Matthew Tree:

L’escriptor britànnic arrelat a Catalunya remarca que “l’absurditat de la religió” és un dels grans temes obvis dels que no s’acostuma a escriure i sobre el que ell tenia la necessitat de fer un llibre. La vida després de Déu aborda les reflexions de Tree sobre les religions organitzades, les seves inconsistències i sobre tot “la negació irrevocable de l’existència de Déu”. En un fragment del llibre, Matthew Tree és categòric: “la terra no és plana, les vaques no volen, l’Holocaust va ser un fet i Déu no existeix”.

 

L’escriptor nega l’existència de Déu, però també la de Jesucrist com a persona real. Segons Tree, Jesucrist és “la contuinuació de figures mítiques de la tradició hebrea”. A més, l'autor remarca qu ehi ha força arguments contra l'existència de Déu, però si existís "aquesta existència seria irrellevant, no tindria efecte sobre les nostres vides".

 

Aquesta contundència la mostrava també ahir a l’Espai Enric Granados on manifestava la necessitat d’escriure sobre “el gran tema, l’absurditat de les creences religioses com creences dogmàtiques”. Tree explica que la via per aquest relat ha estat la d’un “assaig personal, no acadèmic, que dóna informació i també testimoni”.

 

L’escriptor explica que va néixer en una família anglicana amb un pare molt creient i la manipulació que va sentir per part dels capellans que li va provocar ràbia i rebuig contra la religió organitzada, que no l’espiritualitat. Tree va legir un fragment del seu llibre en què confessa al seu pare que no creu en Déu i la ràbia que va veure en la seva cara, una ràbia que afirma haver vist en altres creients de diferents religions que s’han sentit ultratjats. Tree afirma sentir llàstima de la por d’aquests creients.

 

Matthew Tree manifesta que la seva crítica a la religió s’accentua quan, al 1989, una fatua condemna a mort a Salman Rushdie per escriure Els versos satànics. L’escriptor explica que aquesta condemna va consolidar el seu convenciment que la religió organitzada “no deixarà ningú en pau al futur” i afirma que la certesa va esdevenir “insuportable” amb els atemptats de l’11-S i els posteriors successos. En aquest sentit, Tree explica la retirada de la BBC d’una sèrie d’animació anomenada Pope Town que feia una sàtira del Vaticà com a prova “de la injerència de la religió organitzada en la llibertat d’expressió”. L’escriptor indica que és impossible llegir un diari sense que 5 o 6 pàgines portin notícies que necessiten de la religió per poder entendre-les.

 

Matthew Tree critica igualment els excessos de persones de les diferents religions i posa exemples en el catolicisme “i la foscor en la no denúncia del nazisme” o la campanya contra l’ús del preservatiu a l’Àfrica “que és un autèntic crim”, però també l’islamisme “una filosofia minoritària, però violenta amenaçador envers els altres musulmans”. 

 

Tree considera que hi ha una “semblança extraordinària” entre els tres grans religions i considera “absurd dir que hi ha un xoc de civilitzacions”.

 

L’escriptor va denunciar censura a mitjans de comunicació i a centres educatius per evitar la difusió del seu llibre. Segons Tree, “hi ha por a parlar d’aquest tema”, no és una qüestió de persecució personal.

 

 

Tree va abordar de manera més breu altres temes. Així, l’escriptor, que va començar a escriure en català al 1999, es va mostrar optimista respecte el futur de la llengua a Catalunya, tot i reconèixer que, “com ha passat a València ciutat”, una llengua pot morir només en l’espai de dues generacions, d’avis a nets.

 

L’autor de La puta feina, Contra la monarquia, Privilegiat  o Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix  també va explicar la necessitat d’escriure dels literats i va deixar clar que la principal virtut que ha de tenir tot escriptor és “la tossuderia” per superar els obstacles “i les navalles del món artístic” i publicar les seves obres.

 

La propera sessió del Cafè amb lletres es farà l'11 de març. Alfred Bosch presentarà el llibre Inquisitio, guardonat amb el premi Prudenci Bertrana 2006.