Més de 32 milions per millorar el Sincrotró actual, avançar cap a l’Alba i crear noves instal·lacions d’estudi de la matèria
21 de novembre de 2022 a les 10:13La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha confirmat la inversió de 17’5 milions d’euros per a la millora a l’equipament científic de Cerdanyola i avançar a Alba II, el sincrotró de quarta generació, i de 15 milions més per a la construcció d’una nova instal·lació per estudiar materials avançats relacionats amb l’energia.
La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha confirmat la inversió de 17’5 milions d’euros per a la millora a l’equipament científic de Cerdanyola i avançar a Alba II, el sincrotró de quarta generació, i de 15 milions més per a la construcció d’una nova instal·lació per estudiar materials avançats relacionats amb l’energia.
Durant la seva visita a l’equipament científic de Cerdanyola, Morant també ha indicat que es concediran quatre milions d'euros a aquest centre a través de la convocatòria del ministeri de Ciència i Innovació per reforçar les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) d'Espanya, una de les quals és el Sincrotró Alba.
Des del 2018, el Ministeri de Ciència i Innovació ha finançat un milió d'euros al Sincrotró Alba a través de convocatòries competitives de l'Agència Estatal de Recerca (AEI), que ha contribuït a crear oportunitats per a personal investigador.
Servei a més de 2.000 investigadors cada any
L’equipament científic de Cerdanyola desenvolupa projectes d'R+D basats en llum de sincrotró, aportant coneixement i valor a les comunitat científica i industrial. La instal·lació disposa de 10 línies de llum operatives i quatre línies més en construcció, genera anualment unes 6.000 hores de llum i té capacitat per oferir servei a més de 2.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any per estudiar la matèria al detall en multitud d’àrees per donar resposta als desafiaments ecològics, energètics i de salut.
Amb la millora i la posada en servei d’Alba II, els responsables del Sincrotró indiquen que es permetrà entendre encara millor fenòmens complexos com ara els processos d'infecció de virus, la recerca de fàrmacs per a vacunes o tractaments, el desenvolupament de l'agricultura sostenible o el desenvolupament de materials per a l'emmagatzematge, conversió i transport d'energia.
Enfrontar-se als reptes de país
Morant ha assenyalat que el Sincrotró Alba ofereix el seu servei per fer projectes amb aplicacions en àmbits com el de la salut, la computació o el desenvolupament de materials per a noves fonts d'energia. La ministra ha destacat la capacitat del Sincrotró Alba per donar servei a la comunitat científica i industrial, assegurant que "les múltiples aplicacions ens ajuden a enfrontar-nos als reptes que tenim com a país".
Per la seva banda, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha remarcat que instal·lacions com Alba són un pas endavant per mantenir la ciència al capdavant de la societat i ha destacat que "les aportacions en diners que fan les administracions al sistema de recerca i infraestructures que té aquest país són els diners més aviat gastats, per assegurar el present i sobretot garantir el futur". Nadal també ha apuntat que “l’àrea de la B30, el Parc de l'Alba, la proximitat de la UAB i centres de recerca són l'entorn essencial perquè el sincrotró desenvolupi la seva activitat”.
Per la seva banda, la directora del Sincrotró, Caterina Biscari, ha transmès a les dues administracions el compromís del Sincrotró Alba per continuar col·laborant amb la comunitat científica i industrial als projectes d'avantguarda, oferint els instruments d'excel·lència actuals i desenvolupant noves eines per al futur.
Comprovació in situ de les aplicacions del Sincrotró
En el seu recorregut per les instal·lacions del Sincrotró Alba, amb la participació també de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, les autoritats han parlat amb els usuaris que estaven realitzant experiments i comprovat així diverses aplicacions que té la llum de sincrotró. El desenvolupament de materials per a energies renovables, l'anàlisi de cèl·lules infectades per Sars-Cov-2 o l'estudi de materials magnètics per als futurs ordinadors quàntics són només alguns dels exemples dels que han estat testimoni.
També han vist com avança la construcció la nova línia de llum Minerva, que entrarà en funcionament el 2023 i servirà per caracteritzar els miralls del telescopi Athena de l'Agència Espacial Europea.
La visita ha finalitzat a la plataforma de microscòpia electrònica que Alba ha posat en marxa en col·laboració amb altres institucions de recerca (IBMB-CSIC, IRB Barcelona, CRG, UAB, ICN2, ICMAB-CSIC, IFAE). S'hi han instal·lat dos microscopis (un per a temes biomèdics i un altre per a ciència de materials), cofinançats amb fons FEDER de la Generalitat de Catalunya i arribarà una tercera infraestructura que forma part del projecte Plans Complementaris de Materials Avançats.