Miquel Sánchez es capbussa en els seus orígens i retrata la història d'una despoblació

La Biblioteca Central aclia ahir la presentació de la darrera obra de Miquel Sánchez "Los molineros de Santopétar (1880-1970)", un llibre on explica la història del seu avi matern que va marxar a Cuba i mai no va tornar i també dels avis paterns, moliners, que es van quedar a Almeria, en una comarca que l'emigració va anar buidant.

Miquel Sánchez presentava ahir el seu darrer llibre Los molineros de Santopétar (1880-1970), a la Biblioteca Central. El llibre és una crònica que reconstrueix l'emigració massiva que va despoblar bona part d'Almeria i es va instal·lar en indrets com Cerdanyola i també la que va anar més enllà de l'Atlàntic, a Cuba i a l'Argentina. Una recerca dels orígens de l'autor cerdanyolenc que va reunir en la presentació als historiadors Josep Fernández Trabal i Josep Lluís Negreira, prologuistes de l'obra, i que es va salpebrar amb els poemes recitats per les rapsodes Margarida Medina i Elisa Riera.

El llibre és la història d'un fet  molt comú a la dècada dels 20 del segle passat: narra la migració d'un avi de l'autor a Cuba i la posterior migració de l'àvia a Barcelona. L'avi va marxar a Cuba buscant El Dorado i deixant a Almeria la dona i tres fills, amb la promesa de tornar i mantenint correspondència amb la família durant un temps, que un dia va cessar. L'àvia, sentint-se abandonada, va decidir buscar un futur millor per a ella i els fills i va desembarcar a Barcelona al 1923. Una de les filles era la mare de Miquel Sánchez que es va instal·lar a Cerdanyola al 1927.

Llibre de viatges

Per a Fernández Trabal és un llibre "difícil de classificar" perquè és una obra diferent, original, és la història d'una família viscuda per l'autor però, segons indica, "és bàsicament un llibre de viatges", un nou gènere experimentat per Sánchez. El prologuista  remarca que "és un llibre molt seriós perquè en aquesta família hi ha un avi absent i aquest pes és un buit difícil d'omplir". Per això, Miquel Sánchez amb el llibre "ha tornat a integrar aquest absent en la família i restitueix la història de l'avi a l'arbre genealògic de la família".

Josep Fernández Trabal comenta que el llibre no només "és un regal que Miquel escriu per a la seva família, sinó també per a la societat cerdanyolenca perquè històries com aquesta a la ciutat n'hi ha moltes".

3 mil persones d'Almeria a Cerdanyola

Per la seva banda, Josep Lluís Negreira indica que el tema de l'obra "és apassionant i de molta trascendència per a la història de la nostra ciutat" perquè més de 3 mil persones  d'Albox, Taberno i Huércal-Overa van arribar a Cerdanyola en els anys 20-30. Un de cada 5 habitants de Cerdanyola al 1936 venien d'aquestes tres localitats d'Almeria  i va tenir conseqüències a Cerdanyola ja que aquestes persones no estaven de pas i venien amb intenció d'establir-se aquí.

Segons explica, en uns anys tants difícils com les dècades dels 30-40 i sobretot durant l'etapa de la Guerra Civil, moltes  d'aquestes persones nouvingudes s'involucren en la defensa de la democràcia, de la República i de la justícia social i, segons destaca l'historiador, amb els seus estudis ha comprovat  que bona part, sobretot el més joves, "no lluiten aquí, sinó que van a lluitar a la seva terra per la democràcia i la República".

A més, afegeix que quan per les seves investigacions ha fet el buidatge de les persones que van passar  pels camps de concentració, pels batallons disciplinaris de soldats forçats a servir Franco i per diferents presons, ha comprovat que no n'hi havia cap català veí de Cerdanyola, "els que passaven eren els veïns que havien vingut de fora i els catalans que hi havia tampoc eren de Cerdanyola sinó de Tarragona o de Lleida".

Negreira afirma que tampoc és casualitat que de les execucions del franquisme, el 80% siguin de persones arribades d'Almeria, "perquè són les que s'implicaven, perquè venien de situacions econòmiques molt difícils, vivien als barris més difícils, com el carrer de Santa Marcel·lina, Circumvalació Baixa i sot de can Xarau, amb feines molt precàries". De fet,  manifesta, "la majoria de militants de la CNT eren d'origen no català".

Per a l'historiador, l'obra de Miquel Sánchez posa "cara, ulls, coneixements i vida a totes aquestes experiències i per això és molt especial, és un llibre tremendament humà".

Un homenatge i un cant a l'enyorança 

Miquel Sánchez explica que va tenir la primera idea d'escriure una història com aquesta quan treballava en un projecte de biografies de l'Ateneu Barcelonès al 2012. El projecte va quedar en un calaix, però el va rescatar fa dos anys amb la idea de relatar la història de l'avi que va marxar a Cuba i els altres avis d'Almeria que mai van deixar l'ofici de moliners.

Sánchez afirma que entre 1900 i 1980 la població d'El Taberno, en la que Santopétar està inclós, de 2.400 habitants, només van quedar 700, és a dir que van emigrar el 65% de la població sobretot a Cuba, a l'Argentina, a Puerto Rico i també a França i Suïssa a la recerca d'un futur millor. Per intentar pal·liar les penúries, "l'efecte crida era Amèrica Llatina".

I al 1923, en plena dictadura de Primo de Rivera, a Barcelona la creació del metro, l'exposició universal i la instal·lació de la fàbrica Uralita, també va ser un reclam per a les persones d'aquests pobles d'Almeria. Dues destinacions diferents que van despoblar la zona.

Miquel Sánchez reconeix que el seu darrer llibre "és un cant a l'enyorança, a les basses, les sèquies, les rambles, l'espart, les migues, els olivars i els atmetllers i, en definitiva, a la societat rural antiga i d'homenatge  a aquests homes humils".