Milà aposta pel dipòsit de residus a Sugrañes però diu que no ho imposarà

La Generalitat i el Consell Comarcal mantenen l’aposta pel dipòsit de residus que s’instal.laria a la zona d’extracció d’àrids de Ceràmiques Sugrañes com la millor opció dins del Pla d’Infrastructures de Gestió de Residus Municipals. No obstant això, el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, afirma que “no s’imposarà” aquesta proposta a l’Ajuntament de Cerdanyola. Des del govern municipal de la nostra ciutat es diu que aquesta proposta continua en estudi i des del Consell Comarcal consideren que l’alcalde de Cerdanyola ha “estat receptiu” a la proposta que és un “punt de partida que cal afinar” i que manté l’objectiu de recuperar el clot obert a la terrera Sugrañes per a la Via Verda.

Resposta definitiva abans de l'estiu

Totes les parts exposaven les seves postures divendres al Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental, després del qual els responsables de Generalitat i Consell Comarcal oferien una roda de premsa per exposar els criteris del pla de residus del Vallès Occidental que, segons el president de l’organisme comarcal, Josep Vilaró, s’ha de tirar endavant amb consens, responsabilitat i “lleialtat institucional”. La resposta definitiva haurà d’arribar abans de l’estiu, ja que es quan es contempla l’aprovació del Pla de Gestió de Residus de la comarca

El conseller Milà afirma que la gestió dels residus s’ha de fer amb criteris de proximitat, minimització i recollida selectiva en origen al 100 percent i que calen tot un seguit d’infrastructures que comporten el compromís unànime dels municipis de promoure la recollida de matèria orgànica i la garantia de compliment d’objectius per al 2012 del 75 percent de paper-cartró i vidre, 55 percent de matèria orgànica i del 25 percent dels envasos.

Pla d'Infrastructures

Segons el Pla exposat per Milà, la fracció orgànica es tractaria a les plantes de compostatge de Sant Cugat i Can Barba –Terrassa-; la fracció resta a la planta de triatge de Rubí –residu mínim-; la fracció orgànica i resta al nou ecoparc de Coll Cardús –Vacarisses, on l'actual abocador es tancaria al 2008-; els voluminosos a la nova planta de tractament de Sabadell i la fracció de rebuig estabilitzat i premsat al dipòsit controlat del clot de Ceràmiques Sugrañes que, remarquen té autorització ambiental de la Generalitat com a dipòsit de residus des del 2001.

El conseller de Medi Ambient indica que, en tot cas, el dipòsit de residus de Cerdanyola mai no es posaria en marxa fins que tot el procés de gestió de residus hagués entrat en funcionament amb totes les infrastructures previstes i “sempre que hi hagi garanties d’inertització” dels residus, cosa que, manifesta, suposa que el material de rebuig que arribaria tindria poc material orgànic, no generaria volàtils i molt poc biogas.

Millor opció entre 12 emplaçaments possibles

Des de la Generalitat es remarca que l’opció de Cerdanyola es considera la millor entre 12 emplaçaments de la comarca analitzats i suposaria la restauració de la terrera Elena-Sugrañes que té un vas d’un milió de metres cúbics de capacitat i 5 hectàrees d’extensió.

Segons l’informe tècnic, aquesta zona d’extracció d’àrids –d’on l’empresa ha tret material per a la fabricació de ceràmica durant dècades que ara s’ha esgotat- té una alta impermeabilitat natural i un impacte visual nul i gaudeix d’accessos fàcils per carretera i una bona comunicació amb el futur ecoparc de Coll Cardús sense passar per nuclis urbans. Milà destaca que el transport de les bales retractilades de rebuig es faria, en tot cas, de nit.

Segons aquest informe, el nou ecoparc i el tractament de la fracció resta permeten que el rebuig s’utilitzi com a material de restauració paisatgística i defugi el model d’abocador on arriben residus en massa que representarien els de Garraf o Vacarisses. El conseller de medi ambient assegura que aquest sistema cobrirà el dipòsit de Sugrañes en un termini de 9 anys i permetria la seva regeneració i incorporació a la Via Verda després de segellar-se i adequar-se paisatgísticament amb plantació de vegetació a superfície.

Compensacions de tipus ambiental

Salvador Milà manifesta que en tot cas el conveni s’haurà de materialitzar abans de l’estiu després de negociar tot un seguit de condicionaments tècnics i ambientals i acordar compensacions i garanties. Milà indica que les compensacions han de ser de tipus ambiental, com, per exemple, ajudes per fer recollida selectiva, reconstrucció paisatgística o minimització d'impacte ambiental de qualsevol tipus.

Un altre element a tenir en compte és el veïnatge del dipòsit amb el Laboratori de Llum Sincrotró, tot i que el gerent de l’Agència de Residus de Catalunya, Manel Hernández, afirma que “aquest model de gestió no genera les vibracions” que té un abocador actual i per tant no comportaria problemes per al funcionament del Sincrotró.

Protesta ecologista

Durant la celebració del Consell d'Alcaldes de la comarca representants de diverses entitats ecologistes del Vallès van fer un acte de protesta per reivindicar actuacions que prioritzin la reducció de residus i la millora de la recollida selectiva i van repartir bosses de compost als alcaldes. Posteriorment, el conseller de Medi Ambient es va reunir amb representants de de diferents entitats per exposar el Pla de Gestió de Residus.