Miquel Sánchez: "Berenguer de Saltells era un home assenyat que no va voler renunciar als seus drets"

L'historiador local ha presentat el seu darrer llibre "Berenguer de Saltells. Matar per la dignitat (1350)" en el que sostè que, tot i que el noble cerdanyolenc no era cap sant, era un home assenyat que només buscava justícia.

Canviar la imatge negativa que la història ha atorgat a Berenguer de Saltells "de manera equivocada" és un dels objectius del darrer llibre de l'historiador local Miquel Sánchez. Berenguer de Saltells. Matar per la dignitat (1350) és el títol de l'obra que es presentava la setmana passada a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central.

Miquel Sánchez parla en la seva darrera sobre una de les figures mítiques de la història local I aprofundeix la recerca sobre el noble cerdanyolenc que va matar l'abat Biure de Sant Cugat la nit de Nadal de 1350, i tot el context que hi havia darrera d'aquesta acció. També parla del que va passar posteriorment, quan Berenguer de Saltells va fugir cap el Pirineu, concretament al comtat de Foix, després del crim.

La sentència

Jordi Sans i Miquel Espàrrach van obrir l'acte llegint un document escrit en català clàssic pel secretari de la Cort General de Catalunya que el va transcriure al 1350 i es va copiar en les constitucions catalanes motiu pel qual s'ha pogut conservar.

El document deia que la Nit de Nadal de 1350, uns homes disfressats amb barbes postisses van entrar a l'església romànica de Sant Cugat a l'hora de maitines i en mig d'aquella solemnitat litúrgica davant dels monjos van assassinar a cops d'espasa a l'abat Arnau Ramon de Biure.

Aquesta sentència és l'única que es conserva dels fets que el rei Pere el Cerimoniós va fer aprovar i publicar a la Cort General de Catalunya que aleshores estava reunida a Perpinyà. L'obra de Miquel Sánchez es basa exclusivament en aquesta document, segons el prologuista del llibre, Josep Fernández Trabal.

Per la mentalitat de l'època, remarca Fernández Trabal, el crim va ser tres vegades sacríleg: matar a una persona consagrada, un prelat de l'església, matar en un lloc sagrat, un temple, i matar quan estava celebrant els oficis divins.

El rei Pere el Cerimoniós era a Perpinyà i va rebre la notícia en poques hores. Havia de resoldre i castigar el crim ja que era una de les seves competències i així ho va fer. El document va ser escrit per un notari i pregonat per un eral a cavall per totes les capitals de vegueries de Catalunya.

Fernández Trabal remarca que aquest crim ha quedat en la memòria de Catalunya ja que apareix en moltes cròniques i ha estat tractat per historiadors del segles XIX i XX.

Per a Fernández Trabal, Miquel Sánchez ha fet una relectura dels fets i ofereix al llibre una versió diferent de la que ha quedat fixada en la història remarcant que l'abat no només era un poder eclesiàtic, sinó que era un poder feudal.

L'abat, un senyor feudal

Per la seva banda, Robert Álvarez Massalias, va explicar el contingut del llibre recalcant que els Saltells tenien dues branques familiars: la dels bernats i la dels ramons i que el pare de Berenguer era Ramon III, el pagès més ric de Cerdanyola. Va morir al 1348 deixant  tot al Monestir de Sant Cugat i 10mil sous al seu fill, que era a Barcelona. Quan va tornar va reclamar no només més sous, sinó el dot, l'escreix i les pensions alimentàries que el pare no havia passat a la seva mare des que estaven separats.

Berenguer va acceptar  que un jutge arbitral fes de mediador en el conflicte. El jutge va determinar que Berenguer tenia dret a 47 mil sous que havien de ser pagats abans de Nadal, aleshores hi havia un altre abat al monestir ja que l'abat Biure va arribar al novembre.

Álvarez recorda que  al llibre de Salvador Cardús i Florensa Un Nadal tacat de sang "es fa trampa"  ja que no es diu que 30 anys abans uns monjos havien volgut matar l'abat de San Cugat per una qüestió de diners, també calla que el pare no havia pagat la pensió alimentària al seu fill mai i calla que després del testament, Ramon III de Saltells va anar a viure al monestir i potser el van fer signar que tota la seva herència es quedés allà perquè l'abat "tenia molt de poder".

L'abat no va voler acceptar el que havia imposat el jutge arbitral, vendre els béns, retornar els béns venent els béns, retornant els béns o arribant a un acord amb Berenguer de Saltells, així que aquest va apel·lar a la raó de la força i es va prendre la justícia per la seva mà.

Un home assenyat

Miquel Sánchez explica  que el llibre estava fet desde 2003, però que des d'aleshores ha canviat totalment amb les aportacions de Fernández i Álvarez

Per a l'historiador, Berenguer de Saltells no era cap sant, "era un home de poble que mai es va sentir pagès perquè el seu pare era molt ric", però va acompanyar al seu pare a algunes transaccions i va col·laborar amb ell en el control de finques i pagesos. No se sap perquè això es va trencar.

Ell no tenia necessitat ràpida de tenir diners, però no va voler renunciar als seus drets. Miquel Sánchez remarca que "no va ser cap lladre, ni bandoler ni capità de lladres" com diuen algunes fonts com el mateix Salvador Cardús, Català Roca a Castells Catalans o el Costumari Català de Joan Amades. És una imatge que vol canviar i que encara no ho ha pogut fer ni en la Viquipèdia.

Per a Sánchez, Berenguer de Saltells era un home empàtic amb molta simpatia, obert i assenyat fins del 28 de novembre al 25 de desembre que es va "destarutar". Va organitzat un escamot de 22 persones amb 7 pagesos de Cerdanyola i 8 de Sabadell advocats, notaris i senyors importants per anar a matar l'abat Ramon Arnau de Biure en una nit que ha passat a la història no només de Cerdanyola i Sant Cugat sinó de tot Catalunya.