Memorial d'Aiscondel: record d'una vida que és la d'aquesta ciutat

Un monòlit de pedra acompanyat per un plafó que explica la història de la que va ser una de les fàbriques que va transformar Cerdanyola i que va acabar de convertir una vila agrícola en una ciutat industrial. És el Memorial de l’Aiscondel, ubicat a l’antiga entrada de la fàbrica, davant del que actualment són les instal·lacions de l’editorial Penguin Random House, vol recordar aquesta part de la història de Cerdanyola, de l’empresa i, sobretot, de les dones i homes que van lluitar per conquerir drets, formar famílies i forjar una nova ciutat.

La regidora de Memòria Democràtica, Pilar Adell, destacava que aquest espai vol recordar aquesta lluita sindical i antifranquista de les persones que van treballar a Aiscondel amb un homenatge de la ciutat a les persones que van ser protagonistes dels canvis socials de Cerdanyola, al temps que es parla del futur de la ciutat amb la nova activitat que es desenvolupa als terrenys que abans ocupava Aiscondel.

L’escriptor i enginyer Isidre Grau, antic treballador d’Aiscondel, va ser un dels impulsors de la idea de fer aquest memorial i destaca que s’ha de continuar aquesta feina recollint més testimonis i documentació, al temps que, juntament amb Pilar Adell, anunciava que a la tardor es faran unes jornades per abordar aquesta recuperació de memòria del paper d’Aiscondel, i altres empreses, en la transformació de Cerdanyola.

Dionisio Vigara i Rosa Vilaró van ser també treballadors d’Aiscondel i representants del seu personal al comitè d’empresa. Vigara recordava que a l’empresa va haver moments bons, però tam,bé dolents i que la unitat dels treballadors va permetre superar moments difícils. Aiscondel va arribar a tenir més de 1.200 treballadors als anys 70, però Vilaró recordava que quan va tancar tenia només 18, un personal que volia mantenir l’activitat amb una petita empresa que mantingués un dels productes estrella de la fàbrica: el paper adhesiu Airon-fix, però que la compra de l’empresa per part d’Uralita ho va impedir.

La que va ser última presidenta del Comité d’Empresa d’Aiscondel destaca que el monòlit és un símbol de l’empresa, però encara més ho són les dones i homes que van passar per les seves instal·lacions

Un d’ells va ser el pare de l’actual alcalde de Cerdanyola, un Carlos Cordón que destaca l’objectiu de posar en valor el llegat industrial de la ciutat perquè Cerdanyola “no s’entendria sense el seu passat obrer” amb empreses que van “l’espai de milers de persones que construïen el seu projecte de vida” a mida que una ciutat en creixement esdevenia moderna, gran, diversa i treballadora” i assegurava que aquest monòlit vol evitar “el risc d’oblidar d’on ve” Cerdanyola i que volem “preservar la seva història, explicar-la i transmetre-la”.

Una llarga història de vida i de lluita

Aiscondel, acrònim d’Aislantes y conductores Eléctricos, es va fundar al 1941 pel grup financer Puig-Usandizaga i dedicada a la transformació de matèries plàstiques. Als anys 50 es va traslladar a Cerdanyola i es va especialitzar en la fabricació de productes plàstics adreçats a mercats de consum com la papereria o la decoració. El seu producte estrella va ser l’Airon Fix. En els moments de màxim esplendor, als anys 70, la fàbrica va tenir uns 1.200 treballadors i va ser un dels centres que va generar la gran transformació de Cerdanyola en una ciutat industrial.

Però més enllà del seu paper econòmic i demogràfic, Aiscondel va ser llavor de la lluita obrera i antifranquista i el seu personal i les seves famílies van lluitar per assolir canvis socials aconseguit habitatges per als treballadors, economat o servei mèdic mentre lluitaven perquè el conjunt de la ciutat aconseguint els serveis essencials, com l’ambulatori, al temps que batallaven per la millora de les condicions laborals i les llibertats democràtiques.

A partir dels anys 80, la crisi econòmica va provocar el lent declivi de l’empresa que finalment tancava al 2010 amb només 18 treballadors que havien intentat mantenir obert un centre que consideraven que encara tenia futur.