Miquel Sánchez presenta el 1714 de la pagesa Cerdanyola

La població de Cerdanyola i la resta de l'entorn del Vallès meridional va viure la guerra de Successió com la població pagesa que era: sense deixar de treballar les terres, tot i el conflicte bèl·lic, amb economia de subsistència i recorrent a la solidaritat entre la comunitat. La disputa entre austriacistes i borbònics també va deixar petjada a les nostres contrades.

L'historiador local Miquel Sánchez presentava ahir el llibre La Guerra de Successió al Vallès Meridional que recull un importantíssim volum de dades sobre Cerdanyola, Montcada i Sant Cugat entre els anys 1700 i 1716 Sánchez destaca l'animadversió que existia a la nostra zona contra els francesos després de les contínues guerres i setges que havien afectat Catalunya amb una pagesia que es veia obligada a allotjar soldats francesos que actuaven amb violència i van ocasionar robatoris, incendis i violacions.

Sánchez explica que en aquelles dècades una part de la noblesa barcelonina s'arrela a Cerdanyola comprant els masos de la zona com Can Cordelles o Can Catà. Fins el punt que els senyors del castell de Sant Marçal reben el títol de Marquesos de Cerdanyola al 1690 i que recau en la família Marimón, una nissaga que sempre va estar al costat del poder monàrquic: amb la corona catalanoaragonesa, amb els Àustries i, quan arriba Felip V, amb els Borbons. No obstant això, nissagues com els Desvalls o els Cordelles o figures com Ramon de Vilana-Perles es mantindran fidels al bàndol austriacista durant tota la guerra i hauran de marxar a l'exili amb la derrota.

L'historiador local manifesta que durant la guerra els pagesos de Cerdanyola van intentar resistir com podien, amb economia de subsistència per fer sortir el mas endavant i tenir aliments de les famílies o amb economia domèstica.

Guerra mundial i no de separació

L'historiador Josep Fernández Trabal, autor de diversos llibres sobre l'època, explicava per la seva banda el marc general de la Guerra de Successió, una autèntica guerra mundial de l'època. Fernández Trabal desfa alguns malentesos i destaca que la guerra "no va ser de separació". L'historiador indica que els catalans apostaven per una opció diferent a la de Felip V, però en tot cas per a la monarquia espanyola.

Fernández Trabal remarca que l'equilibri mundial estava en joc a la Guerra de Successió i la situació de Catalunya era un capítol menor del conflicte general, una guerra mundial que dirimeix interessos geoestratègics de control de les colònies i les grans rutes comercials. La burgesia catalana, precisament, pretenia accedir a aquestes rutes comercials i per això va donsar suport a un conflicte que va ser una opció "realista i meditada", però sent conscients que depenien del comportament de les potències aliades, especialment de la flota anglesa al Mediterrani.

Els dos historiadors van explicar els gravíssims efectes que va tenir la derrota i la firma del Tractat d'Utrecht, d'una banda, i els decrets de Nova Planta, d'un altre. Empresonament i exili per milers de persones, pèrdua de les institucions, lleis i costums per passar a ser una província castellana ocupada militarment i un canvi de model d'Estat que perjudicarà Catalunya i la reduirà a la simple absorció.

Crítiques a l'Ajuntament

D'altra banda, Josep Fernández Trabal va destacar que, a més de coneixement i temps en la redacció del llibre, Miquel Sánchez també ha invertit patrimoni en una autoedició. L'historiador considera que aquesta actitud s'ha de lloar i comenta que contrasta amb "una certa indiferència" de l'Ajuntament de Cerdanyola davant el tricentenari de 1714. Fernández Trabal assegura que la indeferència municipal de Cerdanyola és una "excepció" entre els municipis dels voltants.

La presentació de La Guerra de Successió al Vallès Meridional es va realitzar ahir a la tarda als jardins de ca n'Ortadó i van comptar amb la participació del grup 7 de Cors que va fer la lectura de diversos fragments del llibre.