Miquel Sánchez presenta el tercer volum de la seva col·lecció sobre els masos dedicat a Sant Iscle i rodalia

L’historiador i escriptor Miquel Sánchez ha presentat un nou volum de la seva col·lecció de llibres sobre els Masos de Cerdanyola, una recerca que cobreix un buit historiogràfic sobre una part del nostre terme municipal avui desconegut. Ara arriba el tercer volum, dedicat als Masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia.

La presentació d’Els masos de Sant Iscle de les Feixes i rodalia (826-2012)' va comptar amb la presència de Josep Fernández Trabal, de l’Arxiu Nacional de Catalunya i prologuista del llibre, i Margarida Medina, que va actuar com a rapsoda. Un acte que va omplir el Casal Popular La Flama i va comptar  amb sis representants dels masos de Can Ferrer, Can Lloses, Can Catà, Can Fatjó del Molí, Can Xarau i Can Tiana de la Riba mostrant un gran interès en la publicació, que ja es pot trobar a la llibreria Nova Èfora.

El volum estudia una cinquantena de masos distribuïts entre Cerdanyola, Montcada, la Ferreria i Ripollet, alguns dels quals han desaparegut amb el temps. Entre els trets comuns a aquestes masies, destaca la institució de l’hereu, la col·laboració familiar i la preservació del patrimoni agrari, evitant la venda de terres per no empobrir el mas.

L’historiador explica que a Cerdanyola hi ha hagut masos molt grans com Can Coll, Can Catà, Can Ferrer o Can Fatjó (del Molí, dels Xiprers i dels Aurons) que van créixer molt absorbint masos veïns més petits.

Sant Iscle ha estat una parròquia mil·lenària del terme de Collserola que mai va ser viable econòmicament ni amb l’ampliació al terme del Montcada. La parròquia estava integrada per 14 masos de Cerdanyola, 6 de Montcada i 3 de Ripollet.

Al llibre es troben masos que van ser importants com els de Canaletes, Llobet, Catà i Ferrer (banda de Cerdanyola), seguits de La Ferreria, el Sants, la Torre Joana, Can Cuiàs (banda de Montcada) per acabar amb la Calçada i el Pi (Ripollet, la Ferreria)

Per donar-li més fortalesa al llibre, explica Miquel Sánchez, ha incorporat un dels grans masos històrics de Ripollet, el de Tiana de la Riba.

L’autor explica algunes  anècdotes històriques, com la violència dels bandolers gascons del segle XV, responsables d’assassinats al mas de Can Ferrer, i la dura sentència judicial que els va condemnar a mort de manera exemplar. Aquestes històries formen part d’un relat rigorós basat en fonts documentals d’arxius com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Col·legi de Notaris i diversos arxius parroquials locals.

El llibre, que compta amb 480 pàgines, esdevé una eina clau per preservar la memòria històrica local i, segons indica Sánchez, està pensat per a estudiosos, universitaris i interessats en la història rural i urbana del Vallès Occidental.

Sánchez va avançar que el quart volum de la col·lecció abordarà el pla de Cerdanyola, una zona amb unes 100 masies desaparegudes, que representen el patrimoni rural perdut davant el creixement urbà i industrial.

Nou llibre dedicat al carrer de sant Ramon

L’activitat literària de Miquel Sánchez no s’atura, i el proper 4 de novembre presentarà al bar Grau, del carrer de Sant Ramon, un nou llibre amb narracions i poemes dedicats a la història i la pagesia de la Cerdanyola de Dalt, continuant la seva dedicació a la divulgació de la història local. Es tracta de Sant Ramon, un carrer amb vocació de poble, un llibre amb 18 capítols dedicats a la història de la gènesi de Cerdanyola de Dalt; 13 narracions de ficció sobre pagesos, botiguers, nouvinguts i antisocials i 15 poemes sobre el poble i la pagesia local. El 13 gener de 2026, a les 18.30 hores, el tornarà a presentar al Casal Popular La Flama.