Mònica Terribas defensa els mitjans públics a l'Aula Universitària

En una sala d’actes plena a vessar, l’Aula d’Extensió Universitària inaugurava un nou curs amb la presència destacada de la periodista i actual directora d’Els Matins de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, qui va fer una xerrada-conferència de la seva visió al voltant dels mitjans de comunicació.

El seu paper, la seva importància i la seva influència en tots nosaltres com a constructors de la realitat que ens envolta, el qual Mònica Terribas el defineix com a “Imaginari col·lectiu”. Uns mitjans públics dels quals es proclama com a defensora i militant.

Per començar, Terribas defineix l’imaginari col·lectiu com allò que tenim en el cap sobre quina és la nostra idea del món, la qual es forma mitjançant les nostres experiències a la vida i també, de manera continuada, a través de la imatge que donen els mitjans de tot allò que va succeint en el dia a dia.

I per això, la primera condició fonamental que ha d’existir entre emissor i receptor és la confiança amb el mitjà o el periodista que ens envia la informació. Un principi fonamental, a través del qual es basa tota la relació de comunicació i en la vida en general.

Quan es trenca aquesta confiança perquè es percep interessos ideològics o econòmics, aleshores el receptor haurà de tenir una “antena posada” i estar alerta, perquè aquella informació que està rebent no tingui com a principi fonamental la transmissió de la informació.

Per a Terribas, però, la desconfiança que hi ha envers els periodistes és només comparable amb la que hi ha amb els polítics i que és, segons ella, gravíssima, perquè quan aquesta confiança es perd, la societat es desorienta.

Segons ella, els mitjans de comunicació no estan fent la feina que han de fer. Alimenten de manera sistemàtica una política de crítica i de soroll, per sobre la informació de profunditat. I això és així perquè els mitjans de comunicació són empreses que estan dins el mercat i cerquen el màxim resultat possible. Creant soroll es genera audiència.

En definitiva, s’està fent un periodisme que ha rebaixat, i molt, els seus principis deontològics, perquè la dinàmica que s’estableix en els programes d’entreteniment, sobretot promogut per les grans empreses de televisió que cerquen els màxims resultats, s’ha traslladat a la resta de programació,

I és per tot això que Terribas es manifesta com a ferma defensora dels mitjans públics perquè en els mitjans privats la pressió econòmica pels resultats és molt més present que en els públics.

En els públics és resultadista, en el sentit de no malbaratar els mitjans, però, quan a la informació i els seus continguts, hi ha una estructura que vetlla per a que no es cometin excesos i la llibertat periodística, tot i existir també pressions, estigui més garantida.

Finalment, per a Terribas és un drama que a Espanya s’estigui molt a prop d’imitar el model nord americà. Un model on manen els grans grups i on l’audiència no hi compta per a res. Per això, segons ella, és molt important que la societat sigui conscient d’això.

D’aquí al desembre, l’Aula d’Extensió Universitària té previst més cinema, es parlarà de Carmen Amaya, de com s’escampen els rumors i s’arribarà al desembre amb una evocació de Salvador Espriu en la programació.