Mercè Arànega reencarna l'esperit de Neus Català perquè l'oblit no venci

Mercè Arànega interpreta Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis, a Un cel de plom, l'obra teatral que es representa aquest divendres, dia 15, a l'Ateneu. L'actriu destaca

Un cel de plom fa un retrat  fidel de la supervivent de Ravensbrück, lluitadora antifeixista i lluitadora per la vida i contra l'oblit. Josep Maria Miró és el responsable de la dramatúrgia de l'obra adaptant la novel·la de Carme Martí i Rafel Duran firma la direcció d'un muntatge que ens colpeja amb la força de les paraules i la passió.

Neus Català, tenia  vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. La jove del Priorat va decidir defensar la causa  republicana i  es va fer responsable sanitària d’una colònia de 182 nens. Després vindria l’exili a França, on va col·laborar amb la Resistència. Capturada per les SS, Català va ser deportada al camp de Ravensbrück.  Després del seu alliberament, va tornar a la lluita clandestina contra el franquisme des de l'exili. I des d'aleshores fins avui, quan té ja més de 100 anys, Neus Català lluita perquè l'oblit no venci.

Mercè Arànega, protagonista d'Un cel de plom, subratlla que un dels missatges destacats de l'obra teatral és que que mantenir la memòria no és només recordar, sinó evitar que la barbàrie es repeteixi. En aquest sentit, Arànega considera que el drama actual dels refugiats repeteix l'exili de la guerra civil i demostra que en aquestes dècades "no hem aprés res, només tecnologia per passar del blanc i negre al color.

L'actriu considera que "el més fascinant i admirable" de la vida de Neus Català no és el seu patiment com a víctima dels camps d'extermini nazis, sinó la seva constant resistència que sempre l'ha fet "plantar cara davant les injustícies". Arànega explica que Català va fer la seva primera vaga als 14 anys per reclamar igualtat salarial de les dones i des d'aleshores sempre "ha dit que no a les injustícies plantada com un roure".

Un cel de plom no és, però, un drama lacrimògen. Mercè Arànega indica que els responsables de l'obra sempre han volgut fugir d'aquest to, tot i que les emocions floreixen a l'obra teatral. L'actriu explica que perquè les coses quedin en la memòria s'han d'entendre bé. En aquest sentit, un dels reptes que supera Mercè Arànega com actriu és interpretar un personatge basat en una persona real. Arànega, però, explica que s'ha fugit de la imitació i, per exemple, no porta les ulleres que du habitualment Català i que són un dels seus identificadors. L'actriu explica que "no es tracta de reencarnar Neus Català, sinó el seu esperit".

Un cel de plom és una obra de teatre que no deixa indiferent i que busca provocar una reflexió social, però Arànega insisteix que està bé que a més de fer pensar el teatre entretingui. Això sí, l'actriu reclama un entreteniment intel·ligent.

 Un cel de plom es representarà divendres, dia 15, al teatre Ateneu a partir de les 21 hores. El preu de l'entrada és de 15 euros, 12 amb venda anticipada.