Miquel Sánchez parla de Can Fatjó dels Xipres i la vida pagesa durant nou segles

Acompanyat per l’actual descendent del casal de Can Fatjó dels Xipres, Josep Font, i l’autor del pròleg del llibre, Josep Fernández, l’historiador local Miquel Sánchez presentava ahir vespre el seu darrer llibre Can Fatjó dels Xiprers. Nou segles de vida pagesa.

L'historiador Miquel Sánchez fa estudi sobre els principals caps de la casa de Can Fatjó dels Xiprers, un dels casals més importants de la història pagesa de Cerdanyola, fins la desaparició de l’activitat agrícola al 1975.

Josep Font va voler parlar de les golfes, un espai per on comença el llibre. Un espai on es guarden els mals endreços i on s’amunteguen històries i historia del avantpassats de la família al voltant dels objectes en ell guardats. Un espai, en definitiva, on un es pot impregnar dels records i vivències de la família, per, d’aquesta manera, conèixer-la millor.

De la seva banda, l’autor del pròleg i també historiador, Josep Fernández, destaca que Cerdanyola té un passat històric molt ric. Un passat històric que en Miquel Sánchez i d’altres autors estan posant a l’abast de tothom amb obres com la presentada i que ens ensenya la memòria d’una família i, de retruc, la memòria d’un poble i d’un país.

Per Fernández, la principal característica del llibre és que estudia la masia, no com a un element passiu, sinó tot el contrari, com a element viu que va creixent al llarg del temps i n’és part central de la història d’aquest país.

Pel que fa al nom Fatjó, Miquel Sánchez comenta que aquest no és gaire estès al país i està situat geogràficament al Vallès i alguns termes més. Concretament a Cerdanyola, hi ha hagut tres masos Fatjó i, en determinades èpoques, fins a cinc masos. Però els que han sobreviscut al pas del temps han estat el Fatjó dels Xipres, el Fatjó dels Aurons i el Fatjó del Molí.

Sánchez també destaca el descobriment de la cerdanyolitat del mas, tot estudiant-lo per fer el llibre. Un fet que es posa de manifest quan s'observa que dels 15 hereus en quatre segles, nou han estat batlles, regidors, síndics i obrers de la confraria de la parròquia. En definitiva, una vinculació i una integració molt gran a Cerdanyola.

L’esperança de vida de l’època, els tipus de contractes de conreu i les diverses èpoques que va viure el mas, van ser altres temes comentats per l’autor.

Finalment, l'alcaldessa de la ciutat, Carme Carmona, va dir que sempre és important saber del nostre passat i la nostra història i, alhora, imprescidible per saber què fer amb el nostre present i futur, així com una manera de sentir-nos orgullosos de ser cerdanyolencs.