, Montcada i Reixac, Ripollet o Sant Quirze. A Cerdanyola, afortunadament, no es va lamentar cap mort.

L'historiador insisteix que el desastre natural no pot explicar per si sol la tragèdia humana de la riuada ja que aiguats i inundacions no són un element estrany a la Mediterrània, com tampoc ho explica un altre factor: que l'avinguda d'aigua va ser nocturna i, per tant, va ser un agreujant que dificultava actuar per paliar els efectes de la riuada.

Martí Marín recorda que les lleres de rius, rieres i torrents estaven brutes, amb runes i arbres, sense cap control ni condicionament. L'historiador insisteix, sobretot, en què a les lleres s'havien construït edificacions il.legals que podrien portar fins a 15 anys construïdes en aquest lloc. Marín remarca que tot i que aquestes barraques estaven edificades en un lloc on era il.legal construir, s'havia fet amb permisos que les legalitzaven i amb ple coneixement de les autoritats que ho toleraven. Els seus residents van ser els principals morts en la riuada.

L'historiador parla d'habitants sense censar i edificacions de les que es desconeix el nombre de residents. Per això, indica, mai se sabrà la xifra real de morts a la riuada del 25 de setembre de 1962.

Una allau d'immigrants de la resta de Catalunya i d'Espanya que no eren nouvinguts en mols casos ja que portaven 20 anys arribant a Barcelona i el seu entorn i instal.lant-se en espais com les Coves de Sant Oleguer, on 1.200 persones vivien al costat del riu Ripoll. Aquestes coves es van buidar l'any 1955 per fer el barri de Torrerromeu de Sabadell. Si la riuada hagués passat uns anys abans la majoria d'aquestes persones haurien mort.

Marín remarca que aquesta allau migratòria era un efecte de la pròpia dictadura que havia deixat persones i territoris sense esperances ni expectatives de futur. L'historiador posa l'exemple que abans de la guerra civil ciutats com Còrdova o Jaén rebien població i desprès de la guerra, la gent marxa. Per a Marín, la guerra é el veritable accident.

L'historiador insisteix que la responsabilitat era total entre les autoritats centrals, però també en tenien les autoritats locals de cada poble o ciutat. Marín indica que els alcaldes van actuar amb bona voluntat un cop va succeir la riuada, però són responsables de la deixadesa dels mesos i anys anteriors.

Pel que fa a la solidaritat sorgida després de la catàstrofe, Martí Marín indica que d'una banda es produeix de persones que havien passat per situacions similars a les de les víctimes, molts també residents en barraques en altres llocs, però també hi ha una solidaritat que neix "d'un puntet" de mala consciència per haver mirat a una altra banda, encara que fos de forma inconscient, sobre les condicions de vida d'aquests veïns.

La xerrada de Martí Marín forma part del programa commemoratiu comarcal La nit tràgica, programa del que és part destacada la mostra fotogràfica Plou a bots i barrals que continua exposant-se a l'Ateneu de Cultura al temps que es projecta un video-documental sobre les riuades de 1962.